Pau de Praga (1635)

Per a altres significats, vegeu «Pau de Praga».

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.[1]

Plantilla:Infotaula esdevenimentPau de Praga
Imatge
Map
 50° 05′ 21″ N, 14° 23′ 44″ E / 50.0892°N,14.3956°E / 50.0892; 14.3956
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
EpònimPraga Modifica el valor a Wikidata
Part deguerra dels Trenta Anys Modifica el valor a Wikidata
Data30 maig 1635 Modifica el valor a Wikidata
AutorFerran II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócastell de Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata

Aquest tractat va portar eficaçment al final de la intervenció sueca a la Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) després de la victòria imperial a la batalla de Nördlingen el 1634,[2] però la guerra va continuar a causa de la continuada intervenció en territori alemany d'Espanya, Suècia, i, des de meitats de 1635, França.

Les negociacions cap a l'acord van ser instigades per l'elector de Saxònia, Joan Jordi I. Com era un príncep luterà no va decidir ser un aliat de l'Emperador fins a la intervenció sueca del 1630. Els anys de lluites, el fracàs de la revolta protestant (començada a Bohèmia), la incapacitat de tornar a imposar el catolicisme per força, i l'anhel de terminar la intervenció de potències estrangeres en els assumptes alemanys, tot combinat va portar Ferran II a la taula amb un grau de bona voluntat per a fer concessions als prínceps luterans.

Un annex al tractat, compren l'acord particular entre l'emperador i l'elector de Saxònia que va rebre les dues Lusàcia que els Habsburg havien empenyorat per pagar l'esforç de guerra i no van poder reemborsar el préstec. No li era autoritzat integrar ambdós feus al regne saxó, quedava una unió personal.[3] Es va comprometre a mantenir eternament els convents de Marienstern i Marienthal, no introduir el luteranisme com a religió d'Estat i a preservar l'statu quo ante bellum de 1618 a les parròquies. El que va tenir com a efecte que fins a la desconfessionalització ambdues religions van coexistir, una excepció en una època quan tot el poble havia d'adherir a la religió del seu sobirà.[4]

Referències modifica

  1. Drioux, Claude Joseph. Compendio de la historia moderna: desde la toma de Constantinopla hasta la caída de Napoleón : para el uso de los establecimientos de segunda enseñanza (en castellà). Librería de Rosa y Bouret, 1856, p. 244– [Consulta: 10 juliol 2011]. 
  2. Wedgwood, Cecily V. The Thirty Year's War (en anglès). New York Review Books Classics, p. 375. ISBN 1590171462. 
  3. «Pau de Praga (1635)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Nicolas Hope, German and Scandinavian Protestantism: 1700 - 1918 (anglès) (sèrie History of the Christian Church), Oxford University Press, 1999, pàgina 61, ISBN 9780198269946 (en català: El protestantisme alemany i escandinau: 1700-1918, sèrie: Història de l'Església Cristiana)