Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya[1] (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647). Fou un noble i militar castellà.

Infotaula de personaPedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Pedro Fajardo, 5th Marquis of Los Vélez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Pedro Fajardo y Pimentel Modifica el valor a Wikidata
1602 Modifica el valor a Wikidata
Mula Modifica el valor a Wikidata
Mort1647 Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Sicília
1644 – 1647
← Juan Alfonso Enríquez de Cabrera y ColonnaJoan Josep d'Àustria →
Virrei d'Aragó
1638 – 1640
← Fernando de Andrade y SotomayorFrancesco Maria Carafa → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, militar, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1638 Modifica el valor a Wikidata –  1640 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquesat de los Vélez Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría Teresa Fajardo y Álvarez de Toledo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLuis Fajardo y Requeséns Modifica el valor a Wikidata  i Maria Pimentel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Escut del marquesat de los Vélez

Era besnet de Lluís de Requesens i Zúñiga. Casat en primeres núpcies amb Ana Girón Enríquez de Ribera,[2] amb qui tingué un fill: Luis Francisco Fajardo, primer marquès de Martorell (nat el 1637 i mort jove).[1] En segones noces, es va casar amb María Engracia de Toledo i Portugal, després de restar viuda nodrissa del rei, que morí el 1696 i amb qui tingué 4 fills:

  • Pedro Fajardo, carmelita descalç.
  • Fernando Joaquín, sisè marquès de los Vélez.
  • José Fajardo, comendador de Castellanos (Palerm, 1647 - Embarcat, guerrejant contra els turcs, 1670).
  • María Teresa, setena marquesa de los Vélez.

Fou el quart marquès de Molina; senyor de Mula, Lebrilla, Alhama, Benitaglar, Castellvell de Rosanes, Sant Andreu i Molins de Rei; adelantado mayor i capità general del regne de Múrcia; alcaide de Lorca; Virrei d'Aragó, Navarra, Catalunya (durant la Guerra dels Segadors) i Sicília; ambaixador a Roma; president del Consell d'Indies, i administrador con goce de frutos de la encomienda del Moral. Fou virrei de València entre el 1631 i el 1635, quan va ser nomenat lloctinent d'Aragó, fins al 1638.[1]

El 1640, Gaspar de Guzmán y Pimentel (el comte-duc Olivares) el nomenà virrei de Catalunya i cap de l'exèrcit de Felip IV de Castella. El 1641, Fajardo va envair Catalunya. S'iniciava la Guerra dels Segadors o Guerra de Separació de Catalunya. El Govern català, encapçalat pel President de la Generalitat Pau Claris, va pactar amb la monarquia francesa suport militar i polític. L'exèrcit castellà, amb nombroses tropes auxiliars d'altres nacions (portuguesos, italians, etc.), després d'avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i reprimir amb actes de terrorisme la resistència que trobava, va vèncer a la Batalla de Martorell. Finalment, va ser derrotat, en l'intent d'assetjar Barcelona, a la batalla de Montjuïc, el 26 de gener del 1641, i es va haver de retirar a Tarragona, on fou assetjat durant mesos. A causa de la derrota a la batalla de Montjuïc el rei va destituir el marquès de los Vélez i va nomenar, com a nou virrei de Catalunya, Federico Colonna.[3]

Enviat d'ambaixador a Roma, el 1644 Fajardo fou nomenat virrei de Sicília, on hagué de reprimir la revolta de Giuseppe d'Alessi el 1647.


Precedit per:
Garcia Gil de Manrique i Maldonado
Virrei de Catalunya
1640 - 1641
Succeït per:
Federico Colonna
Precedit per:
Luis Fajardo y Requeséns
Virrei de València
1631-1635
Succeït per:
Fernando de Borja y de Aragón

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Genealogia dels "Grandes de España"
  2. (castellà) Grandes de España [1]
  3. Grau, Jaume «Pau Claris. Una vida amb misteris». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.54-57. ISSN: 1695-2014.