Obre el menú principal

Patsy O'Hara (en gaèlic irlandès: Peatsaí Ó hEadhra) era un republicà irlandès i membre de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Irlandès (INLA, en les seves sigles en anglès). Va néixer l'11 de juliol del 1957 a Bishop Street, Derry, Irlanda del Nord i va morir com a conseqüència d'una vaga de fam el 21 de maig del 1981.[1]

Infotaula de personaPatsy O'Hara
Patsy O'Hara memorial Derry.jpg
Biografia
Naixement 11 juliol 1957
Derry
Mort 21 maig 1981 (23 anys)
Presó de Maze
Causa de mort Inanició
Activitat
Ocupació Revolucionari
Partit Irish Republican Socialist Party
Branca militar Irish National Liberation Army
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Activitats polítiquesModifica

O'Hara es va allistar al Fianna Éireann el 1970, i el 1971 el seu germà Sean va ser empresonat a Long Kesh sense judici previ.[1] A finals del 1971, Patsy O'Hara va resultar ferit pel tret d'un soldat mentre muntava una barricada.[1][2] Arran de les lesions, no va poder assistir a la Marxa pels Drets Civils del Diumenge de Sang, el 1972, però la va veure des de Brandywell. Els fets d'aquell dia el van marcar per tota la vida.[1]

L'octubre del 1974, van empresonar O'Hara a la Long Kesh. Quan en va sortir, l'abril del 1975, es va allistar al Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, en les seves sigles en anglès) i a l'INLA.[2] El mes de juny del 1975 el van deternir a Derry i va restar sota presó preventiva durant sis mesos.[1] El mes de setembre del 1976, el van tornar a detenir i una vegada més va estar en presó preventiva durant quatre mesos.[2]

El dia 10 de maig del 1978, el van detenir al carrer més important de Dublín, O'Connell Street, en virtut de l’article 30 de la Llei de delictes contra l’Estat, i el van alliberar al cap de 18 hores.[2] El gener del 1979 va tornar a Derry i va participar activament en l'INLA. Va ser arrestat el 14 de maig del 1979 i acusat de portar una granada de mà, fet pel qual el van sentenciar a vuit anys de presó el gener del 1980,[2] on va fer la primera vaga de fam i va assumir el càrrec de comandant dels presoners de l'INLA. El 22 de març del 1981, va iniciar la segona vaga de fam, que li provocaria la mort, el dijous 21 de maig a les 23.29, després de seixanta-un dies de vaga de fam. Tenia 23 anys. D’acord amb els seus desigs, els seus pares no van sol·licitar l’atenció mèdica que necessitava per sobreviure. La seva mort va tenir tant ressò arreu d’Europa que fins i tot la Fracció de l'Exèrcit Roig alemanya (RAF, en les sigles en alemany) va batejar amb el nom d’O’Hara un dels seus comandos.

La seva mare, Peggy O'HaraModifica

Al cap de 26 anys, el 2007, la seva mare, Peggy O’Hara, va ser candidata per Foyle a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2007.[3] No va ser elegida, però amb 1.789 vots va ser un dels dissidents republicans amb més èxit. Es negava a col·laborar amb el Servei de Policia d’Irlanda del Nord (PSNI, en les seves sigles en anglès), com sí que feia el Sinn Féin, el partit que en aquell moment governava. La vigília de les eleccions, gairebé 330 expresoners republicans van escriure una carta al Derry Journal per donar suport a la seva campanya[4][5][6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tírghrá. National Commemoration Centre, 2002, p. 235. ISBN 0-9542946-0-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Holland, Jack & McDonald, Henry. INLA Deadly Divisions. Poolbeg, 1996, p. 272. ISBN 1-85371-263-9. 
  3. Northern Ireland election results, ARK, accessed 16 May 2010
  4. http://www.peggyohara.netfirms.com/index02.htm Lloc web de la campanya de Peggy O'Hara
  5. http://www.socialistdemocracy.org/RecentArticles/RecentCorrespondenceRepublicanOpposition.html Article sobre la campanya de Peggy O'Hara
  6. http://www.phoblacht.net/IRXPD060307.html Un altre article sobre la campanya de Peggy O'Hara

Enllaços externsModifica

Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Participants que hi van morir Bobby Sands, Francis Hughes, Raymond McCreesh, Patsy O'Hara, Joe McDonnell, Martin Hurson, Kevin Lynch, Kieran Doherty, Thomas McElwee, Michael Devine
Participants que van sobreviure Brendan McLaughlin, Paddy Quinn, Laurence McKeown, Pat McGeown, Matt Devlin, Liam McCloskey, Patrick Sheehan, Jackie McMullan, Bernard Fox, Hugh Carville, John Pickering, Gerard Hodgkins, James Devine
Personalitats polítiques i religioses Margaret Thatcher, Garret FitzGerald, Charles Haughey, Humphrey Atkins, James Prior, Bernadette Devlin McAliskey, Owen Carron, Tomás Ó Fiaich, Basil Hume, Denis Faul, John Magee