Pecílids
Els pecílids (Poeciliidae) són una família de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes, entre els quals hi ha la gambúsia.
Poeciliidae  | |
|---|---|
.jpg) Heterandria formosa | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Cyprinodontiformes |
| Família | Poeciliidae Bonaparte, 1831 |
Morfologia modifica
Són peixos petits i, normalment, no ultrapassen pas els 18 cm de longitud. Cos allargat i no gaire alt. Boca molt petita. L'origen de l'aleta dorsal és posterior a l'anal. Aleta caudal simètrica. Dimorfisme sexual força accentuat: els mascles són més petits que les femelles i l'aleta anal dels mascles s'ha transformat en un òrgan copulador anomenat gonopodi.[1][2] Moltes espècies tenen una coloració variable i una forta inclinació per les mutacions, ja que n'hi ha que s'encreuen entre si amb gran facilitat (això ha permès als criadors crear-ne nombroses formes ornamentals).[3]
Reproducció modifica
Poden ser ovovivípars o vivípars.[4] El gonopodi dels mascles és emprat per a introduir els espermatozoides en els oviductes de la femella (hi romandran vius molt de temps i, així, la femella pot tindre diversos grups de cries sense retrobar-se amb el mascle). Els embrions es desenvolupen en els ovaris de la femella, alimentant-se del sac vitel·lí de l'ou; no tenen cap vincle amb el cos de la femella i no n'obtenen substàncies per a la seua supervivència. No es tracta, doncs, d'una veritable viviparitat, sinó d'una ovoviviparitat. Es reconeix generalment les femelles gràvides per la taca de gestació fosca que es desenvolupa a la part posterior de l'abdomen, així com pel seu volum més acusat. Quan surten del cos de la femella, els embrions -ja bastant grans- encara estan lligats a l'ou, però se n'alliberen immediatament i neden.[3]
Distribució geogràfica modifica
Són típicament americans d'aigua dolça (des del sud dels Estats Units fins al nord-est de l'Argentina), tot i que han estat introduïts a les regions càlides d'altres continents.[2][3]
Gèneres modifica
- Subfamília Aplocheilichthyinae (Myers, 1928)
- Gènere Aplocheilichthys (Bleeker, 1863)
- Gènere Hylopanchax (Poll et Lambert, 1965)
- Gènere Laciris (Huber, 1982)
- Gènere Lacustricola (Myers, 1924)
- Gènere Poropanchax (Clausen, 1967)
- Subfamília Poeciliinae (Garman, 1895)
- Gènere Alfaro (Meek, 1912)
- Gènere Belonesox (Kner, 1860)
- Gènere Brachyrhaphis (Regan, 1913)
- Gènere Carlhubbsia (Whitley, 1951)
- Gènere Cnesterodon (Garman, 1895)
- Gènere Gambusia (Poey, 1854)
- Gènere Girardinus (Poey, 1854)
- Gènere Heterandria (Agassiz, 1853)
- Gènere Limia (Poey, 1854)
- Gènere Micropoecilia (Hubbs, 1926)
- Gènere Neoheterandria (Henn, 1916)
- Gènere Pamphorichthys (Regan, 1913)
- Gènere Phallichthys (Hubbs, 1924)
- Gènere Phalloceros (Eigenmann, 1907)
- Gènere Phalloptychus (Eigenmann, 1907)
- Gènere Phallotorynus (Henn, 1916)
- Gènere Poecilia (Bloch et Schneider, 1801)
- Gènere Poeciliopsis (Regan, 1913)
- Gènere Priapella (Regan, 1913)
- Gènere Priapichthys (Regan, 1913)
- Gènere Pseudopoecilia (Regan, 1913)
- Gènere Quintana (Hubbs, 1934)
- Gènere Scolichthys (Rosen, 1967)
- Gènere Tomeurus (Eigenmann, 1909)
- Gènere Xenodexia (Hubbs, 1950)
- Gènere Xenophallus (Hubbs, 1924)
- Gènere Xiphophorus (Heckel, 1848)
- Subfamília Procatopodinae (Fowler, 1916)
- Gènere Cynopanchax (Ahl, 1928)
- Gènere Fluviphylax (Whitley, 1965)
- Gènere Hypsopanchax (Myers, 1924)
- Gènere Lamprichthys (Regan, 1911)
- Gènere Micropanchax (Myers, 1924)
- Gènere Pantanodon (Myers, 1955)
- Gènere Plataplochilus (Ahl, 1928)
- Gènere Procatopus (Boulenger, 1904)[5][6][7][8][9][10]
Referències modifica
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 109.
- ↑ 2,0 2,1 FishBase (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN 9788492678303. Pàg. 280.
- ↑ «Poeciliidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2014. [Consulta: 26 d’agost 2008].
- ↑ ITIS[Enllaç no actiu] (anglès) i (francès)
- ↑ Animal Diversity Web (anglès)
- ↑ NCBI (anglès)
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ UNEP-WCMC Species Database [Enllaç no actiu] (anglès)
Bibliografia modifica
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J., 1994. Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons.
- Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald.
Enllaços externs modifica
- «Pecílids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.