Obre el menú principal

Perdiu de mar europea

(S'ha redirigit des de: Perdius de mar)

La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar o polleta de mar i oronella de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes. És una espècie de pas a la major part dels Països Catalans que, com molts altres ocells limícoles, s'ha vist molt afectada per la reducció de les zones humides.

Infotaula d'ésser viuPerdiu de mar europea
Glareola pratincola
Amboseli mystery bird1.jpg
Perdiu de mar fotografiada al Parc Nacional d'Amboseli (Kenya).
Glareola pratincola02.jpg
Exemplar adult fotografiat a l'illa de Lesbos (Grècia).
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22694127
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaGlareolidae
GènereGlareola
EspècieGlareola pratincola
(Linnaeus, 1766)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Hirundo pratincola
Modifica les dades a Wikidata
Perdiu de mar fotografiada a prop d'Estocolm (Suècia).
Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre.

MorfologiaModifica

  • Fa 22-25 cm de llargària i 60-70 d'envergadura alar.
  • A l'estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca.
  • Carpó de color blanc.
  • Ales blanques amb la punta de color negre.
  • Cua profundament forcada i negra amb la base blanca.
  • Potes curtes.
  • Bec curt i torçat cap avall, vermell a la base i negre a la punta.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

Nidifica en colònies, de vegades mixtes, a moltes zones humides com ara als Aiguamolls de l'Empordà, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, l'Albufera de València i l'albufera de El Fondo. Al mes de maig construeix un niu en una petita depressió del terreny, que no protegeix de cap altra manera, i on hi pon d'1 a 3 ous entre maig i juliol.[2] Ambdós sexes s'encarreguen del covament al llarg de 17-18 dies i de l'alimentació dels petits, que triguen 3-4 setmanes a volar.

AlimentacióModifica

Gràcies al seu vol ràpid i destre pot caçar al vol el seu aliment preferit: libèl·lules i llagostes.[3]

HàbitatModifica

Viu als llocs més salats (salobrars) o les platges amb vegetació baixa o inexistent.

Distribució geogràficaModifica

Viu a l'Àsia Central i occidental i a Europa.

CostumsModifica

És un ocell gregari i migrant que arriba al llarg dels mesos de març, abril i maig, precisament quan manca a la resta d'Europa. A l'hivern desapareix dels Països Catalans per hivernar a l'Àfrica tropical.

ReferènciesModifica

  1. BioLib (anglès)
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 48. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica