Patriarca Ortodox de Jerusalem
El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.
Titular | Patriarch Theophilos III of Jerusalem (en) des del 22 agost 2005 |
---|---|
Jurisdicció | Església Ortodoxa de Jerusalem |
Institució | Església Ortodoxa de Jerusalem |
Creació | 451 |
Llista | list of Greek Orthodox Patriarchs of Jerusalem (en) |
Lloc web | jerusalem-patriarchate.info |
El càrrec el va ocupar inicialment el bisbe de Jerusalem; cap a l'any 451 va agafar el títol de Patriarca de Jerusalem i en el cisma del 1054 va quedar incorporada a l'Església oriental (Església Grega o Església Ortodoxa). Els catòlics van restaurar el patriarcat el 1099 com a Patriarcat Llatí de Jerusalem, en oposició al Patriarcat Ortodox de Jerusalem.
Bisbes de Jerusalem
modifica- Jaume el Just o Jaume d'Alfea (Jaume el Menor), fins a l'any 62
- Simeó I de Jerusalem (70-99).[1] Abans del setge de Jerusalem l'any 70 va abandonar la ciutat amb els seus seguidors i se'n va anar a Pella.
- Just I o Judes el Just (99-111). Possible germà dels dos anteriors
- Zaques o Zacaries I (111-?). Poc temps
- Tobies I (?-?)
- Benjamí I (?-117)
- Joan I (117-?). Segons Eusebi de Cesarea, hauria mort el 116, el que fa impossible que iniciés l'episcopat el 117.
- Mateu I (?-?). Dos anys[2]
- Felip I (?-127). Mort segons Eusebi de Cesarea, el vuitè any de regnat d'Hadrià.[3]
- Sèneca I (?-?)
- Just II (?-?)
- Leví I (?-?)
- Efrem I (?-?), va patir martiri sota Hadrià.[4]
- Josep I (?-?)
- Judes (?-134)[5]
Bisbes d'Ælia Capitolina
modificaÆlia Capitolina era el nom que l'emperador Hadrià va donar a Jerusalem després de la seva reconstrucció l'any 131.
- Marc (134-156), primer bisbe que no era d'origen jueu.
- Cassià (?-?)
- Publi (?-?)
- Màxim I (?-?)
- Julià I (?-?)
- Gaïus I (?-?)
- Simmac (?-?)
- Gaïus II (?-162)
- Julià II (162-?)
- Capiton (?-?)
- Màxim II (?-?)
- Antoní (?-?)
- Valent (?-?)
- Doliquià o Dolichianus (?-185)
- Narcís de Jerusalem (185-?), calumniat, es va haver d'exiliar temporalment.[6]
- Dius (?-?), governa poc temps.
- Germanion (?-?), mort al cap de poc de ser elegit
- Gordi o Gordius (?-211)
- Narcís de Jerusalem (restaurat) (?-231)
- Alexandre (231-249)
- Mazabani (249-260)
- Imeneu o Himeneu (260-276). Es diu que va assistir a dos concilis fets contra Pau de Samòsata, bisbe d'Antioquia ».[7]
- Zamudas, Zabdas o Bazas (276-283)
- Hermon (283-314)
- Macari I (314-333)
Bisbes de Jerusalem
modificaPatriarques de Jerusalem i de tota Palestina
modifica- Juvenal I (422-458), a partir de 451
- Anastasi I (458-478)
- Martiri (478-486)
- Sal·lusti I (486-494)
- Elies I (494-516)
- Joan III (516-524)
- Pere (524-552)
- Macari II (552, 564-575)
- Eustaqui I (552-564)
- Joan IV (575-594)
- Amos I (594-601)
- Isaac I (601-609)
- Zacaries I (609 - ?)
- Modest I (632-634)
- Sofroni I (634-638)
- Vacant 638 - fins potser el 650
- Jordi ? -668 o desconegut
- Teodor 668- ? o desconegut
- Anastasi II ? (dubtós) vers 692-706
- Joan V (706-735)
- Teodor I (745-770).[8]
- Elies II (770-797)
- Jordi I (797-807) ?
- Tomàs I (807-820)
- Basili I (820-838)
- Joan VI[9] (838-842)
- Sergi I (842-844)
- Salomó I (855-860)
- Teodosi I (862-878)
- Elies III (878-907)
- Jordi II[10] (908-911)
- Lleonci I (912-929)
- Atanasi I[11] (929-937)
- Christodulos I[12] (?-937)
- Agató I (950-964)
- Joan VII[13] (964-966)
- Christodulos II (966-969)
- Tomàs II (969-978)
- Josep II (980-983)
- Orestes I (983-1005)
- Teòfil I (1012-1020)
- Nicèfor I (1020-?)
