Pepe Rubianes
José Rubianes Alegret, més conegut com a Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 - Barcelona, 1 de març de 2009)[1] fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Destacà per la seva ironia, el seu àcid sentit de l'humor i la seva incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí".[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1947 Vilagarcía de Arousa (Pontevedra) |
| Mort | 1r març 2009 (61 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Càncer de pulmó |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | director de teatre, actor de cinema, actor de teatre |
| Activitat | 1983 – |
Premis
| |
 | |
OrígensModifica
Va néixer a Vilagarcía de Arousa el 1947, encara que es definia a ell mateix com un vividor mig gallec, mig català. Va arribar de petit a Catalunya, on va estudiar, es va formar i desenvolupà tota la seva carrera professional. Actuà tant en castellà com en català, encara que el més freqüent era que actués amb ambdós idiomes alhora, alternant-los improvisadament, introduint-hi fins i tot alguna frase en gallec.
Des de molt jove mostrà la seva inclinació per la interpretació. Amb només 16 anys debutà en una obra de l'Organització Nacional de Cecs (ONCE). Però va ser en la Universitat de Barcelona, on llicencià en filosofia, on es familiaritzà amb els escenaris. Primer s'uní al grup T.O.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment s'integrà en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) dirigit per Frederic Roda, i on conegué els integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col·laboraria en diverses ocasions de la seva carrera.
El salt al teatre professionalModifica
El 1977 va actuar a No hablaré en clase, la tercera obra de Dagoll Dagom, ja com a membre de la companyia. L'èxit de l'obra li feu plantejar, com a la resta de la formació, la possibilitat de dedicar-se professionalment al teatre. Presa aquesta decisió, el 1978 participà en la quarta obra de Dagoll Dagom, Antaviana, un musical que es convertí en tot un èxit de públic i crítica. Rubianes participà en la gira del grup per tota Espanya, i en les actuacions a França, Itàlia i Suïssa. El 1981 formà part del repartiment d'Operació Ubú d'Els Joglars, representada en el Teatre Lliure, amb gran acollida del públic.
Rubianes solamenteModifica
El 1981, Rubianes decidí emprendre el seu camí en solitari. Estrenà el seu espectacle Pay-Pay, que representaria durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i en actuacions en solitari per Centreamèrica: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala. El 1984 estrenà la seva segona obra, Ño, que representa a diverses ciutats d'Espanya, Argentina i Uruguai.
El 1987 veié l'estrena de Sin palabras, i el 1988, En resumidas cuentas..., antologia dels millors moments dels seus tres primers espectacles. Rubianes acabà la dècada de 1980 amb un gran prestigi, que ampliaria notablement en la dècada següent, amb obres d'èxit rotund com ¡Por el amor de Dios! (1991) i Ssscum! (1992), que el situaren entre els monologuistes reconeguts. A més, en els anys 1990 s'introduí en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió, que li atorgaren una gran popularitat social. En aquest apartat destaca la seva participació com a protagonista de la sèrie per a televisió Makinavaja, adaptació d'una coneguda tira còmica del dibuixant Ivà. Aquest treball li oferí certa notorietat que es mantindria durant força temps a Espanya. El 1995 estrenà a Barcelona el seu espectacle Rubianes: 15 años, que va aplegar els millors esquetxos dels seus espectacles en solitari des del 1980. El 1997 veié la llum el seu espectacle, Rubianes, solamente. Amb ocasió del 70è aniversari de Federico García Lorca, el 2006 presentà el seu espectacle Lorca eran todos.
PolèmiquesModifica
El gener del 2006 fou objecte de polèmica per la seva intervenció a El Club, un conegut programa de la televisió pública catalana TV3, en la qual, responent a una pregunta del presentador sobre la seva actitud respecte a la unitat d'Espanya,[3] va replicar "A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España ya en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario". Posteriorment, davant la commoció causada per aquestes declaracions, es disculpà públicament i matisà que aquests comentaris anaven referits a una determinada concepció d'Espanya: "...jo vaig insultar l'Espanya que va matar Lorca. Respecto l'Espanya democràtica i constitucional. Aquesta Espanya em mereix tots els meus respectes i, a més, hi pertanyo".[4][5]
La companyia de Rubianes fou contractada pel director del Teatro Español de Madrid (de titularitat municipal), Mario Gas, per representar l'obra Lorca eran todos sobre el poeta i dramaturg Federico García Lorca, en el marc d'un cicle d'homenatge al poeta granadí durant el mes de setembre de 2006. Després de les protestes (i fins i tot amenaces, com explicà la regidora d'Arts de l'ajuntament de Madrid, Alicia Moreno[6]) en contra de la representació en un teatre de titularitat pública, l'actor decidí retirar de forma voluntària el seu espectacle a causa de, segons les seves paraules, l'"agressiu ambient" i "a aquest efecte d'alliberar als seus gestors de la pressió que estan sent sotmesos".[7] El director del teatre, Mario Gas, considerà presentar la dimissió pels fets.[6]
Un portaveu autonòmic madrileny explicà: "És impresentable i intolerable que l'actor pretengués amb els diners de tots beneficiar-se de contractacions en espais públics". Això, va dir, "és inadmissible en una persona que es dedica a insultar Espanya i els espanyols"[8] L'actor destacà que, fins al moment, la presentació de l'obra en diferents ciutats espanyoles no li havia creat cap problema i va tornar a atribuir a una campanya de "la dreta més rància" la situació creada a Madrid.[4] Rubianes, agraí i acceptà[9] l'oferta que li havia fet Comissions Obreres per representar Lorca eren tots a l'auditori del sindicat, a Madrid.[10]
Pepe Rubianes morí l'1 de març del 2009[11] a causa d'un càncer de pulmó que se li havia diagnosticat un any abans.
