Obre el menú principal

Percepció del color

(lng. d'ona en nm): Corbes de resposta normalitzada dels cons humans, S, M, L , als estímuls monocromàtics de l'espectre
Les mateixes xifres de dalt en 3D
Brillantor relativa de la sensibilitat del sistema visual humà en funció de la longitud d'ona

La percepció del color fa referència a com el cervell humà és capaç de distingir i captar tota la gamma de colors de la naturalesa, a partir dels estímuls sobre les cèlules de visió. Realment podem dir que el color com a si no existeix en la realitat física, el que existeixen són les variacions de les longituds de les ones de llum visible. Per tant el que realment percebem són ones lluminoses. La llum, parlem principalment de la solar, té una ampla gama espectral, però l’ull només és capaç de percebre una petita part, on es troben els colors que veiem en el nostre dia a dia.  

En el fons de l'ull existeixen milions de cèl·lules especialitzades a detectar les longituds d'ona procedents de l'entorn. Aquestes cèl·lules, principalment els cons i els bastons, recullen els diferents elements de l'espectre de llum solar i les transformen en impulsos elèctrics, que són enviats després al cervell a través dels nervis òptics. És el cervell (concretament l'escorça visual, que es troba en el lòbul occipital) l'encarregat de fer conscient la percepció del color.

ConsModifica

Els cons es concentren en una regió propera al centre de la retina anomenada fòvea. La seva distribució segueix un angle de prop de 2°, mesurats des de la fòvea. La quantitat de cons és de 6 milions i alguns d'ells tenen una terminació nerviosa que es dirigeix cap al cervell.

Els cons són els responsables de la visió del color i a partir d'una teoria formulada per Thomas Young l'any 1860 es creia que hi havia tres tipus de cons, sensibles als colors vermell, verd i blau, respectivament. Més tard va ser adaptada per Helmholtz. Però aquesta teoria està en dubte actualment, no se sap si són els únics cons que existeixen.[1] Donada la seva forma de connexió a les terminacions nervioses que es dirigeixen al cervell, són els responsables de la definició espacial. També són una mica sensibles a la intensitat de la llum i proporcionen visió fotòpica (visió a alts nivells).

Saber més: Article Con (cèl·lula).

BastonsModifica

Els bastons es concentren en zones allunyades de la fòvea i són els responsables de la visió escotòpica (visió a baixos nivells). Els bastons comparteixen les terminacions nervioses que es dirigeixen al cervell i, per tant, la seva aportació a la definició espacial resulta de poc important. La quantitat de bastons se situa al voltant de 100 milions i no són sensibles al color. Els bastons són molt més sensibles que els cons a la intensitat lluminosa, per la qual cosa aporten a la visió del color aspectes com la brillantor i el to, i són els responsables de la visió nocturna.

Saber més: Article Bastó (cèl·lula).

La nostra visió perifèrica és menys nítida, això és perquè tant els bastons com els cons es concentren en el mig de la retina i en la perifèria hi ha un nombre inferior.

Percepció de la longitud d’onaModifica

Disc de newton

Isaac Newton al segle XVII va descobrir, entre altres coses, la capacitat de la llum blanca per descompondre’s, a través d’un prisma triangular, en bandes de set colors diversos, anomenats espectre cromàtic. Estaven ordenats segons la seva longitud d’ona: Violeta, anyil, blau, verd, groc, taronja i vermell.  A més, Newton, també va descobrir el procés recíproc, la síntesi de la llum blanca a partir dels colors de l’espectre cromàtic.  Això es pot fer a partir de l'anomenat disc de Newton, on es posen en ordre els set colors i es fa rotar el disc fins a la velocitat que l’ull té la percepció de què és tot el cercle blanc.[2]

El nostre ull percep una longitud d’ona i la variació de la longitud és que ens fa veure un color o un altre. Perquè la diferència entre la longitud d’ones sigui notable ha d’anar d'1 nm en les ones de blau, verd i groc a uns 10 nm o més en les ones més llargues del vermell i les més curtes del blau. El nostre ull és capaç de percebre centenars de diverses longituds d’ones i quan els espectres purs de color es barregen o es dilueixen amb més llum blanca, el número de diversitat de colors que percebem és molt alt.[2]

La percepció depenent de la llum que impactiModifica

Quan la llum impacte en un objecte les característiques d’aquest fan que una part de l’espectre cromàtic es quedi en aquest i una altra part reboti. Aquestes ones que reboten són les que percep l’ull. D’aquesta manera si un material o objecte, com podria ser una poma, reté tots els espectres cromàtics menys l'ona que correspon al vermell, que rebota, nosaltres veurem la poma vermella. Això demostra que el color no és inherent a l'objecte i que depèn de la llum que l’impacti.[3]

La percepció del color que tenim d’un objecte depèn molt del tipus de llum que impacti sobre aquest. El nostre ull és capaç de captar moltíssimes variacions de les ones i, per tant, som capaços de percebre molts tons, saturacions i intensitats diferents. A més, en el nostre món hi ha molta diversitat de llums, la llum més habitual i més natural és la llum del sol. I igualment la pròpia llum solar té moltes variacions, depèn de l'hora del dia, del moment de l’any, del lloc en el món, de si està núvol ... per tant ni la pròpia llum del sol impacta sempre igual sobre les superfícies. A més hi ha moltes llums artificials amb diverses temperatures, intensitats... i inclús hi ha llum de diversos colors (llums violetes, vermelles...) encara que són menys habituals.

