Patricia Neal

actriu estatunidenca de teatre i cinema

Patricia Neal (Packard, Kentucky, 20 de gener de 1926Edgartown, Massachusetts, 8 d'agost de 2010) va ser una actriu estatunidenca de teatre i cinema. Era coneguda pels seus papers com la vídua Helen Benson a The Day the Earth Stood Still (1951), la matrona rica Emily Eustace Failenson a Esmorzar amb diamants (1961), i la majordona Alma Brown a Hud (1963), pel qual va guanyar l'Oscar a la millor actriu.[1]

Plantilla:Infotaula personaPatricia Neal
Imatge
(1950) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Patsy Louise Neal Modifica el valor a Wikidata
20 gener 1926 Modifica el valor a Wikidata
Packard (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 2010 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Edgartown (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Regina Laudis Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaEdgartown Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Northwestern
Northwestern University School of Communication
Knoxville High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata - 2010 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeRoald Dahl (1953–1983) Modifica el valor a Wikidata
FillsOlivia Dahl, Tessa Dahl, Theo Dahl, Ophelia Dahl, Lucy Dahl Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0623658 Allocine: 6696 Rottentomatoes: celebrity/patricia_neal Allmovie: p52027 TCM: 139424 TV.com: people/patricia-neal IBDB: 54306 TMDB.org: 1934
Find a Grave: 56827076 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Patsy Louise Neal va néixer el 20 de gener de 1926 a Packard, Comtat de Whitley, Kentucky, filla de William Burdette i Eura Petrey Neal.[2] Va créixer a Knoxville, on va anar a l'Institut de Knoxville,[3] i va estudiar teatre a la Northwestern University.[cal citació]

Carrera

modifica

Després d'anar a Nova York, va acceptar la seva primera feina com a suplent en la producció de Broadway The Voice of the Turtle. Aviat va aparèixer a Another Part of the Forest (1946), i guanyà un Premi Tony a la millor actriu, en la primera edició d'aquests premis.[2]

 
al Festival de Tribeca, 2007

El 1949, Neal feia el seu debut al cinema amb John Loves Mary. La seva aparició el mateix any a The Fountainhead coincidí amb la seva relació amb Gary Cooper. El 1952, Neal havia protagonitzat The Breaking Point, The Day the Earth Stood Still i Operation Pacific. Fatigada per la feina i un cop acabada la relació amb Cooper, deixà Hollywood per anar a Nova York, retornant a Broadway en un revival de The Children's Hour, el 1952. També actuà a A Roomful of Roses el 1955 i com la mare a The Miracle Worker el 1959.

Al cinema, va protagonitzar A Face in the Crowd (1957) i va coprotagonitzar Esmorzar amb diamants (1961).

El 1963, Neal va guanyar l'Oscar a la millor actriu per a la seva actuació a Hud, coprotagonitzada amb Paul Newman. Quan la pel·lícula es va estrenar, inicialment es pronosticava que seria una candidata en la categoria d'actrius secundàries, però quan es van començar a lliurar els premis, eren sempre per a l'actriu principal, ja fos des de la Crítica Cinematogràfica de Nova York, la National Board of Review o l'Acadèmia Britànica. Tres anys més tard el 1965, treballava amb John Wayne a l'obra d'Otto Preminger In Harm's Way guanyant el seu segon Premi BAFTA.

A Neal se li va oferir el paper de Mrs. Robinson a El graduat (1967), però el va rebutjar, després dels seus tres atacs de feridura del 1965. Retornava a la pantalla gran amb The Subject Was Roses (1968), paper pel qual se la va nominar per a un Premi de l'Acadèmia.

Més tard va fer d'Olivia Walton en el telefilm The Homecoming: A Christmas Story (1971), que va ser l'episodi pilot de The Waltons. Encara que va guanyar un Premi Globus d'Or per la seva actuació, no se la va convidar a fer el mateix paper en la sèrie de televisió. (En una entrevista de 1999 de l'Archive of American Television amb Earl Hamner, el creador de Waltons, va declarar que tant ell com els productors estaven insegurs sobre si la salut de Neal li permetria fer una sèrie de televisió setmanal. Neal feia de mare vídua que moria en intentar trobar una casa per als seus tres nens en un episodi del 1975 a Little House on the Prairie.

El 1978, Fort Sanders Regional Medical Center a Knoxville dedicava el Patricia Neal Rehabilitation Center en el seu honor.

El 2007, Neal va treballar en la pel·lícula innovadora de Silvana Vienne Beyond Baklava: The Fairy Tale Story of Sylvia's Baklava, fent d'ella mateixa en les parts del documental que parla de les maneres alternatives d'acabar la violència al món. També el 2007, Neal rebia un dels dos Premis de reconeixement al Festival de Cinema de SunDeis a Waltham (Massachusetts). El candidat a l'Oscar Roy Scheider, obtingué l'altre.

Sortia sovint a la transmissió televisada dels Premis Tony, possiblement perquè era l'última guanyadora que sobrevivia de la primera cerimònia. L'abril de 2009, Neal rebia un premi de reconeixement de WorldFest Houston amb motiu de l'estrena de la seva pel·lícula, Flying By.

