Pedro Nunes

matemàtic portuguès
Aquest article tracta sobre matemàtic. Vegeu-ne altres significats a «Pedro Nunes (desambiguació)».

Pedro Nunes, conegut també pel seu nom llatí com Petrus Nonius, (Alcácer do Sal, 1502 - Coïmbra, 11 d'agost de 1578) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf portuguès, un dels més importants del segle xvi.

Infotaula de personaPedro Nunes

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1502 Modifica el valor a Wikidata
Alcácer do Sal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1578 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Coïmbra (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Salamanca
Universitat de Coïmbra
Universitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, metge, filòsof, cosmògraf, geògraf, astrònom, cartògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Coïmbra
Universitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEnric I de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

 
Nònius original de Pedro Nunes.

D'origen judaic, es pot dir que va aconseguir eludir les persecucions de la Santa Inquisició gràcies al renom i prestigi que va arribar a assolir com a científic. Va estudiar a Lisboa llengües, Filosofia i Medicina (i a Salamanca, segons Denis, Matemàtiques), va anar a Goa (Índia) cap a 1519 amb el càrrec de veedor de Duanes, cridat a Lisboa va ser nomenat el 1529 cosmògraf real, el 1530 va ser durant tres anys professor de Filosofia i Matemàtiques a Lisboa; cap a 1538 va anar a Salamanca on va estar fins a 1.544, de 1544 a 1562 va ser professor d'una càtedra creada exclusivament per a ell en Coïmbra.

Va fer importants contribucions en matemàtiques, astronomia i navegació. Va descobrir a 1534 la solució del crepuscle més curt; inventar el Nònius, un dispositiu de mesura de longituds que permetia, amb l'ajuda d'un astrolabi, mesurar fraccions de grau d'angles molt petits no indicades en l'escala dels instruments astronòmics i topogràfics, si bé per la seva difícil construcció va ser substituït per un altre més simple, el vernier, creat pel físic francès Pierre Vernier i que de totes maneres s'inspira en el seu principi. En el seu Tractat de la navegació (1546) va publicar un important descobriment amb grans implicacions geomètriques: la corba loxodròmica. Es creia abans que, marxant sobre la superfície terrestre en un rumb fix, és a dir, formant angle constant amb la meridiana, la línia recorreguda era un cercle màxim o, en altres termes, que un vaixell que seguís aquest moviment arribaria teòricament a fer la volta al món, tornant al punt de partida. Nunes va ser el primer a assenyalar la falsedat d'aquest concepte tan arrelat, demostrant rigorosament que, lluny de succeir així, la corba recorreguda es va acostant al pol, al voltant, del qual dona infinites voltes sense arribar mai a ell, o, dit en llenguatge tècnic, té el pol per punt asimptòtic. Els marins alemanys la van designar molt de temps amb el nom rumb que Nonnius li havia donat fins que al segle xvii va rebre el nom actual de corba loxodròmica. Nunes va ser nomenat cosmògraf real a 1539. Va ser contemporani i amic de Christopher Clavius i va mantenir amb ell una copiosa correspondència epistolar. Va morir a 1577.

Va escriure obres dins de les ciències com ara astronomia, àlgebra i geografia: De crepusculis liber unus (Lisboa, 1542), De art atque ratione navigandi (Coïmbra, 1546) Tractat dona sphera com a theorica do sol i dona lau eo primeiro livro dona GeoGraphia de Claudi Ptolemeu Alexandrino (Lisboa, 1537); De erratis Orontii Finei (Coïmbra, 1546); Annotatio in extrema verba capitis de climatibis (Colònia, 1566); Livro de algebra em arithmetica i geometria (Anvers, 1567); Annotações à Mechanica d'Aristoteles i ás theorica dos planetes d'Purbachio com a art de Navegar (Coïmbra, 1578). Les seves obres completes van ser publicades amb el títol Petri Nonii Opera (Basilea, 1592).

Bibliografia de l'autor modifica

 
De erratis Orontii Finaei, 1546
  • Petri Nonii Opera (Basilea, 1592).

Traduccions comentades i esteses modifica

Obres originals modifica

  • Tractat em defensão dona carta de marejar (Tractat sobre navegació marítima), (1537).
  • Tractat sobre certa Dúvidas dona Navegação (Tractat sobre alguns dubtes de l'època sobre Navegació marítima), (1537)
  • De crepusculis liber unus (Lisboa, 1542).
  • De erratis Orontii Finei (Sobre els errors d'Oronce Finé), (1546).
  • Petri Nonii Salaciensis Opera, (1566). Una reedició expandida, corregida de De art adquir ratione navigandi a 1573.
  • Livro de algebra a arithmetica i geometria (Anvers, 1567).


Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Nunes