Paulí Castells i Vidal

enginyer industrial i matemàtic català

Paulí Castells i Vidal (Barcelona, 10 de maig de 1877[1] - 17 d'agost de 1956) fou un enginyer industrial i matemàtic català.[2]

Infotaula de personaPaulí Castells i Vidal

Paulí Castells c.1910 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1877 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1945 – 1946
← Eduard Alcobé ArenasEduard Vitòria i Miralles → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEnginyer industrial
Membre de

Biografia modifica

Fill de Francesc Castells i Canalias propietari natural de Sant Boi de Llobregat i de Paulina Vidal i Carreras natural de Barcelona (germana de Lluís Marià Vidal i Carreras). Paulí Castells es doctorà en Ciències, secció de fisicomatemàtiques, l'any 1898. Va ser catedràtic numerari d'Anàlisi matemàtica a l'Escola d'Enginyers Industrials de Madrid (1905-1907), com també catedràtic numerari (1907-1947) i director (1913-1931) de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Fou president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1945-1946).[3]

Inventà un aparell que va anomenar balança algebraica, que ajuda a obtenir les arrels de les equacions algebraiques o transcendents amb una incògnita.[2] La seva casa i l'enginy foren destruïts el març de 1938 pel bombardeig de l'aviació feixista en explotar un camió carregat de trilita a la confluència dels carrers Balmes i Gran-Via de les Corts Catalanes.[cal citació]

Casat amb Rosa Roig i Rafecas [4] no varen tenir descendència.

Referències modifica

  1. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Registre de Naixements. Any 1877. Registre núm.2540. enllaç.
  2. 2,0 2,1 «Paulí Castells i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Sr. Paulí Castells i Vidal». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 17 juliol 2014].
  4. «esquela de Na Rosa Roig i Rafecas». La Vanguardia, 29-01-1975, pàg. 24.