Pedro Gómez de la Serna y Tully
Pedro Gómez de la Serna i Tully (Maó, 21 de febrer del 1806 – Madrid, 12 de desembre del 1871)[1] va ser un jurista i polític espanyol que va arribar a ser ministre de Governació en l'últim govern de la regència de Baldomero Espartero i ministre de Gracia i Justícia el 1854 en el regnat d'Isabel II. Entre 1869 i 1871, durant el període del Sexenni Democràtic, presidí el Tribunal Suprem d'Espanya.
  | |
| Nom original | (es) Pedro Gómez de la Serna |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 21 febrer 1806 Maó (Menorca) |
| Mort | 12 desembre 1871 (65 anys) Madrid |
 Ministre de la Governació | |
| 19 de maig de 1843 – 30 de juliol de 1843 | |
| Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 19 de juliol de 1854 – 30 de juliol de 1854 | |
 President del Tribunal Suprem d'Espanya | |
| 1869 – 1871 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | magistrat, polític, jurista |
| Ocupador | Tribunal Suprem d'Espanya |
| Partit | Partit Progressista |
| Membre de | |
Biografia modifica
Va estudiar Cànons i Lleis[2] a la Universitat d'Alcalá i a la Central de Madrid. Amb vint anys guanyà la càtedra de dret romà d'Alcalá, i es mantingué en la docència des d'aquest primer moment de la seva vida fins al 1836, any en què fou nomenat Cap Polític de la Província de Guadalajara. Vinculat al Partit Progressista, amb la mort de Ferran VII i l'inici del període moderadament liberal de la regència de Maria Cristina en nom d'Isabel II es va incorporar a l'activitat política. A l'últim gabinet de la regència de Baldomero Espartero va ocupar la cartera de Governació (1843) i va ser l'impulsor de la creació de la Facultat de Jurisprudència de Madrid. En produir-se la caiguda d'Espartero el va seguir al seu exili al Regne Unit, del qual no en tornà fins al 1846 i romanent fidel a les seves idees progressistes, ara en la persona de Salustiano de Olózaga Almandoz. Després ocuparia el ministeri de Gracia i Justícia, si bé la major part de la seva activitat seria de caràcter i contingut professional.
Sense renunciar al seu ideari i després de passar en diverses ocasions pel Congrés dels Diputats i el Senat, on dugué a terme una destacada tasca en els processos de codificació legislativa, la llei d'enjudiciament civil i el dret processal, va ser President del Tribunal Suprem, on havia exercit un temps com a fiscal-cap, rector de la Universitat Central de Madrid, membre de les reials acadèmies d'Història, Jurisprudència, Ciències Morals i Polítiques i codirector de la Revista General de Legislación y Jurisprudencia.
Referències modifica
- ↑ «Académicos Numerarios - Relación de Medallas: 29». Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r novembre 2015].
- ↑ Ruiz Ballón, 2013, p. 301.
- ↑ VV.AA «157.— D. Pedro Gómez de la Serna y Tully». Boletín de la Real Academia de la Historia, CLXXV, 3, 1978, pàg. 551-552. ISSN: 0034-0626.
- ↑ Ruiz Ballón, 2013, p. 159.
Bibliografia modifica
- Ruiz Ballón, Antonio. Pedro Gómez de la Serna (1806-1871). Apuntes para una biografía jurídica. Universidad Carlos III de Madrid, 2013. ISBN 978-84-9031-400-5.
Enllaços externs modifica
- Biografia a xtec.es.
- Biografia Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. en la Universidad de Alcalá de Henares.
- Fitxa del Senat.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fermín Caballero Jacint Feliu Domènech i Sastre |
Ministre de Gràcia i Justícia (maig-juliol) 1843 (juliol) 1854 |
Succeït per: Fermín Caballero José Alonso Ruiz de Conejares |
| Precedit per: Vicente González Arnao |
 Universitat Complutense de Madrid 1840-1841 |
Succeït per: Joaquín Gómez de la Cortina |
| Precedit per: Joaquín Aguirre de la Peña |
President del Tribunal Suprem d'Espanya 1869-1871 |
Succeït per: Cirilo Álvarez Martínez |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Pedro Sáinz de Baranda |
 Medalla 29 1856 - 1871 |
Succeït per: Juan de Dios de la Rada y Delgado |
| Precedit per: ' |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 5 1857-1871 |
Succeït per: Víctor Arnau Lambea |
| Precedit per: Manuel Cortina y Arenzana |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1857 |
Succeït per: Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez |