Obre el menú principal

Pau Sans i Guitart

enginyer català

Pau Sans i Guitart (l'Hospitalet de Llobregat 1836 - Barcelona 1901)[1] fou un enginyer industrial, poeta i polític català.

Infotaula de personaPau Sans i Guitart
Biografia
Naixement 1836
l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Mort 11 octubre 1901 (64/65 anys)
Activitat
Ocupació Enginyer
Partit Unió Catalanista
Modifica les dades a Wikidata

Com enginyer, va treballar en el sector del ferrocarril. Treballà a Saragossa per la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona. Fou cap d'enginyeria del servei de material i tracció de la Companyia de Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF). També va ocupar el càrrec d'enginyer municipal de l'Hospitalet.

Va publicar diverses obres en castellà relacionades amb la seva feina, com La locomotora en acción (1868), Guia de maquinistas y fogoneros de ferrocarriles, Preguntas y respuestas relativas á la conducción y conservación de las locomotoras. Detalles elementales de la construcción y funciones de la locomotora.

Fou autor de gairebé un centenar de poemes en català, apareguts en publicacions com La Ilustració catalana. L'any 1887 va ser membre del Consistori dels Jocs Florals, amb el càrrec de secretari.[2] L'any 1888 en fou mantenidor (amb Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà i Marcelino Menéndez Pelayo com a president).[3] També va ser autor de textos literaris en prosa, dels que va fer versions en castellà i català, com ara La flor de la vida,[4] i algunes obres de teatre,[5] com la que va estrenar en la festa major de l'Hospitalet del 1888, Lo dia del cop.[6]

Va estar lligat als sectors progressistes de l'Hospitalet i l'any 1866 es trobava entre els fundadors del Casino l'Harmonia, que durant els anys següents fou la seu dels republicans federals. Fou redactor de La Renaixença des del 1886 i una de les primeres figures del catalanisme polític, el que va fer que fos elegit primer president de la Lliga de Catalunya l'octubre de 1887. També en 1886 va començar a fer classes a l'Ateneu Obrer.[7]

Com a cap de la Lliga de Catalunya, la seva signatura fou la primera en el Missatge a la Reina Regent, entregat a aquest personatge que va visitar Barcelona amb motiu l'Exposició Universal el juny de 1888. Fou membre de la Unió Catalanista des de la seva fundació el 1891, des de la qual va prendre part de forma molt activa en l'elaboració de les Bases de Manresa (1892).

La seva filla, Asunción Sans i Oliveras, va morir el juny de 1887. El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras fou catedràtic de l'Escola Industrial de Terrassa.

ObresModifica

  • La locomotora en acción (1868)
  • Guía del maquinista... (1888-1890)

ReferènciesModifica

  1. Las Dominicales, Madrid, 11 d'octubre de 1901, pàg.3. La notícia deia: "Ha fallecido en Barcelona D. Pablo Sans y Guitart, ingeniero y primer director que fué de La Tracción Ferroviaria Ilustrada. Para apreciar las hermosas dotes de su alma vigorosa, baste decir que abandonó las filas de los grandes para irse con los pequeños, que dejó el servicio de las poderosas empresas ferrocarrileras para colocarse al lado del vejado personal del servicio de ferrocarriles. Que los asalariados especialmente los que pertenecen al personal de ferrocarril levanten un altar á la memoria del nobilísimo Sr. Sans y Guitart."
  2. La Ilustració Catalana, 15-12-1886, pàg. 2.
  3. La Dinastía, 11-01-1888, pàg. 6.
  4. La Ilustració Catalana, 15-08-1888, pàg. 2.
  5. farrés i pinós, Carles «Pau Sans i Guitart». Xipreret, Gener 2010, pàg. 2-3.
  6. La Vanguardia, 12-08-1888, pàg. 2.
  7. La Vanguardia, 29-11-1886, pàg. 5.