- Joanic I (?-?)
- Sofroni II (?-1084)
- Eutimi I (1084)
- Simó II (1084-1106)
- Savas I (1106-1156)
- Joan VIII (1106-1156)
- Nicolau I (?-?)
- Joan IX (1156-1166)
- Nicèfor II (1166-1170)
- Lleonci II (1170-1190)
- Dositeu I (?-1191)
- Marc II (1191-?)
- Eutimi II (c. 1223)
- Atanasi II (1224-1236)
- Sofroni III (1236-?)
- Gregori I (?-1298)
- Tadeu I (1298)
- Atanasi III (circa 1313-1314)
- Gregori II (1322)
- Llàtzer I (circa 1334-1368)
- Arseni I (1344)
- Doroteu I (1376-1417)
- Teòfil II (1417-1424)
- Teòfanes I (1424-1431)
- Joaquim I (1431-?)
- Teòfanes II (1450)
- Atanasi IV (1452-?)
- Jaume II (circa 1460)
- Abraham I (?-1468)
- Gregori III (1468-1493)
- Marc III (?-1503)
- Doroteu II (circa 1505-1537)
- Germà I (1537-1579)
- Sofroni IV (1579-1608)
- Teòfanes III (1608-1644)
- Paiseu I (1645-1660)
- Nectari I (1660-1669)
- Dositeu II (1669-1707)
- Crisant I (1707-1731)
- Meleci I (1731-1737)
- Parteni I (1737-1766)
- Efrem II (1766-1771)
- Sofroni V (1771-1775)
- Abrami I (1775-1787)
- Procopi I (1787-1788)
- Antemi I (1788-1808)
- Policarp I (1808-1827)
- Atanasi V (1827-1845)
- Ciril II (1845-1872)
- Procopi II (1872-1875)
- Jeroteu I (1875-1882)
- Nicodem I (1883-1890)
- Gerasim I (1891-1897)
- Damià I (1897-1931)
- Timoteu I (1935-1955)
- Benet I (1957-1980)
- Diodor I (1981-2000)
- Ireneu I (2001-2005) (deposat)
- Teòfil III (22 d'agost de 2005-present)
Notes i referències
modifica- ↑ Eusebi de Cesarea, Histoire ecclesiastique, llibre III : «Van tenir consell tots junts per examinar qui seria jutjat digne de la successió de Jaume i per unanimitat van decidir que Simeó, fill del Clopas del qual parla l'Evangeli, era el més capaç per ocupar la seu d'aquesta església: es diu que era cosí del Salvador: Hegesip explica en efecte que Clopas era germà de Josep».
- ↑ Richard Simon, Le grand dictionnaire de la Bible ou, Explication littérale et historique de tous les mots propres du Vieux et du Nouveau Testament, 1717 : «Només va governar la seva església dos anys, l'any 108 de JC».
- ↑ David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates, Saint-Allais.
- ↑ Jean-Maurice Barbé, Tous les prénoms.
- ↑ Es el darrer de la llista de bisbes judeocristians donada per Eusebi de Cesarea, Histoire ecclésiastique, IV, ch. 5, § 3
- ↑ René François Rohrbacher, Histoire universelle de l'Église catholique, 1872 : «Però el que va fer més cèlebre a Narcís va ser la persecució que va suportar. Alguns cristians culpables, no podent aguantar la seva severitat i vigor van conspirar contra ell i el van acusar d'un crim atroç.»
- ↑ David Bailie Warden, L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, Saint-Allais, 1818.
- ↑ La llista de Le Quien inserta entre aquest nom i el següent un Eusebi. Una inscripció datant de 761 fou trobada amb aquest nom (referencia a Liber Annuus de 1991).
- ↑ No consta a la llista de Le Quien.
- ↑ A vegades apareix al seu lloc Sergi II.
- ↑ A la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Anastasi o Nicolau.
- ↑ A la llista de Le Quien apareix al seu lleu un Cristòfor o Cristòdor.
- ↑ Joan VI segons Le Quien.
Bibliografia
modifica- Venance Grumel, Traité d'études byzantines, vol. I La Chronologie, Presses universitaires de France, 1958, ch. VI « Patriarches de Jérusalem » (fins al 1505), pàgs. 451-452.