Obre el menú principal

Patrimonio nacional (pel·lícula)

pel·lícula de 1981 dirigida per Luis g berlanga

Patrimonio nacional és una pel·lícula espanyola de comèdia de l'any 1981 dirigida per Luis García Berlanga i escrita per aquest mateix al costat de Rafael Azcona que tracta sobre les primeres albors de la jove democràcia espanyola. La pel·lícula es va rodar en els interiors del conegut Palau de Linares en Madrid, que llavors oferia un aspecte decadent pel seu prolongat desús.

Infotaula de pel·lículaPatrimonio nacional
Patrimonio nacional berlanga.jpg
Fitxa
Direcció Luis García Berlanga
Protagonistes
Guió Rafael Azcona
Fotografia Carlos Suárez
Muntatge José Luis Matesanz
Vestuari Pin Morales
Dades i xifres
País d'origen Espanya
Estrena 1981
Durada 112 min
Idioma original castellà
Color en color
Descripció
Gènere pel·lícula de comèdia
Lloc de la narració Madrid

IMDB: tt0082888 Filmaffinity: 523972 Rottentomatoes: m/patrimonio_nacional_2011 Allmovie: v149958
Modifica les dades a Wikidata

La pel·lícula és una continuació de L'escopeta nacional (1978) i va tenir una tercera part titulada Nacional III (1982).

ArgumentModifica

L'acció comença a Madrid, en la primavera de 1977. Amb la finalitat del règim franquista, el marquès de Leguineche posa fi al seu exili voluntari i torna al seu palau de Madrid per a intentar reprendre l'esplendorosa vida cortesana d'antany... Passa que en el palau habita la seva legítima esposa, Eugenia, comtessa de Santagón, una acèrrima franquista que viu en un llit amb rodes (a pesar que camina perfectament) i observa uns costums d'allò més extravagants. Encara que al principi no vol veure'ls per allí, accedeix en atenció a la seva nora Chus, amb tres condicions: no han de trepitjar la planta on ella viu perquè "és zona nacional", Leguineche i el seu fill, Luis José, han de fer-se càrrec del deute amb Hisenda i finalment, han d'aconseguir un títol de cavaller de Malta o del Sant Sepulcre per a Goyo, el criat i actual amant d'Eugenia. En efecte, Eugenia ha trencat les seves relacions amb Nacho, el seu amant oficial i bon amic de Leguineche, al qual no sembla importar-li molt la situació.

Don José de Leguineche decideix incapacitar legalment a la seva dona per a intervenir-li els béns i poder finançar la reconstrucció del seu derruït palau, per al que només aconsegueix un préstec de mig milió de pessetes. Luis José, per part seva, intenta subornar amb mil duros als inspectors d'Hisenda. Apareix per allí Álvaro, un nebot d'Eugenia, cridat per don José a formar part del consell de família. Per a interessar-ho en el repartiment, el marquès li ofereix la vila de Biarritz que posseeix la seva dona.

Eugenia s'assabenta per Nacho, el seu ex-amant, dels propòsits del seu marit i exigeix a Nacho que li repti a duel. Leguineche s'enfronta a ell en un duel en el qual la inopinada víctima és Eugenia, que mor en esclatar-li l'escopeta amb què apunta a tots dos. I el rumb dels fets pren un gir molt diferent...

Personatges principalsModifica

Aquí la família Leguineche pren el protagonisme de la història d'una manera molt més evident. Canvia el caràcter del marquès, que si en L'escopeta nacional era tot un tirà i bastant odiós, aquí apareix com una curiosa mescla de cinisme, ingenuïtat i sobretot, molt més cordial en el seu tracte amb els altres.

ComentariModifica

Entre els anys 1977 i 1982, Berlanga roda la trilogia de la família Leguineche. Primer va ser L'escopeta nacional, seguida de Patrimonio nacional, per a acabar amb Nacional III, pel·lícules que van gaudir de les benediccions de crítica i públic. Posteriorment va haver-hi un intent de completar la saga amb un quart títol que emparentava als Leguineche amb els tsars de Rússia, però el projecte no va arribar a quallar. Els dubtes del productor Andrés Vicente Gómez i del propi Luis García Berlanga sembla que van frustrar el pla. Cal ressenyar la col·laboració en aquest guió de Jorge Berlanga.[1]

La pel·lícula es va estrenar el 30 de març de 1981, a Madrid.

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. Los Leguineche toman Madrid
  2. «Fernando Méndez-Leite von Haffe». El País, 04-04-1981 [Consulta: 23 octubre 2015].
  3. «Festival de Cannes: National Heritage». festival-cannes.com. [Consulta: 2 juny 2009].
  4. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences

Enllaços externsModifica