Viquipèdia

Paula Cons Varela

(S'ha redirigit des de: Paula Cons)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Paula Cons Varela (La Corunya, 1976) és una periodista, guionista, documentalista, directora de cinema i productora espanyola. És productora executiva i directora de continguts d'Agallas Films.

Infotaula de personaPaula Cons Varela
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, directora de cinema, guionista, productora de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3407885 TMDB.org: 1533722
Twitter (X): paulaconsvarela Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a La Corunya, però els seus antecedents familiars tant per part paterna com a materna la vinculen a Pontevedra. Es va llicenciar en periodisme en la Facultat de periodisme de Santiago de Compostel·la (1994-1998).

Va iniciar la seva carrera en el periodisme esportiu i informatiu en Radio Nacional de España i després va passar a televisió amb Desde Galicia para el mundo de La 2 i al Canal Internacional de TVE, on va romandre vuit anys.[1] De 1998 a 2004 va treballar com a redactora d'exteriors i guionista en Pórtico de Comunicaciones. El seu següent pas va ser traslladar-se a Madrid. Allí amb Cuatro TV va realitzar reportatges de contingut social, amb Equip 1, Caiga quien caiga en la secció "Proteste ya" i en Antena 3 coordinant la redacció del programa El método Gonzo (2008).[2]

El 2004 va ser el seu any d'entrada en la ficció després de guanyar el Concurso Interación de Guion Camiño do Xacobeo amb Ideas pelegrinas, un projecte que es va convertir en una miniserie per a la productora CTV.[2]

Després, des de Continental Producciones, va desenvolupar una tv movie, Eduardo Barreiros, el Henry Ford español.[2]

El 2009 va ser cofundadora de Agallas Films, una productora gallega que es reclama «amb la voluntat de traspassar fronteres, pegats a la realitat, amb les dones en primer plànol i donant oportunitat a nous realitzadors».[3]

D'altra banda, des de setembre de 2008 fins al juny de 2012 va treballar com a directora de continguts en Continental Producciones, realitzant entre altres treballs la producció executiva de la tvmovie Eduardo Barreiros, el Henry Ford Español (2011) premi platí en el Worldfest de Houston, premi Mestre Mateo a la millor pel·lícula de televisió, seleccionada per a la secció oficial del festival Internacional Zoom d'Igualada.[2]

El seu següent projecte va ser la pel·lícula Lobos sucios (2015), de la qual va ser coguionista, directora de continguts, i productora executiva. La història sorgeix de la recerca sobre la batalla del wolframi que van lliurar els Aliats contra Espanya durant la Segona Guerra Mundial, centrada en un mineral estratègic, el wolframi, que el règim franquista va permetre extreure als nazis per al seu armament.[4] Posteriorment va dirigir i va ser productora executiva del documental sobre el mateix tema La batalla desconocida (2017) premiat com a Millor Documental en Festival de Cinema i televisió del Reino de León, Premio Mestre Mateo de la Acadèmia gallega de l'Audiovisual al Millor Documental, Premi CREA a la millor direcció de Documental, SEMINCI secció DocEspaña, Festival de Cinema Español de Nantes, Festival de Cinema Político de Buenos Aires, Festival Internacional de Cerdanya, Rural Film Fest.[5][6]

El 2013-2014 va treballar com a responsable de màrqueting i comunicació en Atlántica Media AIE i de juny de 2015 al 2016 va ser directora del programa de televisió Cuestions persoais, amb Agalla Films TVG.

El 2018 va dirigir amb Agalla Films el docudrama O Caso Diana Quer. 500 días sobre les recerques policials que van portar a la resolució del caso Diana Quer.[7]

Al gener de 2018 va ser seleccionada en V Laboratorio de Creación de Series de la SGAE. El Laboratori es va desenvolupar amb la supervisió del guionista Javier Olivares qui va presidir el jurat que va seleccionar a Paula amb el seu projecte de sèrie Oro negre, un western gallec, producció de Agalla Films (Paula Cons / CIM) que al novembre de 2019 es va anunciar havia estat seleccionat per viatjar a la International Drama Summit de Content, Londres, a la recerca de socis internacionals.[8][2][9] Or negre compte, ha explicat Paula, com durant la Segona Guerra Mundial els nazis van desembarcar a Galícia per extreure wolframi, un mineral necessari per fabricar armes que en aquest moment solament es podia trobar a Galícia i en el nord de Portugal. «Això va provocar que molts pobles petits que estaven sortint de la postguerra espanyola renaixessin d'alguna manera i s'omplissin de diners, és una situació que es pot comparar a la febre de l'or de Califòrnia amb tots els personatges que implica: prostitutes, aventurers, espies d'un bàndol i d'un altre i per descomptat tirs a qualsevol hora del dia», va comentar Paula Cons.

