Peònia (regne)

regne del nord i nord-est de Macedònia
Aquest article tracta sobre l'antic regne. Vegeu-ne altres significats a «Peònia».

Peònia (en llatí Paeonia, en grec antic Παιονία) era un regne del nord i nord-est de Macedònia habitat pels peons (paeones). La tradició diu que el nom li ve de Peó, l'heroi epònim fill d'Endimió.

Infotaula de geografia políticaPeònia

Localització
Map of ancient Epirus and environs (English).svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 52′ 39″ N, 22° 12′ 11″ E / 42.87741°N,22.203097°E / 42.87741; 22.203097Coord.: 42° 52′ 39″ N, 22° 12′ 11″ E / 42.87741°N,22.203097°E / 42.87741; 22.203097

Situació i històriaModifica

La Peònia limitava al nord amb Panònia de la què la separava la cadena de l'Hesemos (els Balcans). Era un país muntanyós entre les muntanyes Orbelos i Ròdope i entre les fonts de l'Axios, l'Estrimó i l'Hebros (Hebre) al costat del gran poble dels tracis. El nom dels habitants de Panònia (en llatí pannonis) és similar al grip frigi-traci dels paeones (peons). Un dels districtes de Peònia era Pelagònia que portava el nom de Pelegon, l'heroi epònim. Apià diu que els pannonis eren paeones, però es tracta clarament d'una confusió. Homer parla dels peons, i els considera originaris d'Amidó, i diu que van participar a la guerra de Troia al costat de Príam. Estrabó diu que la principal ciutat de Peònia era Abidos. Els peonis no es consideraven ni macedonis, ni tracis ni il·liris, i deien que eren descendents dels teucris de Troia.

Quan Megabazos va travessar el riu Estrimó, va atacar Peònia i va deportar les dues tribus principals dels peonis a l'Àsia per ordre expressa de Darios el Gran, per evitar el perill que representava un país tan bel·licós per les intencions expansionistes dels perses cap a Europa.

Quan els temènides es van apoderar d'Emàtia, Almòpia, Crestònia i Migdònia els peons van conservar les terres al darrere de l'Axios, i les tribus es van estructurar en un regne amb un únic sobirà. Van seguir independents fins que Filip II de Macedònia, fill d'Amintes, els va sotmetre a vassallatge després de la mort del seu rei Agis. A la mort de Filip van haver de reconèixer la sobirania d'Alexandre el Gran, diu Diodor de Sicília, i dels successius reis de Macedònia. El regne de Peònia és esmentat encara sota Cassandre però després les notícies quasi desapareixen. El rei Audoleó era independent l'any 354 aC i encara ho era després de la mort d'Alexandre, i apareix també un altre rei de nom Lleó o Eupolòmen

Els peonis es van enfrontar als gàlates, aliats als macedonis i en van sortir derrotats l'any 280 aC. Segurament els gàlates van ocupar el regne, i el van desestructurar. Antígon II Gònates va sotmetre el país, que va conservar els seus propis caps locals. Dropió es creu que va gaudir de virtual independència.

Quan els romans van conquerir Macedònia, Peònia i l'oest de l'Axios, es va incloure al districte segon, i s'estenia entre els denteletes i els medis de Tràcia, i els dardanis, dassaretes i penestes de la frontera il·lírica amb les valls de l'Erigon, l'Axios, l'Estrimó i l'Augitas, i al sud fins a la plana de Siris.

Les seves tribus principals eren els odomants (odomanti), estreis (aestraei), leeis (laeaei), Graeis (Graaei) i agrians (agrianes) amb els districtes de Parstimònia (Parstrymonia, la vall de l'alt Estrimó) i Paròria o Paroreia (les muntanyes al costat de l'Alt Estrimó). A la frontera oriental hi havia el districte de Deuriopos, el de Pelagònia i el de Lincestis que abraçaven el país regat per l'Erigon.

CiutatsModifica

La primera capital s'anomenava Bilazora (moderna Veles a la República de Macedònia) a la vora de l'Axios. Més tard la capital era Estobi (moderna Pusto Gradsko). També hi havia la ciutat de Doberos

Reis de PeòniaModifica

  • Agis (rei) circa el 354 aC
  • Liceu (Lycceius o Lyppeius o Lycpeius) circa el 355-335 aC
  • Patraos circa el 335-315 aC
  • Audoleó 315-286 aC
  • Eupolèmen?

Reis vassalls o caps tribalsModifica

  • Derronau
  • Dròpion o Dropió
  • Bastareu
  • Nicarc.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Paeones». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 juliol 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peònia