Pere Joan Aldomar
Pere Joan Aldomar (Barcelona, s. XV—1543) fou un compositor català.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Barcelona |
| Mort | 1543 valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, mestre de capella |
   | |
Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona (1506) i cantor de la capella de Ferran el Catòlic (1508). Es conserven diverses obres i villancets en diversos cançoners: en el d'Upsala i el Cancionero de palacio.[3] La població on va néixer ens és desconeguda però és molt probable que fos de procedència gironina i que estigués emparentat amb el canonge Aldomar, enterrat a la catedral de Barcelona el 1500.[1]
Fou nomenat mestre de cant de la seu barcelonina el 19 de gener de 1506 i succeí el mestre Bartomeu Rovira, però per poc temps, ja que el mateix any un mestre interí ocupà aquest càrrec. Entre els mesos de març i agost de 1508 es troba inscrit com a cantor de la Capella Reial de Ferran el Catòlic, ja que va ser anomenat com a tal l'1 de març del mateix any. Posteriorment a l'estiu de 1509 va succeir el teòric Juan de Espinosa com a mestre de capella a la Catedral de Toledo. Va mantenir el càrrec durant un any i després d'això no es té més informació d'ell.[1][4]
Algunes de les principals col·leccions de polifonia ibèrica del final del segle xv i el començament del segle xvi, com el Cancionero Musical de Palacio, l'anomenat Cançoner de Barcelona, conservat a la Biblioteca de Catalunya, o el recull Villancicos de diversos autors a dos, a tres, a quatre, i ha cinc veus publicat a Venècia el 1556 (anomenat Cançoner del duc de Calàbria), recopilen obres d'Aldomar, especialment villancets a tres veus: En las sierras donde vengo, Di pastorcico, pues vienes i Si mi señora m’olvida. La presència del villancet ¡Ha Pelayo, qué desmayo!, arranjat a quatre veus, en una font de mitjan segle xvi com és el Cançoner del duc de Calàbria, és una prova de la vigència i popularitat d'una cançó escrita cap al 1500. Aquest villancet va gaudir de considerable popularitat.
Obra modifica
- En las sierras donde vengo
- Di pastorcico
- Pues vienes
- Si mi señora m’olvida
- ¡Ha Pelayo, qué desmayo!
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 GREGORI i CIFRÉ,, Josep M. «Aldomar, Pere Joan». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002,, vol. 1, p. 240.
- ↑ «ccm :: Aldomar, Pedro Juan Aldomar, Pere Joan Aldomar». [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la Música y Los Músicos, Volum 1. Ediciones AKAL, 1985. ISBN 9788470901386.
- ↑ «CAS – Central Authentication Service». DOI: 10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000000503. [Consulta: 11 desembre 2020].
Bibliografia modifica
- R. Stevenson: Spanish Music in the Age of Columbus, La Haya, M. Nijhoff, 1960.
- I. Pope: "Aldomar, Pedro Juan", TNG.
- T. W. Knighton: "Music and Musicians at the Court of Fernando of Aragon, 1474-1516", Tesis Doctoral, U. Cambridge, 1983.
- J. M. Gregori i Cifré: "Els mestres de cant de la Seu de Barcelona en el Renaixement", REM. IV, 1984.