Tot això ens deixa en la conclusió de què un mateix objecte el veiem de molts colors diversos, encara que sempre diguem que és d’un color, ja que el llenguatge generalitza molt el tema dels colors. El nostre cervell sap que una poma és vermella i, encara que per culpa la llum la venguem, per exemple, més violeta, direm que és vermella.  Així i tot, encara que no ho manifestem cada dia en el nostre llenguatge, la llum que impacta en un objecte fa dependre molt la percepció del color que tenim d’aquest.[4]

Trastorns en la percepció del colorModifica

Hi ha diversos trastorns de la percepció del color, alguns més coneguts i altres menys i alguns més habituals o menys:

L'acromatòpsia i el monocromatisme són la falta total de percepció del color, en el primer cas per la falta de cons en la retina i en el segon, per la presència d’un sol tipus de cons.

La discromatòpsia és la discapacitat de la visió dels colors i pot ser congènita o adquirida. La més comuna i coneguda dins aquest grup és el daltonisme. Que és un defecte genètic que dificulta la distinció entre colors. El daltonisme té molts graus, pot anar des de la dificultat en la distinció de qualsevol color (acromatòpsia) a la dificultat de distingir certs tons entre vermell i verd.[5]

El daltonisme és hereditari i s’associa al cromosoma X, per tant és més habitual en els homes. Existeix el daltonisme monocromàtic i el dicromàtic. Dins del daltonisme hi ha moltes variacions, depèn de la que tinguis tens dificultats per identificar un color en concret. Per exemple, amb la protanòpsia tens dificultats per identificar les longituds d’ona llarga dels colors vermells. El vermell el perceps com un beix fosc i el verd s’assembla al vermell.   Hi ha diversos tests per identificar a les persones daltòniques. Per exemple el test d’Ishihara, que consisteixen en unes làmines fetes de punts de colors i, al mig, un número. Un daltònic no podria identificar en número.[6] També hi ha el test de Fransworth, format per fins a 100 fitxes de colors que el pacient ha d’ordenar.[5]

Balanç de blancsModifica

Quan fas fotografies la llum influeix moltíssim en com la càmera percep els colors d’una imatge. Per intentar que aquests colors s’assemblin al màxim als reals i normals, és a dir perquè s’assemblin al color que tindrien si estiguessin il·luminats amb una llum blanca, existeix el balanç de blancs. El balanç de blancs és l’encarregat de corregir aquestes coses. Es pot fer des de la pròpia càmera avança de fer la fotografia, dient-li a la càmera quin tipus de llum hi ha i que aquesta ajusti la fotografia automàticament. Però també es pot fer amb l'edició posterior de la imatge amb programes d’edició com el photoshop.

Sovint s’utilitza el balanç de blancs per donar-li a la imatge un efecte concret. En lloc d’ajustar-la per portar-la a la il·luminació més neutre possible s’intenta que, forçant la temperatura de la imatge, doni unes sensacions o unes altres.[7]

Saber més: Article Balanç de blancs.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Wagner, HJ, Douglas, RH, Frank, TM, Roberts, NW, and Partridge, JC (Jan 27, 2009). "A Novel Vertebrate Eye Using Both Refractive and Reflective Optics". Current Biology 19 (2): 108-114.
  • Wilson, M. (1978). "The functional organisation of locust ocelli". Journal of Comparative Physiology (4): 297-316.
  • Conway-Morris, S. (1998). The Crucible of Creation. Oxford: Oxford University Press.
  • Halder, G., Callaerts, P. and Gehring, W.J. (1995). "Induction of ectopic eyes by targeted expression of the eyeless general in Drosophila". Science 267 (pp. 1788-1792).
  • Halder, G., Callaerts, P. and Gehring, W.J. (1995). "New perspectives on eye evolution." Curr. OPIN. Genet. Dev 5 (pp. 602 -609).
  • Land, M.F. and Fernald, Russell D. (1992). "The evolution of eyes." Annu Rev Neurosci 15 (pp. 1-29).
  • Tomarev, SI, Callaerts, P., Kos, L., Zinovieva, R., Halder, G., Gehring, W., and Piatigorsky, J. (1997). "Squid Pax-6 and eye development." Proc. Natl. Acad. Sci USA, 94 (pp. 2421-2426).

ReferènciesModifica

  1. «Upf: Tecnologia de l'audiovisual» (en català). [Consulta: 30 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «4. La percepción del color» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2018].
  3. «La percepción del color | store.pantone.com». [Consulta: 10 desembre 2018].
  4. «PERCEPCIÓN: LUZ Y COLOR - artevisual.3a2.com». [Consulta: 10 desembre 2018].
  5. 5,0 5,1 «Anomalías en la visión de los colores. Acromatopsia y monocromatopsia» (en es-es), 13-06-2016. [Consulta: 10 desembre 2018].
  6. «Test de Ishihara». [Consulta: 10 desembre 2018].
  7. blogfotografo. «Si Te Asusta el Término "Balance de Blancos" Necesitas Leer Este Artículo» (en es-es), 05-11-2012. [Consulta: 10 desembre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Percepció del color