La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària —molt freqüent a la zona— en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco. Al centre de la pedrera s'alça una agulla de pedra no excavada. La seva gestió depèn del Museu d'Història de Tarragona.[1]
El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a través de la Via Augusta, molt propera a la pedrera. Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cúbics de pedra.
Actualment es coneixen una desena de pedreres explotades en època romana, encara que la més espectacular, per les dimensions i el bon estat de conservació, és la del Mèdol, a 6 quilòmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l'àrea de servei del mateix nom de l'autopista AP-7, des d'on és fàcilment accessible.[2]
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 118. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Vastenavond, Bàrbara «Una pedrera per a un emperador». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, juliol 2010, p. 63. ISSN: 1695-2014.
