Pedro Nunes
Pedro Nunes, conegut també pel seu nom llatí com Petrus Nonius, (Alcácer do Sal, 1502 - Coïmbra, 11 d'agost de 1578) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf portuguès, un dels més importants del segle xvi.
_sculpture.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1502 Alcácer do Sal (Portugal) |
| Mort | 11 agost 1578 (75/76 anys) Coïmbra (Portugal) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Salamanca Universitat de Coïmbra Universitat de Lisboa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | matemàtic, metge, filòsof, cosmògraf, geògraf, astrònom, cartògraf |
| Ocupador | Universitat de Coïmbra Universitat de Salamanca |
| Alumnes | Enric I de Portugal |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Signatura  | |
BiografiaModifica
D'origen judaic, es pot dir que va aconseguir eludir les persecucions de la Santa Inquisició gràcies al renom i prestigi que va arribar a assolir com a científic. Va estudiar a Lisboa llengües, Filosofia i Medicina (i a Salamanca, segons Denis, Matemàtiques), va anar a Goa (Índia) cap a 1519 amb el càrrec de veedor de Duanes, cridat a Lisboa va ser nomenat el 1529 cosmògraf real, el 1530 va ser durant tres anys professor de Filosofia i Matemàtiques a Lisboa; cap a 1538 va anar a Salamanca on va estar fins a 1.544, de 1544 a 1562 va ser professor d'una càtedra creada exclusivament per a ell en Coïmbra.
Va fer importants contribucions en matemàtiques, astronomia i navegació. Va descobrir a 1534 la solució del crepuscle més curt; inventar el Nònius, un dispositiu de mesura de longituds que permetia, amb l'ajuda d'un astrolabi, mesurar fraccions de grau d'angles molt petits no indicades en l'escala dels instruments astronòmics i topogràfics, si bé per la seva difícil construcció va ser substituït per un altre més simple, el vernier, creat pel físic francès Pierre Vernier i que de totes maneres s'inspira en el seu principi. En el seu Tractat de la navegació (1546) va publicar un important descobriment amb grans implicacions geomètriques: la corba loxodròmica. Es creia abans que, marxant sobre la superfície terrestre en un rumb fix, és a dir, formant angle constant amb la meridiana, la línia recorreguda era un cercle màxim o, en altres termes, que un vaixell que seguís aquest moviment arribaria teòricament a fer la volta al món, tornant al punt de partida. Nunes va ser el primer a assenyalar la falsedat d'aquest concepte tan arrelat, demostrant rigorosament que, lluny de succeir així, la corba recorreguda es va acostant al pol, al voltant, del qual dona infinites voltes sense arribar mai a ell, o, dit en llenguatge tècnic, té el pol per punt asimptòtic. Els marins alemanys la van designar molt de temps amb el nom rumb que Nonnius li havia donat fins que al segle xvii va rebre el nom actual de corba loxodròmica. Nunes va ser nomenat cosmògraf real a 1539. Va ser contemporani i amic de Christopher Clavius i va mantenir amb ell una copiosa correspondència epistolar. Va morir a 1577.
Va escriure obres dins de les ciències com ara astronomia, àlgebra i geografia: De crepusculis liber unus (Lisboa, 1542), De art atque ratione navigandi (Coïmbra, 1546) Tractat dona sphera com a theorica do sol i dona lau eo primeiro livro dona GeoGraphia de Claudi Ptolemeu Alexandrino (Lisboa, 1537); De erratis Orontii Finei (Coïmbra, 1546); Annotatio in extrema verba capitis de climatibis (Colònia, 1566); Livro de algebra em arithmetica i geometria (Anvers, 1567); Annotações à Mechanica d'Aristoteles i ás theorica dos planetes d'Purbachio com a art de Navegar (Coïmbra, 1578). Les seves obres completes van ser publicades amb el títol Petri Nonii Opera (Basilea, 1592).
Bibliografia de l'autorModifica
- Petri Nonii Opera (Basilea, 1592).
Traduccions comentades i estesesModifica
- Tractat dona sphera com a Theorica do Sol e da Lua (Tractat sobre l'esfera amb teories en sol i la Lluna), (1537). Procedent de Tractatus de Sphaera de Johannes de Sacrobosco, Theoricae novae planetarum per Georg Purbach i Geografia de Ptolemeu.
Obres originalsModifica
- Tractat em defensão dona carta de marejar (Tractat sobre navegació marítima), (1537).
- Tractat sobre certa Dúvidas dona Navegação (Tractat sobre alguns dubtes de l'època sobre Navegació marítima), (1537)
- De crepusculis liber unus (Lisboa, 1542).
- De erratis Orontii Finei (Sobre els errors d'Oronce Finé), (1546).
- Petri Nonii Salaciensis Opera, (1566). Una reedició expandida, corregida de De art adquir ratione navigandi a 1573.
- Livro de algebra a arithmetica i geometria (Anvers, 1567).
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Nunes |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pedro Nunes» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- López de Azcona, J.M. Nuñez Salaciense, Pedro. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 5 Octubre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)
- Selecció d'enllaços sobre Pedro Nunes