Peix guilla

El peix guilla, pestriu de cua o rabosa (Alopias vulpinus) és una espècie de tauró lamniforme de la família dels alòpids, de gran mida, que pot arribar als sis metres, però sovint és més petit.

Infotaula d'ésser viuPeix guilla
Alopias vulpinus Modifica el valor a Wikidata
Alopias vulpinus noaa2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN39339 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreLamniformes
FamíliaAlopiidae
GènereAlopias
EspècieAlopias vulpinus Modifica el valor a Wikidata
Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims
  • Alopecias barrae (Pérez Canto, 1886)
  • Alopecias chilensis (Philippi, 1902)
  • Alopecias longimana (Philippi, 1902)
  • Alopecias vulpes (Gmelin, 1789)
  • Alopias caudatus (Phillipps, 1932)
  • Alopias greyi (Whitley, 1937)
  • Alopias macrourus (Rafinesque, 1810)
  • Alopias pelagicus (non Nakamura, 1935)
  • Alopias superciliosus (non Lowe, 1841)
  • Alopias vulpes (Gmelin, 1789)
  • Carcharias vulpes (Gmelin, 1789)
  • Galeus vulpecula (Rafinesque, 1810)
  • Squalus alopecias (Gronow, 1854)
  • Squalus vulpes (Gmelin, 1789)
  • Squalus vulpinus (Bonnaterre, 1788)
  • Vulpecula marina (Garman, 1913)
Distribució
Alopias vulpinus distmap.png
Modifica el valor a Wikidata
Captura d'un peix guilla

És inconfusible per la seua cua amb el lòbul superior molt llarg i estret. Musell curt, espiracle molt reduït, cinc fenedures branquials, sense membrana nictitant als ulls. Dues dorsals, la primera grossa i triangular, la segona molt petita, igual com l'anal. Les aletes pectorals són llargues i en forma de falç. Dors de color blavós, més clar als flancs. Ventre blanc. El mascle arriba a adult quan fa entre 319 i 420 cm, i la femella entre els 376 i 549 cm. Pot fer 500 kg de pes.

Menja principalment sardina, seitó, verat, bis, sorell, i també calamars, pops i crustacis pelàgics. Ocasionalment captura ocells marins que estan a l'aguait dels bancs de peixos que ell ataca.

La tècnica que fa servir per pescar les seues preses consisteix a copejar l'aigua amb el lòbul superior de la cua. Aquesta estratègia (a la qual deu el nom de peix guilla) li permet reunir les preses i capturar-les amb més eficiència.

És ovovivípar aplacentari i presenta canibalisme intrauterí. Generalment a l'estiu la femella pareix de dues a quatre cries, que mesuren en néixer entre 114 i 159 cm.