Paul Kamara (Kambia, Sierra Leone, 12 d'agost de 1956) és un periodista, entrenador de futbol i ministre de Sierra Leone.

Infotaula de personaPaul Kamara
Biografia
Naixement12 agost 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Kambia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFourah Bay College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, polític Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antecedents modifica

Kamara va néixer el 12 d'agost de 1956 [1] al districte de Kambia, Sierra Leone.És catòlic[2] i antic sacerdot,[3] i va obtenir una llicenciatura en arts a la Universitat de Sierra Leone.[2] és casat amb Isatu Sidratu Kamara, amb la que té tres filles.[4]

Periodisme modifica

Des de 1983 Kamara treballa com a editor de For Di People, un diari en krio.[2][5] Kamara ha estat, de vegades, crític amb tots els bàndols en els conflictes de Sierra Leone[6] i segons informes, ha enutjat múltiples partits polítics.[2] La citació del Premi al Coratge Civil] va encomanar Kamara com a periodista que havia estat "constantment croat contra la corrupció i altres mals socials, defensant la llibertat de premsa, els drets humans i els valors democràtics a Sierra Leone, tot i el constant assetjament i la intimidació".[4]

Com a conseqüència del seu periodisme, Kamara ha estat amenaçat regularment, atacat i empresonat. El 20 de febrer de 1996, el primer dia d'una ronda d'eleccions, Kamara va ser disparat per soldats amb fusells automàtics i ferit a la cama, aparentment per violar el toc de queda.[6] Encara que els grups de drets humans descriuen des de llavors l'incident com un "intent d'assassinat",[2] no es va fer cap investigació oficial.[6] En 1999 tres dirigents del Front Revolucionari Unit (RUF) suposadament atacaren Kamara a les oficines de For Di People després d'un article que descrivia la "vida alegre" dels comandants militars a Freetown.[7] El 25 de setembre de 2001, Kamara i sis altrse periodistes reberen amenaces de mort anònimes després de la seva crítica a la decisió del govern d'ajornar les eleccions.[8] Els portaveus governamentals van negar la participació i van acusar als periodistes de fabricar les amenaces per guanyar simpatia internacional.[8]

El 12 de novembre de 2002, el Tribunal Superior de Sierra Leone va condemnar Kamara a 18 condemnes de difamació després d'una sèrie d'articles que critiquen la gestió del jutge Tolla Thompson de l'Associació de Futbol de Sierra Leone.[9] Va ser sentenciat a sis mesos de presó i una multa de 4.500 leones (US $ 2).[9] Va ser alliberat l'11 de març, però va anunciar la seva intenció d'apel·lar pel seu convenciment per principi de que la seva condemna fos esborrada del seu registre.[9]

Kamara ha guanyat nombrosos premis internacionals de premsa pel seu treball. El 1997 va guanyar el premi "Freedom of the Press" de l'International Press Directory de Londres, i el 1999 el Premi Editor Internacional de l'Any de la World Press Review.[2] En 2001 va ser guardonat amb el Premi al Coratge Civil de la Train Foundation, que reconeix "extraordinaris herois de consciència" i incloïa un premi en efectiu de 50.000 dòlars americans.[4]

Condemna per difamació de 2004 modifica

L'octubre de 2003 For Di People va editar el títol El repte del portaveu del Parlament: Kabbah és un veritable convicte, al referir-se a la condemna del president Ahmad Tejan Kabbah de 1968 pel frau i suggerint que era inconstitucional que mantingués el càrrec.[10] Kamara va ser arrestat posteriorment, i el 2004 va ser empresonat dos càrrecs de libel sediciós.[11] L'equipament fou segrestat de les oficines de For Di People, inclòs el cotxe de Kamara,[12] i el diari fou clausurat durant sis mesos.[11] El 28 de juliol de 2005 l'editor substitut de Kamara, Harry Yansaneh, va morir a causa d'una pallissa ordenada per un membre del parlament.[13]

BBC News va descriure el cas de Kamara com un "gran interès públic amb motius de grups de drets dels mitjans de tot el món exigint el seu alliberament".[11] El Comitè per la Protecció de Periodistes va fer una crida en nom de Kamara,[14] com va fer Reporters Sense Fronteres.[10]

El 30 de novembre de 2005, Kamara va guanyar un recurs contra la seva condemna i va ser alliberat.[11] Després del seu alliberament, va dir als periodistes: "l'empresonament no ha trencat el meu esperit per publicar la veritat o defensar el dret de la gent a saber".[11]

