Pere Coromines i Montanya

escriptor, polític i economista català
(S'ha redirigit des de: Pere Corominas i Montanya)

Pere Corominas i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Corominas i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.[1] Era fill de Domingo Coromines i Frexanet i de Maria Montanya i Mercader.[2]

Infotaula de personaPere Coromines i Montanya
Casas-PereCorominesMontanya-4696.jpg
Retrat obra de Ramon Casas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1870 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes

28 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
11 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Lleida
Logotip IEC.png President de l'Institut d'Estudis Catalans
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
Coat of Arms of Barcelona.svg Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg Conseller de la Generalitat de Catalunya
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, economista, polític, filòsof, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya
Unió Federal Nacionalista Republicana
Unió Republicana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeCelestina Vigneaux i Cibils Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan Coromines i VigneauxErnest Corominas i VigneauxJúlia Coromines i Vigneaux Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

El 1894 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona. Poc abans s'havia afiliat al partit Unión Republicana, de Nicolás Salmerón. Durant la seva joventut va mantenir contactes amb grups catalanistes, republicans, modernistes i fins i tot anarquistes gràcies al fet que formava part de l'equip de redacció de la revista L'Avenç des del 1895. També va mantenir contactes amb grups anarquistes a través del grup cultural Foc Nou, que va fundar amb Jaume Brossa i Roger, Alexandre Cortada i Serra i Ignasi Iglésias Pujadas, principalment.

El fet de mantenir contactes amb l'anarquisme el va fer suspecte a les autoritats. Per aquest motiu, quan es produí l'atemptat del carrer dels Canvis Nous durant la processó de Corpus el 1896, fou detingut i processat en el procés de Montjuïc, en el qual li fou demanada la pena de mort. Finalment, però, fou condemnat a 8 anys de presó. El 1897 fou exiliat a França per les autoritats espanyoles, fins que fou amnistiat pel govern de Sagasta el 1901.

Poc després anà a doctorar-se en Dret i a estudiar Economia a la Universitat de Madrid. Aprofità l'estada per a engegar una campanya per a la revisió de les condemnes del procés de Montjuïc, que comptà amb el suport de personalitats com Miguel de Unamuno i Federico Urales.

El 1903 tornà a Barcelona per a ocupar el càrrec del Negociat d'Ingressos i Despeses de l'Ajuntament de Barcelona, i el 1907 va redactar amb l'alcalde Ildefons Sunyol la Memoria y proyecto de contrato con el Banco Hispano Colonial (1907). Alhora, fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de juny de 1907 a la secció d'Història i Arqueologia, i des del 1911 de la Secció de Ciències.[3][4]

El 1909 fou nomenat president de la Unió Federal Nacionalista Republicana i esdevingué director d'El Poble Català. Amb aquest partit fou escollit regidor a l'Ajuntament de Barcelona en les eleccions del 1909 i diputat a Corts en les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914. El 1914 va inspirar el pacte de Sant Gervasi entre la UFNR i el Partit Republicà Radical de Lerroux, i a causa del seu fracàs es va apartar de la política activa durant molts anys. El 1916 es dedicà a exercir d'advocat i a fer conferències a Madrid. També fou secretari del Banc de Catalunya i a partir de la fundació de Sociedad Productora de Fuerzas Motrices el 1917, vocal del seu consell d'administració com a home de confiança del seu president, Emili Riu i Periquet i conseller jurídic i econòmic de l'empresa.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es va dedicar a la literatura, a col·laborar a diverses publicacions (com La Humanitat i Revista de Catalunya) i fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès del 1928 al 1930.

Amb l'arribada de la Segona República Espanyola tornà a la política activa. A causa de la seva experiència jurídica i política i al seu prestigi, Francesc Macià l'incorporà a la comissió redactora de l'Estatut de Núria i el 1933 el nomenà conseller de Justícia i Dret. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat a Corts per Esquerra Republicana de Catalunya (dins el Front d'Esquerres) i durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari General de Museus de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra es va exiliar a Buenos Aires amb tota la seva família, on va morir d'una malaltia al cap de poc d'establir-s'hi.

ObresModifica

  • Les presons imaginàries (1899)
  • La vida austera (1908)
  • Les hores d'amor serenes (1912)
  • Les gràcies de l'Empordà (1919)
  • Elogi de la civilització catalana (1921)
  • Cartes d'un visionari (1921)
  • A recés dels tamarius (1925)
  • Les dites i facècies de l'estrenu filantrop en Tomàs de Bajalta, trilogia composta per Silèn (1925), Pigmalió (1928) i Prometeu (1934)
  • Jardins de Sant Pol (1927)
  • La mort de Joan Apòstol (1928)
  • Les llàgrimes de sant Llorenç (1929)
  • Pina, la italiana del dancing (1933)
  • Interpretació del vuit-cents català (1933)
  • Del meu comerç amb Joan Maragall (1935)
  • El perfecte dandi i altres contes (1940)

ReferènciesModifica

  1. Planas, Xavier «Pere Coromines». Presència [Girona], núm. 2019, del 5 a l'11 novembre 2010, p. 19.
  2. Fundació Pere Corominas
  3. Fitxa de Pere Coromines a l'IEC
  4. «Les seccions de ciències de l'IEC». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Pere Coromines i Montanya