Espectacles propisModifica
- 1983 Pay-Pay
- 1984 Ño.
- 1987 Sin palabras.
- 1988 En resumidas cuentas...
- 1991 ¡Por el amor de Dios!
- 1992 Ssscum!
- 1995 Rubianes: 15 años.
- 1997 Rubianes, solamente (editat en DVD)
- 2006 Lorca eran todos
- 2008 La sonrisa etíope
Participació en altres espectaclesModifica
- 1977 No hablaré en clase, de Dagoll Dagom
- 1978 Antaviana de Dagoll Dagom
- 1981 Operació Ubú d'Els Joglars
- 2009 Spamalot del Tricicle
TelevisióModifica
- 1995 Makinavaja, TVE 1
- 1999 L'entrevista del mil·lenni a Malalts de tele, TV3
CineModifica
- 1997 - El crimen del cine Oriente
- 1996 - La parabólica (cortometraje
- 1995 - El perquè de tot plegat
- 1993 - Cràpules
- 1992 - No et tallis ni un pèl
- 1990 - Boom Boom
- 1987 - Barrios altos
- 1985 - Un parell d'ous
- 1981 - La batalla del porro
- 1979 - Salut i força al canut
- 1979 - Por el imperio hacia Dios (cortometraje)
Premis i distincionsModifica
- 1987. Premi Joanot i Racó de l'Arnau al Mejor Actor del Año
- 1991. Premi Turia
- 1996. Premi "Els Millors" al Millor Actor per Rubianes 15 años
- 1998. Premi "Les mil i una"
- 1998. Premi Especial de la Crítica pels seus 15 anys
- 1999. Premi San Miquel del Patronat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en la Categoria de "Millor Obra Representada en una sala" per Rubianes, solamente.
- 1999. Premi d'Honor FAD Sebastià Gash
- 1999. Premi "Els Millors" al Millor Espectacle Teatral per Rubianes, solamente
- 2001. Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d'Arts Escèniques
- 2006. Premi Gat Perich per la seva trajectòria
LlibresModifica
- 2004. Metiendo caña. En col·laboració amb Carles Flavià.
- 2008. Me voy.
- 2014. Después de despedirme[12].
LlegatModifica
El 2014 es va fer públic que l'Ajuntament de Barcelona dedicaria una plaça de l'Avinguda del Paral·lel a Pepe Rubianes.[13]
El maig de 2017 l'Ajuntament va fer públic que tenia intenció de posar-li el nom de "Pepe Rubianes" al carrer de l' "Almirall Cervera" al barri de La Barceloneta,[14] cosa que finalment va fer el 15 d'abril de 2018, entre queixes dels descendents de Cervera.[15]
ReferènciesModifica
- ↑ "Mor a Barcelona Pepe Rubianes als 61 anys". Diari Avui. Últim accés: 1-03-2009
- ↑ Pepe Rubianes (1 de març de 2009). Rubianes, Solamente. Barcelona: TV3. Dura 00:00-00:14. Consulta: 2009-03-02.
- ↑ Video de You Tube
- ↑ 4,0 4,1 «Rubianes representará su obra en Madrid» (en castellà). 20 minutos.
- ↑ «Comunicado de Pepe Rubianes» (en castellà). diari El Mundo. (en referència a la suspensió del seu espectacle a Madrid)
- ↑ 6,0 6,1 La concejala de las Artes dice que "ciertos sectores" han conseguido cambiar la programación de un teatro, en el diari 20 minutos
- ↑ Rubianes retira el espectáculo 'Lorca eran todos' del Español por el "agresivo ambiente", en el diari El País
- ↑ La Comunitat de Madrid celebra la notícia[Enllaç no actiu], en el diari La Razón (en referència a la suspensió de la representació de "Lorca eran todos")
- ↑ Rubianes representará 'Lorca eran todos' en el auditorio madrileño de CC OO, en el diari El País
- ↑ El CCOO ofrece su Auditorio a Rubianes para representar 'Lorca eran todos', a Noticias Terra
- ↑ «S'ha mort l'actor i director teatral Pepe Rubianes». VilaWeb, 01-03-2009. [Consulta: 1r març 2009].
- ↑ SERRA, Laura. Ara 20 febr. 2014. p. 33
- ↑ «Una de les places noves del Paral·lel portarà el nom de Pepe Rubianes». 324.cat. [Consulta: 18 febrer 2014].
- ↑ «El carrer de l'Almirall Cervera, a la Barceloneta, serà el carrer de Pepe Rubianes». [Consulta: 12 maig 2017].
- ↑ «Barcelona dedica un carrer a Rubianes entre les queixes de la família Cervera». 324.cat [Consulta: 15 abril 2018].
Enllaços externsModifica
- "Portaré l'obra a Madrid, a l'Auditorio CCOO", entrevista a Pepe Rubianes al diari Avui
- Entrevista a Pepe Rubianes 4.2.2006 (gallec)
- Filmografia de Pepe Rubianes (anglès)
- Entrevista a Pepe Rubianes al Teatre Capitol
- Llibre Después de despedirme: Pepe Rubianes