Patrick Chamoiseau

escriptor francès

Patrick Chamoiseau (Fort-de-France, Martinica 1953) escriptor, assajista, guionista i productor francès nascut a Martinica. Premi Goncourt de 1992 per la novel·la "Texaco".[1]

Infotaula de personaPatrick Chamoiseau
Patrick Chamoiseau(2).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Fort-de-France (Martinica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i conseiller pénitentiaire d'insertion et de probation (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereCréolité (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0150555 Twitter: PCHAMOISEAU Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Patrick Chamoiseau va néixer a Fort-de-France el 3 de desembre de 1953. Va estudiar dret i economia a França.[2]

Ha treballat com a mestre, ha fet tasques de treballador social a França i a Martinica i fou conseller del Tribunal de Menors de Fort-de-France.[3]

El 1986 va publicar la seva primera novel·la "Chronique des sept misères" on explica l'experiència col·lectiva dels "djobeurs",[4] i exposa la invenció d'un nou estil lingüistic, accessible als lectors de la Metropoli, però que inclou els valors socio-simbòlics del crioll.[2]

Considerat com seguidor d' Aimé Césaire i d' Édouard Glissant,[5] conjuntament amb Raphäel Confiant és un dels líders del moviment literàri del món crioll;[6] amb Confiant i Jean Bernabé, el 1989 publicà el manifest fundacional d'aquest moviment socio-literàri.[3] També se l'ha definit com a hereu dels conceptes de "negretud" d'Aimé Césaire i "d'antillanitat" d'Edouard Glissant, desenvolupant el de "criollitat".[5]

S'ha interessat per temes etnogràfics relacionats amb Martinica, tant per les activitats i manifestacions culturals de la seva illa, com pels oficis amb tendència a desaparèixer (pescadors, contadors de contes, "djoboeurs") i re-descobreix el dinamisme de la seva llengua materna, el crioll, que va abandonar en l'etapa dels seus estudis primaris.[3]

Obra literàriaModifica

  • Chronique des sept misères (1986)
  • Solibo magnifique (1988)
  • Antan d'enfance (1990)
  • Texaco (1992) Premi Goncourt.
  • 1994: Chemin d'école (1994)
  • L'Esclave vieil homme et le molosse (1997)
  • Biblique des derniers gestes (2002)
  • Manman Dlo contre la fée Carabosse (1982)
  • Solibo magnifique (1988)
  • Éloge de la créolité (1989) amb Jean Bernabé i Raphaël Confiant
  • Martinique (1989)
  • Lettres créoles (1991) amb Raphaël Confiant
  • Guyane : Traces-mémoires du bagne (1994)
  • Écrire en pays dominé (1997)
  • L'esclave vieil homme et le molosse (1997)
  • Elmire des sept bonheurs : confidences d'un vieux travailleur de la distillerie Saint-Étienne (1998)
  • Émerveilles, nouvelles (1998)
  • Case en pays-mêlés (2000) amb Jean-Luc de Laguarigue
  • Métiers créoles : tracées de mélancolie (2001) amb Jean-Luc de Laguarigue
  • Biblique des derniers gestes (2001)
  • Les Bois sacrés d'Hélénon (2002) amb Dominique Berthet
  • Le Commandeur d'une pluie, i L'Accra de la richesse (2002)
  • Livret des villes du deuxième monde (2002)
  • À bout d'enfance (Une enfance créole, III) (2005)
  • Un dimanche au cachot (2007)
  • Quand les murs tombent ; l'identité nationale hors-la-loi ? (2007) amb Edouard Glissant
  • Trésors cachés et patrimoine naturel de la Martinique vue du ciel (2007) amb fotografies de Anne Chopin
  • Les Tremblements du monde (2009)
  • L'Intraitable beauté du monde - dedicat à Barack Obama (2009) amb Edouard Glissant
  • Les Neuf consciences du Malfini (2009)
  • L'Empreinte à Crusoé (2012)
  • Hypérion victimaire. Martiniquais épouvantable (2013)
  • Le papillon et la lumière, (conte) (2013)
  • Veilles et Merveilles Créoles (2013)
  • La matière de l'absence (2016)
  • J'ai toujours aimé la nuit (2017), reedició de Hypérion victimaire. Martiniquais épouvantable (2013)

FilmografiaModifica

Ha col·laborat com a guionista en diverses pel·lícules del director Guy Deslauriers, com " Le passage du millieu" (2000), "Biguine" (2004), i "Aliker" (2007).[7]

PremisModifica

  • 1986 - Premi Kléber Haedens, Chronique des sept misères
  • 1986 - Premi de l'île Maurice, Chronique des sept misères
  • 1987 - Premi Loys Masson, Chronique des sept misères
  • 1988 - Grand Prix de la littérature de jeunesse, Au temps de l'antan
  • 1992 - Premi Goncourt, Texaco
  • 1993 - Premi Carbet de la Caraïbe, Antan d'enfance
  • 2002 - Premi especial del jurat de RFO, Biblique des derniers gestes
  • 2008 - Premi del llibre de RFO, Un dimanche au cachot
  • 2010 - "Commandeur des Arts et des Lettres" de França

ReferènciesModifica

  1. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  2. 2,0 2,1 Caldwell, Roy. «Patrick Chamoiseau» (en francès), 09-01-2016. [Consulta: juliol 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Patrick Chamoiseau (Artículo)» (en castellà). Enciclopedia de historia y cultura del Caribe. [Consulta: juliol 2016].
  4. Portadors de les càrregues dels mercats
  5. 5,0 5,1 «Patrick Camoiseau et la créolité» (en francès), 15-11-1992. [Consulta: juliol 2016].
  6. «Les auteurs français contemporains (C)» (en francès). [Consulta: juliol 2016].
  7. «Chamoiseu, Patrick» (en francès). [Consulta: juliol 2016].