Càrrec ministerial modifica

En 1996 Kamara va servir un mes com a secretari d'Estat de Terra, Habitatge i Medi Ambient al govern militar del Consell Nacional de Govern Provisional (NPRC) de Julius Maada Bio.[4] Quan va arribar a la conclusió que els generals no tenien intenció de fer la transició cap a la democràcia va deixar el govern.[4] Poc després, va ser ferit per soldats i va buscar tractament mèdic a Londres, però va tornar un any més tard per oposar-se al govern militar.[4]

El 23 de desembre de 2010 Kamara es va convertir al Ministre d'Ocupació, Joventut i Esports del Sierra Leone al gabinet d'Ernest Bai Koroma.[15] En 2011 el seu ministeri va entrar en conflicte amb l'Associació de Futbol de Sierra Leone (SLFA) sobre el nomenament de l'entrenador suec Lars-Olof Mattsson.[16] La SLFA havia pressionat perquè Christian Cole entrenés l'equip en comptes d'ell, culminant amb els dos entrenadors nomenant diferents seleccionats per a la classificació de la Copa d'Àfrica de Nacions 2012.[16] El 23 de maig Kamara va anunciar que els dos grups havien arribat a un acord i que Mattison continuaria sent l'entrenador.[16]

Futbol modifica

Kamara posseeix el popular equip de futbol Wellington People F.C.[4] En 2000 va servir breument com a subentrenador de la selecció de futbol de Sierra Leone, els Leone Stars.[2][17] Durant el seu càrrec es va informar de constants conflictes amb l'entrenador cap, Abdulai Garincha.[18]

Referències modifica

  1. Abu B. Shaw. «Sierra Leone: Paul Kamara’s New Mission». The Patriotic Vanguard, 31-12-2005. [Consulta: 26 maig 2011].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Paul Kamara, 2001 Honoree». civilcourageprize.org. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2011. [Consulta: 27 maig 2011].
  3. Yves Sorokobi. «Sierra Leone Report: Identity Crisis». Committee to Protect Journalists, 15-08-2002. [Consulta: 27 maig 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Prize of $50,000 to Honor Civil Courage Awarded to Paul Kamara of Sierra Leone for Bravery Publishing the Truth in that War-Torn Country». civilcourageprize.org, 13-10-2001. Arxivat de l'original el 25 de juliol 2011. [Consulta: 27 maig 2011].
  5. Howard W. French. «Freetown Journal: In Sierra Leone, Darkness, Not Diamonds' Dazzle». The New York Times, 09-10-1995. [Consulta: 26 maig 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Sierra Leone: Towards a Future Founded on Human Rights». Amnesty International, 25-09-1996. [Consulta: 26 maig 2011].
  7. «Attacks on the Press 1999: Sierra Leone». Committee to Protect Journalists, 2000. [Consulta: 27 maig 2011].
  8. 8,0 8,1 «Seven journalists threatened with assassination». Committee to Protect Journalists, 25-09-2001. [Consulta: 27 maig 2011].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Prominent Sierra Leonean journalist released». Committee to Protect Journalists, 11-03-2003. [Consulta: 27 maig 2011].
  10. 10,0 10,1 «"For Di People" editor Paul Kamara freed after 14 months in prison». ifex.org, 30-11-2005. [Consulta: 27 maig 2011].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 «Jailed S Leone journalist freed». BBC News, 30-11-2005. [Consulta: 27 maig 2011].
  12. «Police seize newspaper's equipment». Committee to Protect Journalists, 24-11-2003. [Consulta: 27 maig 2011].
  13. «After a year in jail, editor freed in Sierra Leone». Committee to Protect Journalists, 30-11-2005. [Consulta: 27 maig 2011].
  14. Ann Cooper. «CPJ condemns editor's prison sentence». Committee to Protect Journalists, 06-10-2004. [Consulta: 27 maig 2011].
  15. Augustine Samba. «In Sierra Leone, Parliament Approves Paul Kamara, Others». Awareness Times, 24-12-2010. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 27 maig 2011].
  16. 16,0 16,1 16,2 Mohamed Fajah Barrie. «Swede Mattsson stays as Sierra Leone coach». BBC News, 23-05-2011. [Consulta: 27 maig 2011].
  17. «Disgrace!!». The Pool Newspaper, 12-07-2000. [Consulta: 27 maig 2011].
  18. «Dangerous Signals...». The Pool Newspaper, 31-03-2000. [Consulta: 29 maig 2011].