L'illa de les mentides modifica

En 2019 va rodar el seu primer llargmetratge com a directora, L'illa de les mentides, del que també va ser guionista. A causa de la pandèmia del coronavirus la pel·lícula es va estrenar en la plataforma Filmin al juliol de 2020 i va ser la més vista en la plataforma durant el cap de setmana de l'estrena.[10]

A més de les actrius protagonistes, Nerea Barros, Victoria Teijeiro i Ana Oca, gran part de l'equip tècnic de la pel·lícula és femení. «És important que les dones apostem per nosaltres mateixes [va assegurar Paula]. I ho hem aconseguit recorrent a les millors de cada especialitat. Perquè hi ha dones molt potents al cinema espanyol.» «Podia haver fet un drama però em va semblar molt interessant crear "un thriller de senyores amb mocador", amb el qual homenatjar a les nostres àvies de joves.[11] Perquè van ser molt més superheroïnes que qualsevol de Marvel o DC. Tenien un poder i una força que ja volguéssim nosaltres.»

Les dones, sumides en la més completa foscor, es van guiar pel soroll de les ones contra les pedres, jugant-se la vida i sofrint un sever xoc postraumátic. María, una dona avançada al seu temps encara que no havia sortit mai de l'illa, va creure en la llibertat individual i en ella mateixa, per la qual cosa no encaixa en aquesta societat masclista dominada pels senyorets.[11]

«Aquestes dones eren marineres de primera divisió i capaces de fer els mateixos treballs que feien els homes [ha assenyalat Cons]. Encara que la millor prova que el masclisme dominava aquesta societat és que la nit del naufragi no hi havia homes a l'illa perquè celebraven l'any nou en la costa, mentre les dones cuidaven dels nens i els ancians.»[11]

Per Cons la pel·lícula té com a referència Els sants innocents de Mario Camus.[12]

Filmografia modifica

Direcció modifica

  • 13 badaladas (2009) docusèrie tv directora[13]
  • La batalla desconocida (2017) documental. Direcció, guió i producció executiva
  • El caso Diana Quer, 500 días (2018) documental, direcció[7]
  • La isla de las mentiras (2020) llargmetratge, directora i guionista

Guió modifica

  • Lobos sucios (2015) llargmetratge coguionista i productora executiva
  • La batalla desconocida (2017) documental. Direcció, guió i producció executiva
  • La isla de las mentiras (2020) llargmetratge, directora i guionista

Producció modifica

  • El que ha plogut (TV Movie) (2011) (productora associada: Continental Producciones
  • Eduardo Barreiros, l'Henry Ford espanyol (2011) TV movie, productora executiva
  • Lobos sucios (2015) llargmetratge coguionista i productora executiva
  • La batalla desconocida (2017) documental. Direcció, guió i producció executiva

Referències modifica

  1. ↑ ««Un periodista social tiene que tener capacidad para indignarse»» (en castellà). La Voz de Galicia, 03-07-2006. [Consulta: 27 juliol 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Paula Cons: "Di el paso a la ficción tras ganar un concurso internacional de guion"» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 juliol 2020].
  3. ↑ «Paula Cons termina el rodaje de "El Santa Isabel", el "Titanic" gallego» (en castellà). elDiario, 13-04-2019. [Consulta: 28 juliol 2020].
  4. ↑ «La batalla desconocida» (en castellà). Fichla. Arxivat de l'original el 2020-07-28. [Consulta: 27 juliol 2020].
  5. ↑ «“La isla de los secretos" título definitivo de la película sobre el naufragio en Sálvora» (en castellà). COPE, 07-08-2019. [Consulta: 27 juliol 2020].
  6. ↑ «La batalla desconocida» (en castellà). Fichla. Arxivat de l'original el 2020-07-28. [Consulta: 28 juliol 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 . 
  8. ↑ «La compostelana Paula Cons, seleccionada para el V Laboratorio de Creación de Series de TV de la Fundación SGAE» (en espanyol europeu). www.sgae.es. [Consulta: 28 juliol 2020].
  9. ↑ «‘Oro negro’, producción de Paula Cons, viaja a Content London – CIMA – Asociación de mujeres cineastas y de medios audiovisuales» (en castellà). [Consulta: 27 juliol 2020].
  10. ↑ «La isla de las mentiras' triunfa en su primer fin de semana en Filmin». www.farodevigo.es. Arxivat de l'original el 2020-08-02. [Consulta: 29 juliol 2020].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Jiménez, Jesús. «Cine | 'La isla de las mentiras', un thriller que reivindica a las heroínas del 'Titanic de Sálvora'» (en castellà). RTVE.es, 23-07-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
  12. ↑ «Paula Cons: "Filmin es el mejor hogar para mi película, pero yo no me rindo"» (en castellà). elDiario, 24-07-2020. [Consulta: 27 juliol 2020].
  13. ↑ «| 13 badaladas / 13 badaladas | AVG | AudioVisual Galego». culturagalega.gal. [Consulta: 28 juliol 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paula_Cons_Varela&oldid=32951747»