Pelota de trapo

pel·lícula de 1948 dirigida per Leopoldo Torres Ríos

Pelota de trapo és una pel·lícula argentina dramàtica de 1948 dirigida per Leopoldo Torres Ríos i protagonitzada per Armando Bó i Andresito Poggio. El film en blanc i negre va ser estrenat el 10 d'agost de 1948 al Cinema Metropolitan de Buenos Aires. En l'elenc actuen com ells mateixos importants personalitats del futbol professional de l'època, com l'entrenador i exjugador Guillermo Stábile, els jugadors Tucho Méndez, Juan Carlos Salvini i Vicente de la Mata, entre altres, i els periodistes Fioravanti i Enzo Centenario Argentino Ardigó. El film va tenir un extraordinari èxit popular.

Infotaula de pel·lículaPelota de trapo
PelotadeTrapo-1948.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLeopoldo Torres Ríos Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAriel Severino Modifica el valor a Wikidata
GuióLeopoldo Torres Ríos, Leopoldo Torre Nilsson i Jorge Amando Bo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPedro Rubbione
Alberto Gnecco
Dissenyador de soBruno Giovanini
FotografiaGumer Barreiros
MuntatgeJosé Cardella
ProductoraSifa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1948 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i pel·lícula de futbol Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0121631 Filmaffinity: 202122 Rottentomatoes: m/pelota_de_trapo Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Un nen sobrenomenat Comeuñas, pertanyent a una família de classe obrera, té el somni de ser "crack" de futbol. Amb els seus amics del barri i una pilota de drap creen un equip modest, al qual anomenen «Sacachispas». El somni d'aquests nois és poder comprar una pilota de cuir, de les de veritat. Ja de gran el nen es converteix realment en una estrella del futbol, però mentre juga en primera divisió, defensant els colors d'un club important i amb aspiracions de campió, sofreix una sèrie de desmais; el metge de la institució li descobreix una malaltia cardíaca que pot resultar-li fatal si no abandona la pràctica del futbol. Davant la desesperació de Comeuñas el metge consent a guardar silenci fins que acabi el campionat en el qual el seu club marxa en primer lloc, i pugui cobrar els elevats sous estipulats en el contracte. Després d'això, haurà de retirar-se de l'activitat.

ProduccióModifica

El guió de la pel·lícula es va inspirar en textos del periodista esportiu "Borocotó", Ricardo Lorenzo, nascut a l'Uruguai i que era l'autèntica estrella de la redacció dEl Gráfico, prestigiosa revista esportiva argentina. En la seva secció fixa "Apilades", el periodista descrivia el món del "potrero", és a dir dels partits de futbol informals que els nens i joves de l'època jugaven sense control ni supervisió dels grans en els terrenys erms dels barris.[1]Amb el temps Borocotó va publicar un llarg relat, "El diario de Comeúñas", que és la font principal dels fets narrats en la pel·lícula. Els nois del "Sacachispas" tenien com el seu himne de lluita el següent cant d'inspiració murguera:

Sento soroll de pilota, i no sé, i no sé, i no sé el que serà;
És el club de Sacachispas que ve, que ve, que ve de guanyar.

L'èxit de la pel·lícula va impulsar la creació aquest mateix any del Sacachispas Futbol Club, institució que encara existeix en el sud de la ciutat de Buenos Aires. Dos anys després va escriure el guió de la pel·lícula Sacachispas, dirigida per Jerry Gómez i protagonitzada, igual que Pelota de trapo, per Armando Bó.[1]

La primera part de "Pelota de trapo"narra l'etapa infantil dels protagonistes, i és bon exemple del neorealisme que sorgia en aquest moment de postguerra. És considerada com "un dels retrats inigualats del cinema argentí, la descripció magistral d'un barri i la seva colla".[2]

Andrés Poggio, el nen Toscanito, va ser la revelació de la pel·lícula i es va transformar en una estrella nacional. Després va desaparèixer del món de l'espectacle.[2]

Armando Bo va tenir un rol important per a la realització de la pel·lícula ja que a més de protagonitzar-la va ser el seu productor, per a això va reunir tot el capital que tenia (40.000 pesos) i va fundar SIFA (Sociedad Independiente Filmadora Argentina), el 1948. FVa ser la primera vegada que una pel·lícula argentina es filmava en els suburbis reals. La tradició oral assenyala que el dia de l'estrena Bo va dir: "Pelota de trapo soy yo".[3]

ActorsModifica

PremiosModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Uzquiza, Pedro Se oye ruido de pelota, Clarín, 5 de noviembre de 1998.
  2. 2,0 2,1 Ricardo García Oliveri (1998). A 50 años del estreno de "Pelota de trapo". Lo mejor sobre el fútbol y el barrio, Clarín, 10 de agosto de 1998.
  3. Carnevale, Jorge (2000). Cine: Cuando Armando Bo reunió cine, corazón y fútbol, Clarín, 6 de febrero de 2000.

Enllaços externsModifica