Perdiu de mar europea

ocell de l'ordre dels caradriformes
(S'ha redirigit des de: Perdius de mar)

La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes. És una espècie de pas a la major part dels Països Catalans que, com molts altres ocells limícoles, s'ha vist molt afectada per la reducció de les zones humides.

Infotaula d'ésser viuPerdiu de mar europea
Glareola pratincola Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes10,1 g (pes al naixement)
77 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura65 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou18 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694127 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaGlareolidae
GènereGlareola
EspècieGlareola pratincola Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1766)
Nomenclatura
Sinònims
Hirundo pratincola Modifica el valor a Wikidata
ProtònimHirundo pratincola Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Endèmic de
Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre.

Morfologia modifica

  • Fa 22-25 cm de llargària i 60-70 d'envergadura alar.
  • A l'estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca.
  • Carpó de color blanc.
  • Ales blanques amb la punta de color negre.
  • Cua profundament forcada i negra amb la base blanca.
  • Potes curtes.
  • Bec curt i torçat cap avall, vermell a la base i negre a la punta.

Subespècies modifica

  • Glareola pratincola boweni
  • Glareola pratincola erlangeri (Neumann, 1920)
  • Glareola pratincola fuelleborni (Neumann, 1910)
  • Glareola pratincola limbata
  • Glareola pratincola pratincola (Linnaeus, 1766)
  • Glareola pratincola riparia[1]

Reproducció modifica

Nidifica en colònies, de vegades mixtes, a moltes zones humides com ara als Aiguamolls de l'Empordà, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, l'Albufera de València i l'albufera de El Fondo. Al mes de maig construeix un niu en una petita depressió del terreny, que no protegeix de cap altra manera, i on hi pon d'1 a 3 ous entre maig i juliol.[2] Ambdós sexes s'encarreguen del covament al llarg de 17-18 dies i de l'alimentació dels petits, que triguen 3-4 setmanes a volar.

Alimentació modifica

Gràcies al seu vol ràpid i destre pot caçar al vol el seu aliment preferit: libèl·lules i llagostes.[3]

Hàbitat modifica

Viu als llocs més salats (salobrars) o les platges amb vegetació baixa o inexistent.

Distribució geogràfica modifica

Viu a l'Àsia central i occidental i a Europa.

Costums modifica

És un ocell gregari i migrant que arriba al llarg dels mesos de març, abril i maig, precisament quan manca a la resta d'Europa. A l'hivern desapareix dels Països Catalans per hivernar a l'Àfrica tropical.

Referències modifica

  1. BioLib (anglès)
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 48. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs modifica