Obre el menú principal

Patrice Leconte (París, 12 de novembre de 1947) és un guionista, actor, operador de càmera i director de cinema, i també dibuixant de còmic[1] francès, guanyador de diversos premis cinematogràfics.[2]

Infotaula de personaPatrice Leconte
Patricelecontefnac.jpg
Patrice Leconte el 2006.
Biografia
Naixement 12 de novembre de 1947 (1947-11-12) (71 anys)
París (França)
Nacionalitat França
Educació Institut des hautes études cinématographiques (1967–)
La Femís
Activitat
Ocupació Actor, director de cinema, guionista, director de televisió, ninotaire i actor de cinema
Període d'activitat 1977 –
Productora / Companyia Europe 1
Obra
Família
Cònjuge Agnès Béraud
Premis
Premis BAFTA
Millor pel·lícula de parla no anglesa
1997 - Ridicule
Premis César
Millor director
1997 - Ridicule
Millor pel·lícula
1997 - Ridicule
Mostra de Venècia
Premi del Jurat a la millor pel·lícula
L'Homme du train (2002)
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1979 Les Bronzés font du ski
1987 Tandem
1989 Monsieur Hire
1990 El marit de la perruquera
1996 Ridicule
1999 La Fille sur le pont
2000 La Veuve de Saint-Pierre

IMDB: nm0496312
Modifica les dades a Wikidata

Ha dirigit a Gérard Jugnot, Jean Rochefort, Michel Blanc, Charles Berling, Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Josiane Balasko, Anna Galiena, Fanny Ardant, Sandrine Bonnaire, Philippe Noiret, Charlotte Gainsbourg, Johnny Hallyday i Vanessa Paradis, entre d'altres.

Contingut

BiografiaModifica

Va passar la seva infància a Tours, i va tornar al seu París natal el 1967 per a estudiar-hi Cinema a l'IDHEC. Participa en la revista Cahiers du cinéma i comença a fer curtmetratges, alhora que col·labora també en la revista Pilote com a dibuixant entre 1970 i 1974.

El 1976 dirigeix el seu primer llargmetratge, Les Vécés étaient fermés de l'interieur, mal rebut per la crítica, cosa que el fa reforçar la seva carrera publicitària. L'any següent accepta un projecte cinematogràfic, Les Bronzés, adaptació d'una obra de cafè teatre anomenada Amour, coquillages et crustacés; la pel·lícula acaba essent un dels grans èxits del cinema francès.

A partir d'aquest moment obté gran nombre d'èxits amb les seves pel·lícules, majoritàriament d'acció i comèdies populistes, però amb poca projecció internacional. Amb Monsieur Hire (1989), una adaptació de Georges Simenon exhibida al Festival de Canes, comença a gaudir del reconeixement de la crítica.[3][4]

Amb la seva següent pel·lícula, El marit de la perruquera (1990), canvia d'estil i de gènere, i la seva trajectòria esdevé eclèctica, alternant grans produccions (Ridicule, L'Homme du train) amb pel·lícules independents (Les Grands ducs), amb una distribució limitada a França.

Està casat amb la periodista Agnès Béraud, amb qui té dues filles, Marie i Alice.

FilmografiaModifica

Any Pel·lícula Com
Director Guionista Càmera Actor
1973 L'An 01  
1974 Le Jeu des preuves  
1976 Les Vécés étaient fermés de l'interieur    
1978 Anem a fer bronze (Les Bronzés)    
1979 Anem a fer bronze a la neu (Les Bronzés font du ski)  
1981 Viens chez moi, j'habite chez une copine    
1982 Ma Femme s'appelle reviens    
Merci Bernard (sèrie de televisió)  
1983 Circulez y a rien à voir!    
1984 Pinot simple flic  
1985 Les Spécialistes    
Moi vouloir toi  
1987 Tandem      
1990 Monsieur Hire      
1990 El marit de la perruquera (Le Mari de la coiffeuse)      
1991 Contre l'oubli (segment "Pour Alexandre Goldovitch, URSS")  
1992 Le Batteur du boléro      
1991 Tango      
1994 Le Parfum d'Yvonne      
1995 Lumière et compagnie (documental, segment "La Ciotat 1996/Patrice Leconte")  
1996 Ridícul (Ridicule)    
Les Grands ducs      
1998 Une chance sur deux      
1999 La Fille sur le pont    
2000 La viuda de Saint-Pierre (La Veuve de Saint-Pierre)      
Elie annonce Semoun  
2001 Félix et Lola      
2002 Rue des plaisirs      
L'Homme du train    
2004 Dogora - Ouvrons les yeux (documental)    
Confidences trop intimes      
2006 Mon meilleur ami    
Les Bronzés 3: amis pour la vie  
2008 La Guerre des miss  
Mes stars et moi  
2011 Voir la mer  
2012 Le Magasin des suicides    
2013 A Promise    
2014 Une heure de tranquillité    

ReconeixementModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica