Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Pau de Praga».

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.[1]

Infotaula d'esdevenimentPau de Praga
Hradschin Prag.jpg
Tipus tractat de pau
Epònim Praga
Data 30 maig 1635
Ubicació de l'esdeveniment castell de Praga
Modifica les dades a Wikidata

Aquest tractat va portar eficaçment al final de l'aspecte de la guerra civil de la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648), però la guerra va continuar a causa de la continuada intervenció en territori alemany d'Espanya, Suècia, i, des de meitats de 1635, França.

Les negociacions cap a l'acord van ser instigades per l'elector de Saxònia, Joan Jordi I. Com era un príncep luterà no va decidir ser un aliat de l'Emperador fins a la intervenció sueca del 1630. Els anys de lluites, el fracàs de la revolta protestant (començada a Bohèmia), la incapacitat de tornar a imposar el catolicisme per força, i l'anhel de terminar la intervenció de potències estrangeres en els assumptes alemanys, tot combinat va portar Ferran II a la taula amb un grau de bona voluntat per a fer concessions als prínceps luterans.

Un annex al tractat, compren l'acord particular entre l'emperador i l'elector de Saxònia que va rebre les dues Lusàcia que els Habsburg havien empenyorat per pagar l'esforç de guerra i no van poder reemborsar el préstec. No li era autoritzat integrar ambdós feus al regne saxó, quedava una unió personal.[2] Es va comprometre a mantenir eternament els convents de Marienstern i Marienthal, no introduir el luteranisme com a religió d'Estat i a preservar l'statu quo ante bellum de 1618 a les parròquies. El que va tenir com a efecte que fins a la desconfessionalització ambdues religions van coexistir, una excepció en una època quan tot el poble havia d'adherir a la religió del seu sobirà.[3]

ReferènciesModifica

  1. Claude Joseph Drioux. Compendio de la historia moderna: desde la toma de Constantinopla hasta la caída de Napoleón : para el uso de los establecimientos de segunda enseñanza. Librería de Rosa y Bouret, 1856, p. 244– [Consulta: 10 juliol 2011]. 
  2. «Lusàcia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Nicolas Hope, German and Scandinavian Protestantism: 1700 - 1918 (anglès) (sèrie History of the Christian Church), Oxford University Press, 1999, pàgina 61, ISBN 9780198269946 (en català: El protestantisme alemany i escandinau: 1700-1918, sèrie: Història de l'Església Cristiana)