Obre el menú principal

Paul Le Flem (Lézardrieux, Costes del Nord, 1881 - Tréguier, 31 de juliol de 1984) fou un compositor bretó. Orfe als 12 anys, estudià al liceu de Brest i el 1899 va obtenir una beca per a estudiar al Conservatori de París, alhora que estudiava filosofia a la Sorbonne amb Henri Bergson. EL 1902 anà a treballar com a professor a Moscou i va aprendre rus. El 1903 es va inscriure a la Schola Cantorum amb els professors Vincent d'Indy i Albert Roussel. De 1905 a 1913 va compondre la seva primera simfonia, una Fantasia per a piano i orquestra, i una òpera amb influència del folklore bretó i Claude Debussy.

Infotaula de personaPaul Le Flem
Paul Le Flem.JPG
Biografia
Naixement 18 març 1881
Radon
Mort 31 juliol 1984 (103 anys)
Tréguier
Educació Conservatoire de Paris
Schola Cantorum de Paris Tradueix
Facultat d'Art de París . licence
Activitat
Ocupació Director d'orquestra, compositor, musicòleg, militar i crític musical
Ocupador Schola Cantorum de Paris Tradueix
Gènere artístic Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica i Seiz Breur Tradueix
Professors Charles-Marie Widor
Conflicte Primera Guerra Mundial
Premis

Musicbrainz: 0d0d0b47-82b8-4dd3-ad67-381d8e6c1972
Modifica les dades a Wikidata

La guerra va posar fi temporalment a les seves activitats de composició, i després de la guerra es va dedicar a la crítica i la música coral. De 1923 a 1939 succeí Roussel com a professor de contrapunt, i entre els seus deixebles cal destacar Erik Satie i André Jolivet, i de 1921 a 1937 dirigí la revista de crítica musical Comœdia, on defensà el talen d'Igor Stravinski i Darius Milhaud, al mateix temps donà lliçons a diversos alumnes entre els quals hi havia el que després seria compositor, el turc Ahmet Adnan Saygun, el mexicà Ignacio Fernández Esperón. Era una intel·ligència viva i esperit obert, va defensar els treballs que atreien la seva atenció, fins i tot si no era del seu gust. Alhora, formà part del moviment artístic bretó Seiz Breur.

El 1938, va començar a compondre una vegada més. Va compondre les obres vocals (Morvenn le Gaélique i Hommage à Rameau), una obra atonal, el Concertstück pour violon et orchestre (1964), una 3a Symphonie (1971), une 4t Symphonie (1975), La Maudite, òpera no representada, i els Préludes pour orchestre (inacabats, 1976), abans que finalment va ser forçat a renunciar a la composició en 1976, a l'edat de 95, a causa de la ceguesa.

BibliografiaModifica

  • Vie et œuvre de Paul Le Flem (Université de Lyon II, 1998). Philippe Gonin.


Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Le Flem