Pere de Courtenay

polític francès

Pere de Courtenay[1] (~1126 - 10 de març de 1180 /10 d'abril de 1183) fou Senyor de Courtenay, Montargis, Champignelles Châteaurenard, Tanlay, Charny i Chantecoq. Fou el sisè fill de Lluís VI de França (1081-1137), rei de França i d'Adelaida de Savoia, i per tant part del llinatge dels Capets de Courtenay.

Infotaula de personaPere de Courtenay
Petrus.jpg
Pierre de Courtenay Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsetembre 1126 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Reims Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1183 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Acre Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral d'Exeter Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Capet i Courtenay Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabeth de Courtenay (en) Tradueix (1150 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPere II de Courtenay
Eustachie de Courtenay (en) Tradueix
William de Courtenay, Seigneur de Tanlai (en) Tradueix
Robert Ier de Courtenay-Champignelles
Alícia de Courtenay
Jean de Courtenay, Seigneur de Yerre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís VI de França Modifica el valor a Wikidata i Adelaida de Savoia Modifica el valor a Wikidata
GermansConstança de França, filla de Lluís VI, Lluís VII de França, Robert I de Dreux, Philip of France, Archdeacon of Paris (en) Tradueix, Felip de França i de Savoia i Enric de França i de Savoia Modifica el valor a Wikidata

Blason Courtenay.svg Modifica el valor a Wikidata
Per a altres significats, vegeu «Pere II de Courtenay».
Pierre de Courtenay adopta les armes de son épouse: d'or à trois tourteaux de gueules

El seu pare li va donar la dignitat d'abat laic de la col·legiata de Mantes.

El 1147 va acompanyar al seu germans Lluís VII de França i Robert I de Dreux en la segona croada, participant en totes les batalles en les quals la de Laodicea i del setge de Damasc. Entre els croats, va haver també Renaud de Courtenay, el pare de la seva futura esposa.

Mentre els seus germans Enric i Robert es van rebel·lar contra l'autoritat del rei, el seu germà Lluís VII, era l'únic que romandrà fidel a 1149-50.

Va prendre la creu de nou en 1179 amb el comte Enric I de Xampanya i Felip de Dreux, bisbe de Beauvais, el seu nebot, i se'n va anar a Terra Santa.[2] Va morir entre 1180 i 1183.

Abans de 1150, es va casar amb Isabel de Courtenay (morta el 1205), filla de Renaud de Courtenay i Eustachie (filla de Balduí de Corbeil), es converteix en senyora de Courtenay, amb qui va tenir tres fills:[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere de Courtenay
  1. Sa généalogie sur le site Medieval Lands
  2. Reto R. Bezzola, Les Origines et la formation de la littérature courtoise en occident (500-1200), volume 3, H. Champion, 1966, p. 374
  3. Dynastie de Courtenay
  4. Descendence de Robert Ier de Courtenay