La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes. Es caracteritza per habitar ecosistemes variats, la qual cosa ha permès que aquesta espècie hagi sigut capaç d'adaptar-se tant a Europa, el seu àmbit territorial originari, com a Amèrica del Nord, on ha estat introduïda. A la península Ibèrica sol habitar zones per sobre dels 1.600 metres d'altitud, a diferència de la perdiu roja, més comú.[1]

Infotaula d'ésser viuPerdiu xerra
Perdix perdix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deou de perdiu xerra Modifica el valor a Wikidata
Envergadura46 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22678911 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGalliformes
FamíliaPhasianidae
GènerePerdix
EspèciePerdix perdix Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica
  • Fa 30 cm de llargària.
  • En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades.
  • Té les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
  • El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.
 
Ploma de perdiu xerra.

Subespècies

modifica
  • Perdix perdix lucida (Altum, 1894)
  • Perdix perdix perdix (Linnaeus, 1758)
  • Perdix perdix sphagnetorum (Altum, 1894)
  • Perdix perdix arenicola
  • Perdix perdix armoricana
  • Perdix perdix borkumensis
  • Perdix perdix canescens
  • Perdix perdix furvescens
  • Perdix perdix hispaniensis
  • Perdix perdix hungarian
  • Perdix perdix italica
  • Perdix perdix robusta

Reproducció

modifica
 
Parella de perdius xerres

Entre els 1.000 i els 2.000 m d'altitud fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un camí. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i després de dues setmanes ja volen.

Alimentació

modifica

Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes…, més o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.

Si desapareixen els conreus, la perdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.

Hàbitat

modifica

Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a la península Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.[2]

Distribució geogràfica

modifica

Viu a les muntanyes del nord de la península Ibèrica, a tot Europa (llevat de França) i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans és comuna als Pirineus.

Ha estat introduïda a Nord-amèrica i actualment és present al sud del Canadà i al nord dels Estats Units.

Costums

modifica

Té el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presència d'algun enemic.

Observacions

modifica

Són objecte de cacera i se'n fan repoblacions.

Referències

modifica
  1. «Perdiz Pardilla». SEO Birdlife. [Consulta: 2 octubre 2020].
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 41-42. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

modifica