Obre el menú principal

Pere Farreras i Valentí (Barcelona, 4 d'abril de 1916 - 17 de maig de 1968) fou un metge català. Era acadèmic corresponent de l'Acadèmia Reial de Medicina d'Espanya, conseller de la Societat Internacional d'Hematologia, secretari de redacció de la revista Medicina Clínica i de les publicacions Progresos de Patologia i Terapèutica Clínica. Publicà nombrosos treballs sobre la seva especialitat, amb judici sintètic i claredat expositiva for del corrent. Des del 1959, sense renunciar a les seves activitats, patí un infart de miocardi, malaltia que al final li causaria la mort.

Infotaula de personaPere Farreras i Valentí
Nom original (es) Pedro Farreras Valentí
Biografia
Naixement 4 d'abril de 1916
Barcelona
Mort 17 de maig de 1968(1968-05-17) (als 52 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat
Ocupació Metge
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat de Cadis
Universitat de Salamanca
Família
Pares Pere Farreras i Elvira Valentí
Parents Elvira (germana)
Modifica les dades a Wikidata

Es llicencià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari. Malgrat aquest guardó, el doctor Agustí Pedro i Pons assenyala una característica molt interessant de Farreras: «No es pot dir de Farreras que fos un alumne brillant, així com tampoc ho fou com a opositor. No tingué la brillantor de certes games falses. Era un home de perfil i maneres naturals, com ho fou Santiago Ramón y Cajal el gran derrotat en múltiples oposicions; era així mateix gris i opac el gran Charcot.» L'absència d'aquesta falsa brillantor es corresponia amb ell, segons testimonien els més al·legats, amb la virtut de l'autenticitat.

A Pedro i Pons no li passaren inadvertides les seves qualitats, fou, en efecte, un dels deixebles millor conceptuats de la seva escola de patologia mèdica. Farreras Valentí, després de la seva llicenciatura el 1941, havia ampliat estudis a Zuric el 1946 amb el professor Rohr i a Friburg el 1946 amb el professor Heilmeyer. Era des del 1947, professor adjunt de la càtedra de Pedro i Pons. La seva labor en el camp de la pedagogia universitària tingué gran transcendència; a tal respecte, es va considerar la seva pèrdua per l'ensenyança de la medicina equivalent a el que fou en el camp de les ciències històriques la de Vicens Vives. La seva figura presentava la solidesa d'una profunda arrel moral, d'una accentuada companyonia i d'una total dedicació a la universitat i a la professió mèdica.

De jove fou jugador d'hoquei sobre herba. Competí pel Reial Club de Polo de Barcelona durant els anys trenta i quaranta i disputà els Jocs Olímpics de Londres de 1948 amb la selecció espanyola.[1]

Va morir d'un infart miocardíac el 17 de maig de 1968 a la ciutat de Barcelona.[2]

ObresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Pere Farreras Valentí». Gran Enciclopèdia Catalana-Enciclopèdia de l'Esport, 30-04-2013. [Consulta: 7 setembre 2016].
  2. «Fallecimiento del doctor Pedro Farreras Valentí» (en castellà). La Vanguardia, 18-05-1968, pàg. 31.

BibliografiaModifica