Patrice Leconte

Patrice Leconte (París, 12 de novembre de 1947) és un guionista, actor, operador de càmera i director de cinema, i també dibuixant de còmic[1] francès, guanyador de diversos premis cinematogràfics.[2]

Infotaula de personaPatrice Leconte
Patricelecontefnac.jpg
Patrice Leconte el 2006. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Floruit2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques (1967–)
La Femís Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, director de cinema, guionista, director de televisió, ninotaire i actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorEurope 1 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeAgnès Béraud

IMDB: nm0496312 Allocine: 1049 Allmovie: p99108 TCM: 517583 Modifica els identificadors a Wikidata

Ha dirigit a Gérard Jugnot, Jean Rochefort, Michel Blanc, Charles Berling, Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Josiane Balasko, Anna Galiena, Fanny Ardant, Sandrine Bonnaire, Philippe Noiret, Charlotte Gainsbourg, Johnny Hallyday i Vanessa Paradis, entre d'altres.

BiografiaModifica

Va passar la seva infància a Tours, i va tornar al seu París natal el 1967 per a estudiar-hi Cinema a l'IDHEC. Participa en la revista Cahiers du cinéma i comença a fer curtmetratges, alhora que col·labora també en la revista Pilote com a dibuixant entre 1970 i 1974.

El 1976 dirigeix el seu primer llargmetratge, Les Vécés étaient fermés de l'interieur, mal rebut per la crítica, cosa que el fa reforçar la seva carrera publicitària. L'any següent accepta un projecte cinematogràfic, Les Bronzés, adaptació d'una obra de cafè teatre anomenada Amour, coquillages et crustacés; la pel·lícula acaba essent un dels grans èxits del cinema francès.

A partir d'aquest moment obté gran nombre d'èxits amb les seves pel·lícules, majoritàriament d'acció i comèdies populistes, però amb poca projecció internacional. Amb Monsieur Hire (1989), una adaptació de Georges Simenon exhibida al Festival de Canes, comença a gaudir del reconeixement de la crítica.[3][4]

Amb la seva següent pel·lícula, El marit de la perruquera (1990), canvia d'estil i de gènere, i la seva trajectòria esdevé eclèctica, alternant grans produccions (Ridicule, L'Homme du train) amb pel·lícules independents (Les Grands ducs), amb una distribució limitada a França.

Està casat amb la periodista Agnès Béraud, amb qui té dues filles, Marie i Alice.

FilmografiaModifica

Any Pel·lícula Com
Director Guionista Càmera Actor
1973 L'An 01   
1974 Le Jeu des preuves   
1976 Les Vécés étaient fermés de l'interieur      
1978 Anem a fer bronze (Les Bronzés)      
1979 Anem a fer bronze a la neu (Les Bronzés font du ski)   
1981 Viens chez moi, j'habite chez une copine      
1982 Ma Femme s'appelle reviens      
Merci Bernard (sèrie de televisió)   
1983 Circulez y a rien à voir!      
1984 Pinot simple flic   
1985 Les Spécialistes      
Moi vouloir toi   
1987 Tandem         
1990 Monsieur Hire         
1990 El marit de la perruquera (Le Mari de la coiffeuse)         
1991 Contre l'oubli (segment "Pour Alexandre Goldovitch, URSS")   
1992 Le Batteur du boléro         
1991 Tango         
1994 Le Parfum d'Yvonne         
1995 Lumière et compagnie (documental, segment "La Ciotat 1996/Patrice Leconte")   
1996 Ridícul (Ridicule)      
Les Grands ducs         
1998 Une chance sur deux         
1999 La Fille sur le pont      
2000 La viuda de Saint-Pierre (La Veuve de Saint-Pierre)         
Elie annonce Semoun   
2001 Félix et Lola         
2002 Rue des plaisirs         
L'Homme du train      
2004 Dogora - Ouvrons les yeux (documental)      
Confidences trop intimes         
2006 Mon meilleur ami      
Les Bronzés 3: amis pour la vie   
2008 La Guerre des miss   
Mes stars et moi   
2011 Voir la mer   
2012 Le Magasin des suicides      
2013 A Promise      
2014 Une heure de tranquillité      

ReconeixementModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Dibuixant de còmic (anglès) (francès)
  2. Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
  3. «Patrice Leconte». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Monsieur Hire, al Festival de Canes (francès) (anglès) (castellà)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrice Leconte