Perdiu xerra

(S'ha redirigit des de: Perdius xerres)

La perdiu xerra (Perdix perdix), també coneguda com a perdiu grisa o simplement com a perdiu o perdriu, és un ocell de l'ordre dels gal·liformes.

Infotaula d'ésser viuPerdiu xerra modifica
Perdix perdix modifica
Perdix perdix (Marek Szczepanek).jpg
modifica
Rapphöna, Iduns kokbok.jpg
Il·lustració de la perdiu xerra.
Dades
Font dePerdix perdix egg (en) Tradueix modifica
Envergadura46 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22678911 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGalliformes
FamíliaPhasianidae
GènerePerdix
EspèciePerdix perdix modifica
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Verbreitungskarte Rebhuhn.jpg
modifica

MorfologiaModifica

  • Fa 30 cm de llargària.
  • En comparança amb la perdiu roja, té el plomatge més marronós i les ratlles no tan contrastades.
  • Té les parts inferiors més clares i el cap castany rogenc. Potes de color gris i no vermell.
  • El mascle presenta una taca castany fosca en forma de ferradura al pit.
 
Ploma de perdiu xerra.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

 
Parella de perdius xerres.

Entre els 1.000 i els 2.000 m d'altitud fa un forat a terra que omple amb herba seca, moltes vegades a la vora d'un camí. A l'abril-maig hi pon 12-18 ous, que la femella cova durant 24 dies. Quasi immediatament després de néixer, els petits, que els dos progenitors alimenten, abandonen el niu i després de dues setmanes ja volen.

AlimentacióModifica

Es nodreix amb gra, flors, llavors, cargols, insectes..., més o menys igual que la perdiu roja. Durant els primers deu dies de vida, els pollets de la perdiu xerra només poden menjar insectes i el pares els condueixen als camps de cereals per poder-se-n'hi alimentar.

Si desapareixen els conreus, la perdiu roja és substituïda per la perdiu xerra, que, a la vegada, és més esmunyedissa.

HàbitatModifica

Es troba, sovint, estesa per la zona d'Europa que no ocupa la perdiu roja, en terrenys oberts i erms, i també semi-desèrtics, i no es troba tant a la península Ibèrica, on es localitza únicament en zones muntanyenques del nord. Fins i tot, un cop acabada la reproducció pugen a la zona alpina i poden coincidir amb la perdiu blanca.[1]

Distribució geogràficaModifica

Viu a les muntanyes del nord de la península Ibèrica, a tot Europa (llevat de França) i a l'oest d'Àsia. Als Països Catalans és comuna als Pirineus.

Ha estat introduïda a Nord-amèrica i actualment és present al sud del Canadà i al nord dels Estats Units.

CostumsModifica

Té el costum de dormir en grups, de tal manera que se situa amb el cap mirant enfora del conjunt, alerta a la presència d'algun enemic.

ObservacionsModifica

Són objecte de cacera i se'n fan repoblacions.

ReferènciesModifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 41-42. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica