Pelasgiotis

Pelasgiotis (en grec antic Πελασγιῶτις) era un districte de Tessàlia habitat pels pelasgiotes (Πελασγιῶται) o pelasgs que s'estenia per la vall del Tempe, al nord de la ciutat de Feres. S'estenia cap al sud a la vora del Peneu per la banda occidental del Mont Ossa i el mont Pelió. Segons Estrabó, al territori se l'anomenava "plana Pelàsgica".

Infotaula de geografia físicaPelasgiotis
TipusRegió històrica Modifica el valor a Wikidata

La seva capital era Larissa. Era la part nord-est del país exclosa la península de Magnèsia. Algunes ciutats importants a la Pelasgiotis eren Crannon, Atrax, Girton, Feres, Escotussa i altres. També pertanyien a la Pelasgiotis el territori de Cinoscèfales i el riu Onquestos.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Thessalia. 2. Pelasgiotis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 4 gener 2021].