Pere Llosas i Badia
Pere Llosas i Badia (Olot, 12 de maig de 1870 - 28 de novembre de 1955), fou un banquer i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Restauració borbònica.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 12 maig 1870  Olot (Garrotxa) | ||
| Mort | 28 novembre 1955 (85 anys) Olot (Garrotxa) | ||
| Governador civil de la província de Balears | |||
| 1930 – 1930 | |||
 Governador civil de la província de la Corunya | |||
| 1925 – 1926 | |||
 President de la Diputació de Girona | |||
| 20 gener 1924 – 5 maig 1925 | |||
| Governador civil de la província de Balears | |||
| 1921 – 1922 | |||
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 6 maig 1907 – 10 gener 1918 ← Francesc Albó i Martí – Francesc Fàbregas i Mas → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Olot | |||
| Diputat provincial de Girona | |||
| 1903 – 1907 | |||
 Regidor de l'Ajuntament d'Olot | |||
| 1897 – 1901 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, banquer, periodista, empresari, historiador | ||
| Partit | Comunió Tradicionalista Solidaritat Catalana | ||
Biografia
modificaEl seu pare i el seu oncle eren comerciants de teixits. La seva mare, Rosa Badia i Trull, era natural de Sallent.[1] El 1890 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1895 constitueix el banc Llosas, Escubós i Puigmitjà, que el 1920 comença una fusió amb el Banco Hispano Americano. Es va casar amb Anna Serrat-Calvó a Olot el 1893 i van tenir sis fills.[1]
Fou regidor de l'Ajuntament d'Olot del 1897 al 1901, i diputat de la diputació de Girona de 1903 a 1907. Membre del Cercle Tradicionalista d'Olot i militant de la Comunió Tradicionalista, fou diputat a les Corts espanyoles el 1907 (dins les llistes de la Solidaritat Catalana), el 1910, el 1914 i el 1916. En 1917 va dimitir arran que el seu partit no va acceptar la seva participació en l'Assemblea de Parlamentaris.
Tot i que durant molts anys s'oposà al règim de la Restauració, l'any 1921 va acceptar el nomenament de governador civil de les Illes Balears, la qual cosa va sorprendre a molts tradicionalistes catalans.[2] Va exercir aquest càrrec del 29 d'octubre de 1921 a l'11 d'abril de 1922. Durant la dictadura de Primo de Rivera, el 20 de gener de 1924 fou nomenat president de la Diputació de Girona i conseller de la Mancomunitat de Catalunya.[3] Ocuparia el càrrec fins al 5 de maig de 1925. També fou governador civil de la Corunya el 1925-1926. L'any 1926 fou novament governador de les Illes. Durant la Segona República Espanyola es va mantenir apartat de la política. Tot i que va veure amb bons ulls el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, no hi participà activament.[1] Una part del seu fons documental es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
Obra
modifica- Verdader concepte de la democràcia cristiana (1902).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Llosas, Núria Moret i «El llegat documental de Pere Llosas i Badia». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 1994, pàg. 51–68. ISSN: 2385-4944.
- ↑ «Comentari polític». El Deber, 12-11-1921, pàg. 690-691.
- ↑ «Pere Llosas i Badia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.