Obre el menú principal

BiografiaModifica

Estudià a l'Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra), i fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera a la Universitat de Barcelona el 1915 i milità a la Lliga Regionalista. Fins al 1924 col·laborà amb l'Escola d'Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya.

Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional i el 1927 fou membre de l'Assemblea primoriverista com a representant d'Activitats de la Vida Nacional. Després de la guerra civil espanyola fou ministre sense cartera en els VIII i IX governs de Franco, entre 1957-1965, i president del Consejo de Economía Nacional, des d'on fou un dels promotors del Pla d'Estabilització de 1957-1959 i procurador en Corts.[3]

Va ser president de l'Ateneu Barcelonès el 1952-1961, com a resultat d'una ordre ministerial que canviava la dependència de l'Ateneu i l'assimilava a l'Ateneo de Madrid. Es tractava d'una junta que venia a substituir la dirigida pel falangista Luys Santa Marina. A diferència d'aquesta darrera amb més contingut ideològic, la de Pere Gual estava formada per estudiosos i professionals reconeguts entre els que es comptaven personatges com Ramon de Capmany i de Montaner, Joan Ainaud de Lasarte, Alfredo San Miguel o Josep Maria de Segarra.[4]

També fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i entre altres condecoracions, ha rebut la Gran Creu d'Alfons X El Savi, la Gran Creu del Crist de Portugal; la Gran Creu del Regne de Tailàndia, la Medalla d'Or de la Província de Barcelona, la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona i la Gran Creu de Carles III.[5]

Pere Gual morí a Barcelona en la matinada del 12 de gener de 1968.[6]

ObresModifica

  • La educación comercial de nuestro pueblo (1917)
  • Tratado de derecho mercantil internacional (1940)
  • Curso de política económica contemporánea (1941-1961)
  • Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943)
  • Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922)

Bibliografia complementàriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Pere Gual i Villalbí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fitxa del Congrés dels diputats
  4. Santacana, Carles [et al]. «L'Ateneu durant el franquisme». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. , pàg. 441
  5. Biografia al web de la RACEF
  6. «Ha fallecido don Pedro Gual Villalbí». La Vanguardia, 12-01-1968, pàg. 3.

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Nou càrrec
Ministre sense cartera
 

1957-1965
Succeït per:
Laureà López Rodó
Premis i fites
Precedit per:
Manuel de Torres y Martínez
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29

1960-1968
Succeït per:
Mariano Navarro Rubio
Precedit per:
Nou càrrec
 
Acadèmic de la RACEF
Medalla 18

1944-1968
Succeït per:
Andreu Ribera i Rovira