Obre el menú principal

Pere Domènech i Roura

arquitecte espanyol

Pere Domènech i Roura (Barcelona, 1881 Lleida, 7 de maig de 1962), fou un arquitecte català.

Infotaula de personaPere Domènech i Roura
Biografia
Naixement 1881
Barcelona
Mort 7 maig 1962 (80/81 anys)
Lleida
Activitat
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Obra
Obres destacables
Família
Pare Lluís Domènech i Montaner
Modifica les dades a Wikidata

Fill del brillant arquitecte Lluís Domènech i Montaner va acabar els estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 23 de febrer de 1907. Entre 1920 i 1950 va ser catedràtic de l'Escola.

És conegut per la construcció de l'Estadi Olímpic de Barcelona inaugurat el 1920 i els cellers de l'Espluga de Francolí (1912) i Sarral (1913);[1] qualificat el primer com la catedral del vi per Àngel Guimerà, nom que s'ha estès al conjunt d'edificis per al desenvolupament del moviment cooperatiu agrícola promogut per la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb el també arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i altres.

Va col·laborar amb el seu pare a l'Institut Pere Mata de Reus[2] i a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona on va realitzar els pavellons de Santa Victòria, Sant Manuel, l'Assumpció i Sant Frederic a la mort del seu pare el 1923.

Contingut

Obres destacadesModifica

BarcelonaModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1914-1923 Hospital de Sant Pau
(parcial)
Av. Sant Antoni m. Claret L'any 1921 s'inicia la segona fase sota la direcció de Domènech i Roura, en què l'Ajuntament de Barcelona va aportar finançament amb la compra de l'espai i edificis de l'antic hospital medieval. La reducció pressupostària i el canvi d'estil arquitectònic, dóna com a resultat uns pavellons més austers i amb una falta clara d'elements decoratius. Amb tot, els dos primers pavellons fets per Domènech i Roura (Sant Manuel i l'Assumpció) són encara bessons dels inicials, la qual cosa denota l'activa participació del seu pare. En aquesta fase també es construeixen altres edificis singulars com el pavelló de la Convalescència, l'església i el pavelló de les cuines i la farmàcia que tanca el carrer central del complex.[3] Molt bo  
1920 Estadi Olímpic Lluís Companys Av. Estadi s/n Reformat el 1989 Molt bo  
1929 Casa de la Premsa c/ Guardia Urbana s/n Construït per a l'Exposició Universal Molt bo  
1926-1929 Palau Nacional de Montjuïc
(col·laboració)
Parc de Montjuïc És obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura. Molt bo  

Canet de MarModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1905 Casa Carbonell C/Ample, 38 Propietat de l'industrial Joan Carbonell Paloma, va ser construïda i reformada entre 1905 i 1909. Destaca pel gran treball de forja dels balcons. regular  
1910 Fàbrica Jover i Cia[4] c/ Riera del Pinar, 12 Sembla estar inspirada en les esglésies del romànic gràcies a l'ús del maó, les voltes de la coberta i la gran rosassa cega amb el nom de l'empresa. correcte  
1918 Can Floris C/Ample, 14 Encarregada per l'industrial Joaquin Floris i Codina. Al mig de la façana s'hi pot veure el déu Mercuri, protector del comerç. Regular  
1933 Plaça del Mercat municipal[5] Riera Buscarons, 101 El 1933 es va començar a construir la plaça Mercat, una de les grans reivindicacions dels comerciants dels primers anys del segle XX. Regular  

Espluga de FrancolíModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1913 Celler Cooperatiu A partir d'un projecte del seu pare. bo  

ReusModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1926 Casa Marco Raval de Santa Anna 23-25[6] La façana de la Casa Marcó correspon a una època en què el Modernisme havia cedit la seva posició de moviment d'avantguarda al Noucentisme. correcte  

SarralModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1913 Cooperativa agrícola de Sarral Av. de la Conca nº 33 correcte  

PalafrugellModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1909 L'Energia Carrer de Pi i Margall, 110-128; carrer de Manufactures del Suro, 51-67; carrer de la Garriga, 91-109 Antic edifici industrial destinat als mecanismes del servei elèctric de la població. Actual seu de l'Escola de Música de Palafrugell Bo

ReferènciesModifica

  1. Cucurella-Jorba, Montserrat, "L'arquitectura dels cellers de Pere Domènech Roura", dins Jornades d'estudi de la vinya a la fassina. Vinyes, vins i cooperativisme vitivinícola a Catalunya, l'Espluga de Francolí 27 i 28 de setembre de 2013, l'Espluga de Francolí, 2013, p. 1-45.
  2. Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0. , pàg.77
  3. Serraclara..., pàg. 32-47
  4. Fitxa Ajuntament de Canet
  5. Fitxa Mercat a l'Ajuntament de Canet
  6. Casa Marco en web del modernisme

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Domènech i Roura  
  • Serraclara i Pla, M.Teresa; Martí i Aixelà, Montse. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 2001. ISBN 84-607-3140-5 [Consulta: 16 agost 2010].