Pavellons Güell

conjunt arquitectònic de dos edificis, construïts per Antoni Gaudí, dins la Finca Güell

Els Pavellons Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes, a Barcelona, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, construïts entre 1884 i 1887.

Infotaula d'edifici
Pavellons Güell
Imatge
Dades
TipusMonument Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1883 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català
modernisme Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i les Corts (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióles Corts Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 22″ N, 2° 07′ 09″ E / 41.389322°N,2.119271°E / 41.389322; 2.119271Coord.: 41° 23′ 22″ N, 2° 07′ 09″ E / 41.389322°N,2.119271°E / 41.389322; 2.119271
Bé Cultural d'Interès Nacional
Data24 juliol 1969
Identificador35-MH-EN
IPAC39
Bé d'Interès Cultural
Data24 juliol 1969
IdentificadorRI-51-0003822

Història i descripcióModifica

Gaudí rebé l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Güell. Aquest havia conegut l'obra de Gaudí a l'Exposició Universal de París de 1878,[1] data en què va començar una llarga amistat i un gran nombre d'encàrrecs com el Palau Güell, els Pavellons Güell de Pedralbes, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

 
Reixa d'entrada als Pavellons Güell.

Güell tenia una finca a les Corts de Sarrià, unió de dos terrenys coneguts com a Can Feliu i Can Cuyàs de la Riera. L'arquitecte Joan Martorell i Montells, un dels mestres de Gaudí, havia construït un palauet d'aire caribeny, gairebé on ara es troba el Palau Reial de Pedralbes. La casa era coneguda com a Torre Satalia, nom que li havia posat en mossèn Cinto Verdaguer, amic de la família.[2] Gaudí rebé l'encàrrec de reformar la casa i construir un mur de tanca i els pavellons de porteria.[3]

Gaudí va fer un projecte d'aire oriental, que recorda a vegades l'art mudèjar.[4] Realitzà el mur de maçoneria amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de cristall; aquesta figura representaria a Ladó, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules al seu onzè treball -episodi que narra Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlàntida, dedicat a Antonio López y López, primer marquès de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Güell, on podem percebre el possible origen de la figura d'entrada als pavellons-. Damunt del drac hi ha un taronger fet d'antimoni, al·lusiu també a les Hespèrides. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel·lació de la Serp, en la que fou convertit Ladó com a càstig pel robatori de les taronges.[5]

Les altres tres portes d'accés a la finca perderen funcionalitat amb l'obertura de l'avinguda Diagonal: una d'elles es troba encara davant del cementiri de les Corts, encara que la seva reixa de ferro es traslladà a la Casa Museu Gaudí del Parc Güell; altra fou restaurada el 1982 per la Universitat de Barcelona i actualment està situada entre les facultats de Ciències de la Terra i Biologia; i la tercera fou enderrocada al construir-se la Facultat de Farmàcia, però reconstruïda el 1957 junt a aquest edifici.[6]

 
Maqueta dels pavellons, a Catalunya en Miniatura.

Els pavellons consten de cavallerissa, picador i porteria: la cavallerissa és de base rectangular, coberta amb volta tabicada amb forma de catenària; el picador és de base quadrada, amb una cúpula de perfil hiperboloïdal, rematada per un templet; la porteria consta de tres petites edificacions, la central de planta poligonal i cúpula hiperbòlica, i altres dues més petites de planta cúbica. Les tres estan rematades per uns ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de ceràmica.[7] L'obra està realitzada amb maó vist de diverses tonalitats entre el vermell i el groc, i recoberta de cristall de colors; en certes seccions utilitzà també blocs prefabricats de ciment.[8]

Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies).[8] Encara roman la Font d'Hèrcules junt al Palau Reial de Pedralbes, restaurada el 1983; conté un bust de l'heroi mitològic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i un canó amb forma de drac xinès.[9]

El 1969 els Pavellons Güell foren declarats Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional.[10] Fins al 2008, els pavellons foren seu de la Reial Càtedra Gaudí, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya,[11] i en els seus terrenys se situa el Jardí Botànic de la Facultat de Biologia.[10]

ReferènciesModifica

  1. «Els arquitectes d'Eusebi Güell: Joan Martorell i Antoni Gaudí». Parc Guell. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 desembre 2020].
  2. Bassegoda i Nonell, Joan. Verdaguer, els güell i Gaudí.
  3. Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 123.
  4. Crippa, Gaudí, p. 18.
  5. Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 125-126.
  6. Bassegoda, El gran Gaudí, p. 266.
  7. Bassegoda, Gaudí o espacio, luz y equilibrio, p. 124.
  8. 8,0 8,1 Crippa, Gaudí, p. 17.
  9. Bassegoda, El gran Gaudí, p. 275.
  10. 10,0 10,1 Bassegoda, El gran Gaudí, p. 268.
  11. «Els Pavellons de la Finca Güell». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 desembre 2020].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pavellons Güell