Pere González Telmo
Pere González Telmo, conegut també com a sant Elm o sant Telm (Astorga o Frómista, Regne de Lleó, ca. 1190 - Santiago de Compostel·la, 15 d'abril de 1246) fou un frare dominic, predicador que va treballar especialment entre els pescadors de Galícia. És venerat com a beat per l'Església catòlica.
 Estàtua del sant a Frómista | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pedro González Telmo 9 març 1190 (Gregorià)  Frómista |
| Mort | 15 abril 1246 (Gregorià) (56 anys) Tui |
| Sepultura | Catedral de Tui |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Orde religiós | Dominics |
| religiós | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1254 , Roma nomenat per Innocenci IV (confirmat per Benet XIV el 13 de desembre de 1741) |
| Canonització | No ha estat canonitzat oficialment |
| Festivitat | 14 d'abril |
| Iconografia | Hàbit dominicà, amb un ciri a la mà; amb una flama blava a la mà; amb pescadors o amb un vaixell |
| Patró de | Tui; diòcesi de Tui-Vigo; mariners i pescadors (al Cantàbric, Galícia, Portugal, Brasil) |
 | |
BiografiaModifica
Va néixer a Frómista en una família distingida. De ben petit despuntava per la seva vivesa i un oncle seu, canonge i més tard bisbe d'Astorga, el prengué a casa seva per educar-lo i així instruir-lo en les arts i en l'estudi de la teologia. Va continuar els estudis a la universitat de Palència. Ordenat sacerdot, la influència del seu oncle va fer que aviat fos nomenat degà del capítol de la catedral, tot i no tenir l'edat requerida. Amic de la gresca, va organitzar la presa de possessió amb un excés de sumptuositat, escollint el dia de Nadal. Volent lluir-se amb el cavall en què anava muntat, l'animal el va fer caure enmig d'un toll de fang i va fer que fos la riota de tothom que mirava.
L'impacte d'aquest fet el va fer canviar radicalment, fent-se humil i demanant ser admès a l'Orde de Sant Domènec. Va anar progressant en virtut i els seus superiors el van enviar a predicar; docte, prudent i gran orador, va aconseguir un gran nombre de conversions, a més de distingir-se pel seu zel en la cura de malalts i pecadors. A la cort, va ésser confessor del rei Ferran III de Castella, a qui va acompanyar en les campanyes militars a Còrdova i Sevilla, ocupant-se de la cura dels soldats i contribuint a la conversió de molts.
Enviat a Galícia, hi fa una gran tasca missionera deixant petjada arreu. A Tui va conèixer i es va preocupar de la vida dels mariners i els pescadors, amb els quals va esmerçar tot el seu afany missioner i on va adquirir la fama de taumaturg per tot l'ajut prestat a aquells necessitats. Per això, la gent del mar el té com a patró i intercessor en les contingències humanes.
Fou nomenat prior del convent de S. Domingos de Guimarães, a Portugal, on va tenir com a deixebles Gonçal d'Amarante i Llorenç Mendes. Ja amb seixanta anys, va retirar-se a Tui. Va morir a Santiago de Compostel·la, on havia anat en pelegrinatge, el 15 d'abril de 1246. Va ésser portat a Tui i sebollit a la catedral.
VeneracióModifica
Poc després de la seva mort, en 1254, va ésser beatificat per Innocenci IV. En 1741, el seu culte va ésser confirmat per Benet XIV; no obstant això i el títol que habitualment se li dona de sant, no ha estat formalment canonitzat. És patró de Tui i la diòcesi de Tui-Vigo.
Popularment, la seva advocació es va confondre amb la de sant Erasme de Fòrmia o d'Antioquia, també anomenat Sant Elm i venerat pels mariners com a patró. La particular devoció dels mariners envers Pere González va fer que rebés el nom de Telm o Elm, com sant Erasme.
IconografiaModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere González Telmo |
Se'l representa vestit amb l'hàbit negre i blanc característic dels dominics. El seu atribut principal és un petit vaixell que porta a les mans. També és freqüent que porti un ciri o una torxa, fent referència a l'anomenat Foc de Sant Elm. Com s'ha dit, sant Erasme de Fòrmia, també és conegut com a sant Elm, però és fàcil distingir-los perquè aquest darrer no es representa vestit amb l'hàbit dominicà si no com un bisbe, amb bàcul i mitra.
Obresː
- Casella del retaule de la Mare de Déu dels navegants, d'Alejo Fernández (1531-36),
- Retaule de Sant Elm (1688, reformat, església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges)
- Retaule de Sant Elm (segle xvii, desaparegut, església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar) [1]
- Sant Elm com a protector del comerç marítim, pintura d'Antoni Guerra i Gonzàlez, dit Antoni Guerra "el jove" (1701, Museu Rigau, Perpinyà)[2]
BibliografiaModifica
- Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950 p. 254
ReferènciesModifica
- ↑ «ARENYS DE MAR - ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA | Art en perill». [Consulta: 21 agost 2017].
- ↑ «Antoine Guerra dit le jeune (1666 -1711) | Musée d'art Hyacinthe Rigaud» (en francès). [Consulta: 20 agost 2017].