Pàvel Guerdt

(S'ha redirigit des de: Pavel Andreev Gerdt)

Pàvel Andréievitx Guérdt (en rus: Павел Андреевич Гердт ), també conegut com a Paul Gerdt (Volinkino, Sant Petersburg, Imperi Rus, 4 de desembre de 1844 - Vommala, Finlàndia, 11 d'agost de 1917), fou el primer ministre Danseur del Ballet Imperial, el Teatre Bolxoi Kamenny.[1]

Infotaula de personaPàvel Guerdt
Le Poisson doré -Pavel Gerdt.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Rússia Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1917 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Finlàndia Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Vagànova de Ballet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBallarí de ballet, coreògraf i mestre de dansa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Vagànova de Ballet Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGeorge Balanchine Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIelizaveta Guerdt Modifica el valor a Wikidata

I també primer ballarí del Teatre Mariinsky durant 56 años, debutant en 1860, i retirant-se el 1916. La seva filla Ielizaveta Guerdt també fou una ballarina i professora destacada.

Guerdt estudià amb Christian Johansson, Alexander Pimenov (un alumne del llegendari Charles Didelot) i amb Jean-Antoine Petipa (padre de Marius Petipa, un mestre de la vella pantomima i un estudiant d'Auguste Vestris). Fue conocido como el "Cavalier Azul" de l'etapa de San Petersburgo, creant els papers de quasi tots els personatges masculins principals al llarg de la segona meitat del segle XIX, entre ells el Príncep Désiré en La Bella Dorment (Txaikovski) i el Príncep Coqueluche en El Trencanous. Ningú del teatre sabia la seva verdadera edat, i quan se li preguntava, sempre deia que tenia 23 anys.

Entre els seu alumnes de l'Escola Imperial de Ballet s'hi trobava Nicolas Sergeyev,[2] Michel Fokine, Vaslav Nijinsky, Tamara Karsavina, George Balanchine i Anna Pavlova, als quals ensenyà el gran salt de Marie Taglioni i Carlotta Grisi.

ReferènciesModifica

  1. Paris, Carmen. Diccionario biográfico de la danza. Lib. Deportivas Esteban Sanz, 1997, p. 139. ISBN 978-84-85977-62-8 [Consulta: 30 gener 2018]. 
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1328. (ISBN 84-7291-226-4)