Perdiguer portuguès

El Perdiguer Portuguès (Perdigueiro Português en portuguès) és una raça de gos de caça portuguesa emprada com a gos de mostra. No es coneix la mescla de gossos que ha participat en la seva creació, però és possible que s'hagi creat amb mescla del brac de Burgos i el antic brac de Navarra o el brac italià. El que es bastant segur que el perdiguer portuguès hagi participat en la formació del Pòinter anglès. Fora de Portugal es difícil veure'l.[1][2][3]

Infotaula de raça de gos Perdiguer portuguès
Generalitats
País d'origenPortugal Modifica el valor a Wikidata
Característiques físques
Pes20 kg, 27 kg, 16 kg i 22 kg Modifica el valor a Wikidata
Alçada56 cm i 52 cm Modifica el valor a Wikidata
Classificació i estàndard de la raça
Codi de Catàleg187 Modifica el valor a Wikidata (Federació Cinològica Internacional Modifica el valor a Wikidata)
Perdiguer portuguès.

Història modifica

Aquest perdiguer es va originar dins els gossos de caça ibèrics, constatant la seva presència a Portugal a principis del segle XII. Inicialment el gos va ser criat en gosseres reials i més tard es va convertir en un gos de caça molt popular entre les classes més baixes de la societat. Al segle xviii, moltes famílies angleses van establir una presència a la regió de Porto en el negoci de la producció de vi i van conèixer la raça de caça portuguesa que va ser portada a Anglaterra on van participar en l'origen del pointer anglès. No obstant això, durant el segle xix, quan Portugal vivia dificultats socials, la raça va començar una progressiva decadència. Fins a la dècada de 1920 quan alguns criadors van fer un esforç per salvar la raça localitzant alguns dels antics gossos portuguesos a l'inaccessible nord de Portugal. El llibre genealògic portuguès es va establir aleshores el 1932 i l'estàndard de la raça el 1938.[4] Durant almenys mil anys, aquest gos sempre ha tingut el mateix cap quadrat, una parada marcada, orelles triangulars i aspecte compacte i des del segle xvii, el mateix acoblament. Tant el portugués com l'anglès tenen aquest tipus de configuració crani-facial tan típica.[5][6]

Descripció de la raça modifica

És de grandària mitjana, de cos musculós i bastant lleuger. es solid i esvelt, amb el cap gran però proporcionat. Els ulls de color castany ovalats. El pelatge és curt, fort, uniforme i envellutat del cap i les orelles. Les orelles mesuren uns 15 cm. de llarg i 11 cm. d'ample. El color canella i blanc, castany i groc.[7]

Mesures

L'altura a la creu desitjada, per al mascle, és de 52 a 60 cm, per a la femella de 48 a 56 cm. En els mascles el pes oscil·larà entre els 20 i 27 kg. i les femelles entre 16 i22 Kg.

Esperança de vida

En general la seva vida s'estén fins als 12 a 14 anys, de vegades més. Es un gos molt robust que no sol donar problemes de salud.

Temperament/Caràcter modifica

Serveix per tot tipus de caça i en tots els terrenys, especialment en rocosos en climes càlids. No es molt ràpid però es bon rastrejador i perseverant. Es de fàcil ensinistrament.

Són excel·lents companys per persones dinàmiques i joves, aficionats a córrer o al senderisme.

Es un gos que pot viure en una casa, es net, discret i poc lladrador, però en ser un gos caçador necessita activitat diària. Son gossos molt afectuosos amb el seu amo.

Referències modifica

  1. «Portuguese Pointer Dog Breed Pictures, Characteristics, & Facts». dogtime.com. [Consulta: 1r maig 2022].
  2. «Portuguese Pointer Dog Breed Information» (en anglès). American Kennel Club. [Consulta: 1r maig 2022].
  3. «Portuguese Pointer Dog Breed Information» (en anglès britànic). purina.co.uk. [Consulta: 1r maig 2022].
  4. «The History of Perdigueiro». canildetorres.com. [Consulta: 1r maig 2022].
  5. Lydekker, Richard. The Royal Natural History: Mammals.- v.3. Mammals, birds.- v.4. Birds.- v.5. Reptiles and fishes.- v.6. Invertebrate animals (en anglès). F. Warne, 1893, p. 537. 
  6. Mehus-Roe, Kristin. The Original Dog Bible: The Definitive Source for All Things Dog (en anglès). Fox Chapel Publishing, 2011-10-04. ISBN 978-1-935484-89-9. 
  7. «Perdigueiro Portugès». Fédération Cynologique Internationale. [Consulta: 1r maig 2022].

Vegeu també modifica