Peròxid
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els peròxids són substàncies que presenten un enllaç oxigen-oxigen i que contenen l'oxigen en estat d'oxidació I. Generalment es comporten com a substàncies oxidants. En contacte amb material combustible poden provocar incendis o explosions. Tanmateix davant oxidants forts, com el permanganat, poden actuar com a reductor rovellant-se a oxigen elemental. És important puntualitzar que el peròxid té càrrega elèctrica no nul·la.
  | |
| Substància química | classe estructural d'entitats químiques |
|---|---|
| Estructura química | |
| SMILES canònic | |
Síntesi Modifica
El peròxid més conegut i principal compost de partida en la síntesi d'altres peròxids és el peròxid d'hidrogen (H₂O₂), conegut com a aigua oxigenada. Avui en dia se sol obtenir per autooxidació de naftohidroquinona. Antigament s'utilitzava la formació de peròxid de bari o la hidròlisi de persulfats que al seu torn es generaven per electròlisi de sulfats en dissolució aquosa amb altes densitats de corrent per superfície de l'elèctrode.
Moltes substàncies orgàniques poden convertir-se en hidroperòxids en reaccions d'autooxidació en presència de llum i oxigen atmosfèric. Especialment perillós és la formació a partir d'èters, ja que aquests es transformen molt fàcilment i els peròxids se solen enriquir al residu d'una posterior destil·lació. Allà poden produir explosions molt fortes. Molts dels accidents més tràgics de laboratori es deuen a aquest tipus de reacció. Per tant abans de destil·lar quantitats majors d'aquests dissolvents cal provar la presència de peròxids amb paper impregnat de iodur de potassi i midó. La formació d'un color blavós o fosc indica la presència de peròxid, ja que el peròxid rovella el iodur a iode elemental que, al seu torn, forma amb el midó un complex d'inclusió del color característic fosc.
Presència Modifica
Els peròxids es formen en petites dosis en molts processos d'oxidació natural. Per evitar la seva acumulació a concentracions danyoses els organismes solen disposar d'un enzim, la catalasa, que catalitza la dismutació del peròxid d'hidrogen en aigua (òxid d'hidrogen) i oxigen elemental.
Aplicacions Modifica
Les aplicacions dels peròxids són molt versàtils. Passen de la perruqueria, on s'empren en tints per aclarir el cabell, fins a combustibles de coets. En la indústria química s'utilitzen en l'obtenció dels epòxids, en diverses reaccions d'oxidació, com a iniciadors de reaccions radicalàries per exemple per endurir polièsters o en la fabricació del glicerol a partir de l'alcohol hidroxipropènic. L'àcid peroxotrifluoroacètic (F3C-C(=O)-O-O-H) és un desinfectant molt potent i s'empra com a tal en la indústria farmacèutica.
Formulació Modifica
Són aquelles combinacions de metalls amb l'oxigen en què aquest oxigen presenta l'estructura O2-2 (grup peroxo). El nombre d'oxidació de l'oxigen en aquests compostos és –1. En aquests compostos, un grup oxo de l'òxid bàsic s'ha substituït per un grup peroxo.
Per a formular-los, només cal afegir un O al corresponent òxid sense simplificar.
Nomenclatura Modifica
Sistemàtica Modifica
S'utilitzen els prefixos grecs corresponents per a indicar el nombre d'àtoms d'oxigen i del metall que hi ha a la fórmula química. Per exemple:
- CuO₂: Diòxid de coure
- K₂O₂: Diòxid de dipotassi
- H₂O₂: Diòxid de dihidrogen
Nomenclatura de Stock Modifica
El nom genèric d'aquests compostos és "peròxid de" acompanyat del nom de l'element que es combina amb la valència corresponent entre parèntesis i amb nombres romans, que no cal precisar si l'element metall té valència única. Per exemple:
- CuO₂: Peròxid de coure (II)
- K₂O₂: Peròxid de potassi
- H₂O₂: Peròxid d'hidrogen
Tradicional Modifica
El nom genèric d'aquests compostos és "peròxid" acompanyat del nom de l'element que es combina amb el sufix corresponent a la seva valència segons el quadre anterior. Per exemple:
- CuO₂: Peròxid cúpric
- K₂O₂: Peròxid de potassi
- H₂O₂: Peròxid d'hidrogen
Analítica Modifica
Els peròxids donen una coloració ataronjada amb dissolucions d'òxid de titani en àcid sulfúric concentrat. Amb dicromat de potassi formen el peròxid de crom(V) de color blau que pot ser extret amb èter etílic.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peròxid |