Pierre de Courtenay adopta les armes de son épouse: d'or à trois tourteaux de gueules Pere de Courtenay[1] (~1126 - 10 de març de 1180 /10 d'abril de 1183) fou Senyor de Courtenay, Montargis, Champignelles Châteaurenard, Tanlay, Charny i Chantecoq. Fou el sisè fill de Lluís VI de França (1081-1137), rei de França i d'Adelaida de Savoia, i per tant part del llinatge dels Capets de Courtenay.

Infotaula de personaPere de Courtenay
Petrus.jpg
Pierre de Courtenay
Biografia
Naixementsetembre 1126 (Gregorià)
Reims
Mort10 abril 1183 (Gregorià) (56 anys)
Acre
Lloc d'enterramentExeter Cathedral (en) Tradueix
Activitat
OcupacióPolític
Família
FamíliaCasa de Capet i Courtenay
CònjugeElisabeth de Courtenay (en) Tradueix
FillsPere II de Courtenay
Alícia de Courtenay
Robert Ier de Courtenay-Champignelles
Eustachie de Courtenay (en) Tradueix
William de Courtenay, Seigneur de Tanlai (en) Tradueix
Jean de Courtenay, Seigneur de Yerre (en) Tradueix
ParesLluís VI de FrançaAdelaida de Savoia
GermansConstança de França, filla de Lluís VI, Lluís VII de França, Robert I de Dreux, Philip of France, Archdeacon of Paris (en) Tradueix, Felip de França i de Savoia i Enric de França i de Savoia

Escut d'armes Pere de Courtenay
Modifica les dades a Wikidata
Per a altres significats, vegeu «Pere II de Courtenay».

El seu pare li va donar la dignitat d'abat laic de la col·legiata de Mantes.

El 1147 va acompanyar al seu germans Lluís VII de França i Robert I de Dreux en la segona croada, participant en totes les batalles en les quals la de Laodicea i del setge de Damasc. Entre els croats, va haver també Renaud de Courtenay, el pare de la seva futura esposa.

Mentre els seus germans Enric i Robert es van rebel·lar contra l'autoritat del rei, el seu germà Lluís VII, era l'únic que romandrà fidel a 1149-50.

Va prendre la creu de nou en 1179 amb el comte Enric I de Xampanya i Felip de Dreux, bisbe de Beauvais, el seu nebot, i se'n va anar a Terra Santa.[2] Va morir entre 1180 i 1183.

Abans de 1150, es va casar amb Isabel de Courtenay (morta el 1205), filla de Renaud de Courtenay i Eustachie (filla de Balduí de Corbeil), es converteix en senyora de Courtenay, amb qui va tenir tres fills:[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere de Courtenay
  1. Sa généalogie sur le site Medieval Lands
  2. Reto R. Bezzola, Les Origines et la formation de la littérature courtoise en occident (500-1200), volume 3, H. Champion, 1966, p. 374
  3. Dynastie de Courtenay
  4. Descendence de Robert Ier de Courtenay