Peñaescabia

El cim Peñaescabia és una muntanya i un Paratge Natural Municipal homònim del municipi de Begís (Alt Palància). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 26 de novembre de 2004.

Infotaula de geografia físicaPeñaescabia
Peñaescabia ElToro.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusMuntanya i paratge natural municipal Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBegís (Alt Palància) Modifica el valor a Wikidata
 39° 55′ 29″ N, 0° 44′ 58″ O / 39.92461°N,0.749338°O / 39.92461; -0.749338
Dades i xifres
Superfície474,83 ha Modifica el valor a Wikidata
Espècies conservadespi negre, teix i Àguila perdiuera
Activitat
Creació2004 Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorAjuntament de Begís

Orografia i paisatgeModifica

Es troba en els contraforts de la serra del Toro, amb una altura màxima de 1.331 metres. En les proximitats se situa el naixement del riu Palància. El paisatge del paratge presenta un valor molt preuat. Està format per elevacions prominents, moltes en forma de barranc, amb farallons rocosos de diverses formes i colors en els cims, davall dels quals es poden distingir vessants coberts de masses boscoses, que convergeixen al fons del barranc, en bancals de cultiu i en una estreta franja de vegetació en galeria a tots dos marges del riu Palància, i on les principals fites paisatgístiques són l'Ermita de Sant Cristòfol, el Collado Royo i Peña Elvira.

Flora i faunaModifica

Des del punt de vista botànic, la zona de la Umbría de los Tajos té un ecosistema d'elevat interés al País Valencià. Està compost per les pinedes mediterrànies de pi negre endèmic i pels boscos de teix. A més, des del punt de vista faunístic és destacable la presència d'exemplars inclosos en diferents categories del Catàleg valencià d'espècies amenaçades de fauna, com ara l'àguila de panxa blanca, la rata cellarda, el fardatxo o la colobra bastarda.

Presència humanaModifica

El paratge del Peñaescabia també té un elevat valor historicocultural amb elements patrimonials destacables, com ara les Icnites de la Badina (a 250 m), l'Ermita de Sant Cristòfol i els forns de calç a la partida del Pelao i l'Aqüeducte de la Patrosa (segle xix).

Enllaços internsModifica

Enllaços externsModifica