Obre el menú principal

Pere Monge o Pere Mogge (Petrus Mongus o Moggus, Pétros Πέτρος Πέτρος ὁ Μογγὸς) fou patriarca monofisita d'Alexandria al segle V. Va portar també el malnom de Bles o Tartamut.

Infotaula de personaPere Monge
Nom original (ar) بطرس الثالث
Biografia
Naixement segle V (Gregorià)
Egipte
Mort 29 octubre 490
Lloc d'enterrament Catedral de Sant Marc
Coptic Cross Large.png  Patriarca Copte d'Alexandria 


  Patriarca d'Alexandria 

Dades personals
Religió Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Sacerdot
Enaltiment
Modifica les dades a Wikidata

Fou ordenat diaca per Dioscur, successor de Ciril d'Alexandria que fou patriarca per set anys (444-451). Va participar en les violències de Dioscur i li va donar suport quan fou deposat pel Concili de Calcedònia. El seu successor Proteri va donar suport a les decisions del concili. Pere es va unir a l'oposició encapçalada per Timoteu Elure i altres. Proteri els va condemnar a deposició i excomunió.

Proteri els va poder desterrar i Pere va acompanyar a Timoteu fora d'Alexandria i fou el seu principal suport; quan va morir l'emperador Marcià, van tornar a Alexandria i van matar Proteri o van incitar els disturbis que van portar a la seva mort (475).

Timoteu Alure va pujar al patriarcat però poc després l'emperador Lleó I de Bizanci el va desterrar i Pere va haver de fugir tanmateix. Timoteu Salofaciol va ser nomenat patriarca; durant la usurpació de Basilisc, Timoteu Elure fou cridat de l'exili i enviat a Alexandria a recuperar la seu (476) i Pere se li va unir; Salofaciol fou expulsat (es va refugiar en un monestir a Conopus) i Timoteu fou restaurat.

A la caiguda de Basilisc, Zenó que va recuperar el poder, va permetre a Timoteu, ja molt vell, de restar com a patriarca però a la seva mort poc després (477) els bisbes monofisites del país van elegir a Pere (que mentre havia estat ascendit a ardiaca), i l'emperador es va indignar i va decidir matar el nou patriarca; però passats els primers moments de ràbia l'emperador va fer gràcia de la vida a Pere però el va privar del patriarcat en el que fou restaurat Salofaciol.

Aquest va morir no molt de temps després i fou nomenat patriarca Joan de Tabenna conegut com a Joan de Talaia o Talaida, però al cap d'un temps fou deposat per orde de Zenó que va cridar a Pere pel càrrec. Pere era al seu exili a Euchaita al Pont i va poder tornar com a patriarca (482) sembla que com a part de la política religiosa de Zenó, i acceptant les doctrines que aquest imposava. Joan Talaia va fugir a Roma on el papa Simplici I li va donar suport.

Fèlix III que va succeir a Simplici (483) el va mantenir; per sostenir-se contra aquest perill, Pere va anatemitzar les doctrines del concili de Calcedònia que el seu rival sostenia (així es guanyava al bàndol monofisita), i per evitar un conflicte amb Acaci de Constantinoble i la cort, va negar haver-ho fet; quan el nou patriarca de Constantinoble Eufemi, es va declarar contrari a Pere i va donar suport al Papa.

Llavors va morir Pere el 490 poc abans de morir Zenó; el va succeir el monofosisita Atanasi II d'Alexandria