Viquipèdia

Paulina Kellogg Wright Davis

abolicionista, sufragista, activista pels drets de les dones i educadora

Paulina Kellogg Wright Davis (Bloomfield, 7 d'agost de 1813 - Providence, 24 d'agost de 1876) fou una abolicionista, sufragista, activista pels drets de les dones i educadora nord-americana, i una de les fundadores de la New England Woman Suffrage Association.

Infotaula de personaPaulina Kellogg Wright Davis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementPaulina Kellogg Wright Davis
7 agost 1813 Modifica el valor a Wikidata
Bloomfield (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1876 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Providence (Rhode Island) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstatunidenca
Grup ètnicEstatunidenc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets de les dones, suffragette, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentAbolicionisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeThomas Davis Modifica el valor a Wikidata
Premis
National Women's Hall of Fame (2002) i Rhode Island Heritage Hall of Fame (2003)
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 22476377 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Primers anys modifica

P. Davis nasqué el 7 d'agost de 1813 a Bloomfield, Nova York; era filla del capità Ebenezer Kellogg i la seua esposa Polly. Amb la seua família es traslladà a viure a la frontera dels Estats Units amb Canadà prop de les cascades del Niàgara al 1817. Després de la mort de sos pares, se n'anà a viure amb una tia a Le Roy, Nova York al 1820. La tia era presbiteriana ortodoxa i P. Davis s'uní a l'església, tot i que li feia l'efecte que el seu ambient era hostil amb les dones que parlaven obertament. Intentà ser missionera, però no ho va aconseguir, l'església no permetia que les dones solteres foren missioneres.[1]

Matrimonis i activisme modifica

P. Davis es casà amb Francis Wright, un comerciant d'una pròspera família d'Utica, Nova York, al 1833; tots dos renunciaren a l'església com a protesta per la seua postura proesclavitud i s'integraren en el comité executiu de la Societat Central Antiesclavitud de Nova York.[2] P. Davis i el seu espòs organitzaren una convenció contra l'esclavitud a Utica al 1835; també recolzaren les reformes dels drets de les dones al costat de Susan B. Anthony, Elizabeth Cady Stanton i Ernestine Rose.[3] Durant aquests anys, P. Davis estudià Salut de la dona. Francis Wright morí el 1845, la parella no tingué fills.[1]

Després de la mort del seu marit es trasllada a Nova York per estudiar medicina. El 1846, imparteix conferències sobre anatomia i fisiologia exclusives per a dones.[4] Més tard importà un maniquí mèdic i va recórrer l'est dels Estats Units ensenyant a les dones i convencent-les d'estudiar medicina. El 1849 es casa amb Thomas Davis, un polític demòcrata de Providence, Rhode Island, nascut a Dublín, i junts adoptaren dues nenes.[5][6]

El 1850 centra les seues energies en els drets de les dones; col·labora a organitzar la primera Convenció Nacional dels Drets de la Dona realitzada a Worcester, Massachusetts, el 23 d'octubre d'aquest any.[1][7] P. Davis presideix la convenció i en fa el discurs d'obertura.[4][8] Tret d'un any, fou presidenta del Comité Central Nacional dels Drets de la Dona, de 1850 a 1858. El 1853 edita un diari per a dones anomenat The Una, i li'n cedeix la responsabilitat a Caroline Wells Healey Dall al 1855.[9]

P. Davis fou una de les fundadores de la New England Woman Suffrage Association al 1868. Quan el grup es dividí, P. Davis i Susan B. Anthony participaren en la creació de l'Associació Nacional pel Sufragi de la Dona.[4] També organitzà l'aplec pel vinté aniversari del Moviment pel Sufragi de la Dona i publicà La història del Moviment Nacional pels Drets de la Dona.[9]

Mort i llegat modifica

Paulina Kellogg Wright Davis va morir el 24 d'agost de 1876, a la seua llar de Providence, Rhode Island. La seua tasca fou molt valorada per Elizabeth Cady Stanton i Susan B. Anthony.[1][9] Fou triada per formar part del Saló de la Fama Nacional de Dones al 2002. El 2003, s'inclogué junt amb el seu marit en el Rhode Island Heritage Hall of Fame.[2]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Davis, Paulina Kellogg Wrigh» (en anglés). American National Biography Online. Oxford University Press., febrer 2000. [Consulta: 18 desembre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Paulina Kellogg Wright Davis» (en anglés). Inductee Details. Rhode Island Heritage Hall of Fame. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. ↑ «Women's Rights National Park, Seneca Falls, NY» (en anglès). New York traveler.net. [Consulta: 18 desembre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Paulina Kellogg Wright Davis» (en anglés). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 18 desembre 2015].
  5. ↑ ; Wilson James; Boyer Notable American Women, 1607-1950: A Biographical Dictionary, Volumen 1 (en anglés). Harvard University Press, 1971, p. 444. ISBN 9780674627345. 
  6. ↑ American Heirloom Baby Names (en anglés). Penguin, 2006. ISBN 9781101210482. 
  7. ↑ «La dona exigeix el vot… Un dia com hui als Estats Units». Share America, 23-10-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  8. ↑ Women's Rights in the United States: A Comprehensive Encyclopedia of Issues, Events, and People (en anglés). ABC-CLIO, 2014, p. 39-40. ISBN 9781610692151. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Paulina Kellogg Wright Davis» (en anglès). National Women's Hall of Fame. [Consulta: 18 desembre 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paulina_Kellogg_Wright_Davis&oldid=32828238»