Paul Chambers

músic estatunidenc

Paul Chambers (Pittsburgh, Pennsilvània, 22 d'abril de 1935 - Nova York, 4 de gener de 1969) fou un contrabaixista de jazz estatunidenc.[1]

Infotaula de personaPaul Chambers
Paulchambers.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Paul Laurence Dunbar Chambers, Jr. Modifica el valor a Wikidata
22 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata
Pittsburgh (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióCass Technical High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, músic de jazz i artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata –
GènereJazz i bebop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentContrabaix Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficBlue Note Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2424848 Musicbrainz: b6ff4fd0-03ae-41a6-942e-7de13124b970 Songkick: 376930 Discogs: 259778 Allmusic: mn0000747984 Find a Grave: 19221 Modifica el valor a Wikidata

Molt dotat per a la música, als tretze anys tocava a Detroit, el saxofon baríton, instrument que després canvià per la tuba i, definitivament pel contrabaix.[2] Tocà aquest últim instrument en diversos conjunts, especialment en el de Kenny Berrell, amb el que debutà, i en el de Barry Harris. Amb els dos musics aprengué, a més, guitarra i piano, respectivament. Abandonà Detroit el 1954 i es va instal·lar-se, amb el conjunt de Paul Quinichette, a Nova York. Ocasionalment tocà amb Benny Green, Sir Charles Thomson, Sonny Stiff i George Wallington.

A final de 1955 actuà al Café Bohemia, de Nova York, i s'uní, en aquesta mateixa època, al Quintet de Miles Davis, amb el que visità Europa el 1960 i en el que va romandre fins al 1963. Després de deixar Davis, tocà uns quants anys en el trio de Wynton Kelly.[2] Per la seva generació i, ans de tot, sota la influència de Miles Davis, fou un dels que assistiren a la transformació de l'estil bop (jazz de gran complexitat rítmica i virtuosisme) al jazz fred (cool) i intel·lectualista, que va quedar de moda fins a final del segle xx, si bé contemporitzat ja amb altres tècniques.

Chambers és considerat com un dels millors contrabaixos de jazz.[3] Alternava de manera més convenient, la tècnica del pizzicato, o puntejat típic del jazz, emprant l'arc, tradicional amb la música europea. Com a solista i com acompanyant es pot escoltar en els enregistraments de molts conjunts: de Kenny Berrell, Sonny Rollins, Curtis Fuller, John Coltrane, Bud Powell, Cannonball Adderley i Adderley brothers, Art Blakey, Milt Jackson (Bag’s Opus), Jai and Kai, Hank Jones, Donald Byrd, Hank Mobley, Miles Davis, (Milestones), Thelonius Monk (Bemsha Swing), Oliver Nelson, Gil Evans (New Bottle, Old Wine) i en diverses formacions ocasionals al seu nom.

ReferènciesModifica

  1. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1969-70, p. 134-135. ISBN 84-239-4599-5. 
  2. 2,0 2,1 «Paul Chambers». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Yanow, Scott. «Paul Chambers» (en anglès). All Music. [Consulta: 9 juliol 2019].