Vida personal

modifica

Durant la gravació de The Fountainhead (1949), Neal i Gary Cooper iniciaren una relació; s'havien conegut el 1947 quan ella tenia 21 anys i ell, 46. El 1950, la muller de Cooper, Veronica, en saber de la relació, li havia enviat un telegrama a Neal demanant-li que ho acabessin. Neal va quedar embarassada de Cooper, però la va persuadir d'avortar malgrat les seves creences catòliques.[4]

Neal va conèixer l'escriptor britànic Roald Dahl en una festa oferta per Lillian Hellman el 1951. Es casaren el 2 de juliol de 1953 a la Trinity Church a Nova York. Del matrimoni en nasqueren cinc fills: Olivia Twenty, Chantal Tessa Sophia, Theo Matthew, Ophelia Magdalena i Lucy Neal. La neta de Neal, Sophie Dahl, és una coneguda actriu i model.[2] A començament dels anys 1960, la parella va patir la lesió dolorosa d'un fill i la mort d'un altre. El 5 de desembre de 1960, el seu fill Theo, de quatre mesos, va sofrir danys al cervell quan el cotxet de criatura era colpejat per un taxi a Nova York. El 17 de novembre de 1962, la seva filla, Olivia, de set anys, va morir de xarampió. Mentre estava embarassada el 1965, Neal patí tres aneurismes cerebrals, i va estar en coma durant tres setmanes. Dahl dirigí la seva rehabilitació i posteriorment va haver de tornar a aprendre a caminar i a parlar. El 4 d'agost de 1965 donava llum una filla sana, Lucy. El matrimoni de 30 anys entre Neal i Dahl acabava en divorci el 1983 després de l'afer de Dahl amb l'amiga de Neal, Felicity Crosland.[5]

L'autobiografia de Neal, As I Am', va ser publicada el 1988. El 1981, Glenda Jackson la interpretava en un telefilm, The Patricia Neal Story, on Dirk Bogarde feia de Roald Dahl.

Neal moria a la seva casa d'Edgartown, Massachusetts, el 8 d'agost de 2010 als 84 anys.[6] Va ser enterrada a l'Abadia de Regina Laudis, a Bethlehem (Connecticut).[7]

Filmografia

modifica
Any Pel·lícula Paper Notes
1949 John Loves Mary Mary McKinley
The Fountainhead Dominique Francon
It's a Great Feeling Ella mateixa cameo
The Hasty Heart Germana Parker
1950 Bright Leaf Margaret Jane Singleton
The Breaking Point Leona Charles
Three Secrets Phyllis Horn
1951 Operation Pacific Tinent Mary Stuart
Raton Pass Ann Challon
The Day the Earth Stood Still Helen Benson
Week-End with Father Jean Bowen
1952 Diplomatic Courier Joan Ross
Washington Story Alice Kingsley
Something for the Birds Anne Richards
1954 Your Woman Contessa Germana de Torri
Stranger from Venus Susan North
1957 Un rostre en la multitud (A Face in the Crowd) Marcia Jeffries
1961 Esmorzar amb diamants (Breakfast at Tiffany's) 2-E (Mrs. Failenson)
1963 Hud Alma Brown Oscar a la millor actriu
BAFTA a la millor actriu
Nominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària
1964 Psyche '59 Alison Crawford
1965 In Harm's Way Tinent Maggie Haynes BAFTA a la millor actriu
1968 Pat Neal Is Back Ella mateixa paper curt
The Subject Was Roses Nettie Cleary Nominada – Oscar a la millor actriu
1971 The Night Digger Maura Prince
1973 Baxter! Dr. Roberta Clemm
Happy Mother's Day, Love George Cara
1974 "Kung-Fu; Blood of the Dragon" Sarah TV
1975 B Must Die Julia
1977 Widow's Nest Lupe
1979 Pas perillós (The Passage) Mrs. Bergson
1979 Res de nou al front de l'oest mare de Paul
1981 Ghost Story Stella Hawthorne
1989 An Unremarkable Life Frances McEllany
1991 Preminger: Anatomy of a Filmmaker Ella mateixa documental
1993 "Heidi" Àvia
1999 Cookie's Fortune Jewel Mae 'Cookie' Orcutt
From Russia to Hollywood: The 100-Year Odyssey of Chekhov and Shdanoff Ella mateixa documental
2000 For the Love of May Grammy May paper curt
2003 Broadway: The Golden Age, by the Legends Who Were There Ella mateixa documental
Bright Leaves Ella mateixa documental
2007 The Fairy Tale Story of Sylvia's Baklava Ella mateixa documental
2008 Shattered Glory Mrs. Wyatt
2009 Flying By Margie

Televisió

modifica
Any Pel·lícula Notes
1960 Strindberg on Love
1961 Special for Women: Mother and Daughter
1962 The Untouchables: The Maggie Storm Story
1971 The Waltons Globus d'Or a la millor actriu de televisió dramàtica
Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu
1973 Ghost Story: Time of Terror
1974 Things in Their Season
1975 Eric
1977 Tail Gunner Joe Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en especial còmic o dramàtic
1978 A Love Affair: The Eleanor and Lou Gehrig Story
1978 The Bastard Minisèrie
1979 Res de nou al front de l'oest
(All Quiet on the Western Front)
Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o especial
1981 The Patricia Neal Story Cameo
1984 Love Leads the Way: A True Story
1984 Glitter Pilot per a sèrie
1984 Shattered Vows
1990 Caroline?
1992 A Mother's Right: The Elizabeth Morgan Story
1993 Heidi

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Entrevista amb Patricia Neal a TonyAwards Arxivat 2007-04-23 a Wayback Machine. (anglès)