Pere Armengol i Cornet
Pere Armengol i Cornet (Barcelona, 1837 - 1896) fou un jurista català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1837  Barcelona |
| Mort | 1896 (58/59 anys) |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, polític |
Biografia modifica
Fill de Manuel Armengol i Tastàs (1809-1870), iniciador de la dedicació jurídica familiar, fiscal i auditor del Tribunal de Marina entre 1838 i 1841, i de Maria Assumpció Cornet i Amigó, d'origen igualadí. Pere Armengol i Cornet acabà els primers estudis a Barcelona el 1852 i cursà dret a la Universitat de Barcelona, obtenint la llicenciatura el 1858 i el doctorat en dret civil i canònic l'any següent.[1]
Encara que en un marc de relacions conservador i dins el catolicisme tot seguit inicià els estudis relatius a les qüestions socials, especialitzant-se en el món penitenciari. El 1861 ingressà a l'Audiència de Barcelona, el 1881 n'esdevingué relator-secretari i el 1886 magistrat.[1]
El 1882 feu una breu estada com a relator a l'Audiència de Madrid. El seu prestigi com a teòric de l'estudi del sistema penitenciari anà en augment i li permeté mantenir contactes nacionals i internacionals d'alçada. Fou membre actiu i directiu en diversos moments de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. El 1879 fundà l'Associació General per a la Reforma Penitenciaria a Espanya i participà en els congressos sobre aquest tema celebrats a Estocolm, Sant Petersburg, Roma i París. Sota el seu impuls es creà l'Escola Municipal de Reforma (1884) i l'Asil Duran (1890).[1]
Fou un dels promotors de la Presó Model, nova presó cel·lular de la capital catalana (les obres s'inicien el 1888), a partir del seu nomenat el 1882 com a vocal i secretari general la Junta de la Nova Presó de Barcelona. Des de principis dels noranta defensà una reforma profunda del Codi Penal. Participà en els congressos jurídics catalans de 1880 i 1888 i publicà diversos estudis sobre la reincidència, la prevenció de la delinqüència juvenil i la reforma del sistema penitenciari. El 1884 fou distingit com a comanador de la reial orde de Carles III.[1] També fou secretari del patrocini de l'Asil Duran.
Fons personal modifica
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons aplega la documentació aplegada i produïda per Pere Armengol i Cornet, preferentment, com a resultat de la seva activitat professional i la seva dedicació a la reforma del sistema penitenciari i a l'impuls de nous centres. El fons aplega correspondència familiar, documentació acadèmica personal i sobre l'activitat militar, professional i associativa del seu fill Manuel Armengol i Bas. Aplega també la documentació relativa a l'exercici professional com a magistrat de l'Audiència de Barcelona i dins dels diferents organismes creats per a la reforma i seguiment del sistema penitenciari espanyol, en particular al si de la Junta de Construcció de la Presó de Barcelona (inclou actes, informes, projectes i estadístiques). El fons incorpora també els originals manuscrits d'algunes de les seves obres, així com la important correspondència rebuda de diferents institucions i personalitats de l'àmbit espanyol (Concepción Arenal) i internacional (E.G. Wines). Destaca també la documentació relativa a l'activitat al si de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, la referent a l'obtenció de diversos premis i distincions, així com a la seva participació en els Congressos Internacionals Penitenciaris celebrats a Estocolm, Sant Petersburg, Roma i París, entre 1878 i 1895.[1]
La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva una de les obres que va formar part de la biblioteca personal d'Armengol,[2] així com un exemple de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[3]
Bibliografia modifica
- Armengol i Cornet, Pere. Inauguración del Asilo Toribio Durán: Discurso leído en dicho solemne acto por D. Pedro Armengol y Cornet (en castellà). Gràcia: Jaume Jepús, 11 de desembre de 1890, p. 16.
- Armengol i Cornet, Pere. Importancia social del Asilo Durán: Discurso que en el acto de la solemne colocación de la primera piedra del edificio que para escuela de reforma de niños viciosos y vagabundos va a levantar en Gracia el albaceazgo de D. Toribio Durán, leyó el Ilmo. Sr. D. Pedro Armengol y Cornet (en castellà). Gràcia: Asil Duran, 1888, p. 32.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pere Armengol». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
- ↑ «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Base de dades Antics posseïdors: Armengol y Cornet, Pedro, 1837-1896». [Consulta: 29 abril 2020].
Enllaços externs modifica
- Fons Pere Armengol i Cornet a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Pere Armengol i Cornet, penitenciarista català, per Francesc Bonet i Armengol