Patinatge de velocitat sobre gel

carreres competitives del patinatge sobre gel

El patinatge de velocitat sobre gel [1] és un esport olímpic d'hivern consistent en curses sobre diverses distàncies en una pista de gel de forma ovalada.[2]

Infotaula d'esportPatinatge de velocitat sobre gel
Eric Heiden 1980c.jpg
Tipuspatinatge sobre gel Modifica el valor a Wikidata
Patinador de patinatge de velocitat.

OrígensModifica

Com la majoria dels esports d'hivern el patinatge va començar com una necessitat, en aquest cas de transport, per a poder travessar rius o llacs congelats, cosa molt habitual en les zones fredes del nord d'Europa.

En l'antiguitat els patins estaven fets bé d'ossos d'animals o bé de fusta. Els primers patins amb fulla de ferro daten del segle xvi a Escòcia. L'any 1850 E.W. Bushnell de Filadèlfia fou el primer a construir el patí d'acer, molt més lleuger i resistent.[3]

Les curses foren el primer esport que es va practicar sobre gel, i un dels països que experimentà major progressió fou els Països Baixos, el qual compta amb multitud de canals que es congelen per l'hivern i tots els ciutadans poden practicar el patinatge allí. Per això Holanda segueix sent àdhuc avui una de les grans potències en aquest esport. Els primers campionats del món es van celebrar el 1889 i el patinatge de velocitat ja va ser inclòs en el programa dels primers Jocs Olímpics de Chamonix 1924.

La primera competició oficial de patinatge de velocitat per a dones va ser a Heerenveen, Països Baixos, de l'1 al 2 de febrer de 1805. La competició va ser guanyada per Trijntje Pieters Westra.[4][5]

ProvesModifica

La proves es disputen en un circuit oval de 400 metres de longitud i els participants competeixen de dos en dos, contra el rellotge, cronometrant-se el temps que triga cadascun a recórrer la distància que es tracti. Quan tots els participants hagin finalitzat el seu recorregut guanya el qual ha fet el millor temps.

El procediment d'inici en el patinatge de velocitat en pista llarga consta de tres parts. En primer lloc, l'àrbitre diu als atletes que "Anar a la sortida". En segon lloc, l'àrbitre indica als atletes que es posin "preparats" i espera fins que els patinadors hagin deixat de moure's. Finalment, l'àrbitre espera una durada aleatòria entre 1 i 1,5 segons, i després dispara el tir inicial.[6] Alguns argumenten que aquesta variabilitat de temps inherent podria perjudicar els atletes que comencen després de pauses més llargues, a causa de l'efecte d'alerta.[7][8]

Una de les característiques de l'esport consisteix en el fet que en cada volta els dos participants han d'intercanviar-se els carrers pels que circulen, és a dir, el que circula pel carrer interior, posteriorment passa al carrer exterior i viceversa, de forma que ambdós acabin recorrent la mateixa distància. Els dos carrers estan separats per cons excepte al lloc on es produeix l'intercanvi. Durant l'intercanvi, els participants han de vigilar perquè no es produeixi cap xoc.

EquipamentModifica

Patins de velocitat: Els patins de velocitat difereixen molt dels patins d'hoquei i dels patins artístics. A diferència dels patins d'hoquei i els patins artístics, els patins de velocitat es tallen al turmell i es construeixen més com una sabata que una bota per permetre una compressió més gran del turmell. Les pales oscil·len entre els 30 i els 45 cm de llargada segons l'edat i l'alçada del patinador. Les fulles de pista curta es fixen a la bota al taló i immediatament darrere de la bola del peu. Els patins de pista llarga, també anomenats patins clap, s'uneixen a una frontissa a la part davantera de la bota. El taló de la bota es desenganxa de la fulla a cada cop, mitjançant un mecanisme de molla situat al connector frontal. Això allarga la carrera del patinador mantenint la fulla sobre el gel durant més temps. Els patins de velocitat s'afilen manualment amb una plantilla per mantenir-los al seu lloc.[9][10]

Pista curta: Tots els patinadors de pista curta han de portar patins de velocitat, vestit de pell d'elastà,[11][12] casc protector, guants de patinatge específics a prova de talls, genolleres i canyelles (en vestit), protector de coll, i protecció de turmells. Les ulleres de protecció són obligatòries. Molts patinadors porten puntes llises de ceràmica o fibra de carboni al guant de la mà esquerra per reduir la fricció quan tenen la mà sobre el gel a les cantonades. Tots els patinadors que corren en l'àmbit nacional han de portar un vestit de kevlar a prova de tall per protegir-se dels talls de la fulla d'un altre patinador.

Pista llarga: Per als patinadors de pista llarga s'ha de fer servir el mateix equip que els corredors de pista curta, però amb l'excepció d'un casc, canyelles, genolleres i protector de coll que no són necessaris; juntament amb les seves fulles. Els patinadors de llarga pista patinen sobre el que s'anomenen "clap blades". Aquestes fulles tenen frontisses sota la bota cap a la part posterior. Es descriu amb més detall més amunt. Les ulleres de protecció no són obligatòries. El vestit tampoc ha de ser de kevlar.[13] Els patinadors de pista llarga porten una caputxa integrada al vestit

Jocs Olímpics d'hivernModifica

Als Jocs Olímpics d'Hivern es disputen 12 proves, 6 masculines i 6 femenines:

  • Masculines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 5000 metres, 10000 metres i persecució per equips.
  • Femenines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres, 3000 metres, 5000 metres i persecució per equips.

A les proves de 500 metres els participants han de realitzar dues curses, sumant-se els temps d'ambdues per a computar el total de la prova. A la resta de distàncies cada participant solament disputa una cursa. La prova de persecució per equips és de recent creació, disputant-se per primera vegada als Jocs Olímpics de Torí 2006. Se sembla molt a la persecució per equips del ciclisme en pista. Els equips són de tres patinadors que van rellevant-se i al final el temps de l'equip és el del tercer que entri en la meta.

En la història del patinatge de velocitat hi ha hagut grans estrelles que han guanyat moltes medalles i batut rècords.[14] Podem citar el nord-americà Eric Heiden, que va guanyar cinc medalles d'or als Jocs Olímpics de Lake Placid 1980, el noruec Johan Olav-Koss, gran estrella als Jocs Olímpics de Lillehammer 1994, la nord-americana Bonnie Blair, dominadora a les proves curtes de Lillehammmer, o Lydia Skoblikova, que va guanyar quatre medalles d'or als Jocs Olímpics d'Innsbruck 1964.

A més del patinatge de velocitat sobre gel, existeixen les modalitats de patinatge: Patinatge de velocitat sobre pista curta (en anglès, short track), que també és esport olímpic, i el patinatge de velocitat sobre gel marató (en neerlandès, Marathonschaatsen).

ReferènciesModifica

  1. «patinatge». Terminologia dels esports d'hivern | TERMCAT. [Consulta: 12 desembre 2021].
  2. «speed skating | History, Rules, & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 desembre 2021].
  3. Holum, Dianne. The Complete Handbook of Speed Skating (en anglès). Enslow Publishers, 1984, p. 8. ISBN 978-0-89490-051-8. 
  4. «Skater Profile | Trijntje Pieters Westra» (en anglès). speedskatingnews.info. [Consulta: 12 desembre 2021].
  5. Roelofs, P. «Gold for Houkje Gerrits Bouma: The Women's Skating Competition on the Stadsgracht in Leeuwarden on 21 January 1809,». The Rijksmuseum Bulletin,, 2014, pàg. 153-187.
  6. «Constitution & Regulations». International Skating Union, 2021. [Consulta: 12 desembre 2021].
  7. Dalmaijer, Edwin S.; Nijenhuis, Beorn G.; Van der Stigchel, Stefan «Life is unfair, and so are racing sports: some athletes can randomly benefit from alerting effects due to inconsistent starting procedures». Frontiers in Psychology, 6, 2015, pàg. 1618. DOI: 10.3389/fpsyg.2015.01618. ISSN: 1664-1078. PMC: PMC4623299. PMID: 26579009.
  8. Dalmaijer, Edwin S.; Nijenhuis, Beorn G.; Van der Stigchel, Stefan «Commentary: Life is unfair, and so are racing sports: some athletes can randomly benefit from alerting effects due to inconsistent starting procedures». Frontiers in Psychology, 7, 2016, pàg. 119. DOI: 10.3389/fpsyg.2016.00119. ISSN: 1664-1078. PMC: PMC4746233. PMID: 26903923.
  9. «Long Track Speed Skates». socalspeedskating.org, 27-12-2018. [Consulta: 12 desembre 2021].
  10. Künzle-Watson, Karin; DeArmond, Stephen J. Ice Skating: Steps to Success (en anglès). Human Kinetics, 1996, p. 10. ISBN 978-0-87322-669-1. 
  11. Flinn, Elizabeth; Patel, Sarah. The Really Useful Primary Design and Technology Book: Subject knowledge and lesson ideas (en anglès). Routledge, 2016-04-14, p. 86. ISBN 978-1-317-40256-5. 
  12. Moskowitz, Sanford L. Advanced Materials Innovation: Managing Global Technology in the 21st century (en anglès). John Wiley & Sons, 2016-09-13, p. 75. ISBN 978-0-470-50892-3. 
  13. Karukstis, Kerry K.; Hecke, Gerald R. Van. Chemistry Connections: The Chemical Basis of Everyday Phenomena (en anglès). Elsevier, 2003-04-28, p. 92. ISBN 978-0-08-050107-9. 
  14. Hunter, Nick. The Winter Olympics (en anglès). Capstone, 2013-07, p. 6. ISBN 978-1-4329-7700-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patinatge de velocitat sobre gel