Permeabilitat
En electromagnetisme, la permeabilitat magnètica és el grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic, és a dir, la permeabilitat és la capacitat que té una substància par atreure o deixar passar les línies de força o el camp magnètic.[1] La permeabilitat es representa per mitjà de la lletra grega μ. El terme permeabilitat magnètica fou encunyat per Oliver Heaviside el setembre de 1885.
 | |
| Unitats | henry per metre (en)  i kilogram metre per square second square ampere (en)  |
|---|---|
| Fórmula | |
En el SI d'unitats es mesura en henrys per metre, o en Newtons per Ampere quadrat. El valor de la constant és conegut com a constant magnètica o permeabilitat del buit, i el seu valor és = 4π×10−7 N/A².
Ferromagnetisme modifica
Alguns materials denominats ferromagnètics són força magnètics per la seva natura. Són compostos per un gran nombre de petites unitats magnètiques anomenades dominis magnètics. Aquests dominis no sempre estan alineats i sovint interaccionen entre si per reduir la força del camp magnètic.
Si els materials ferromagnètics es posen dintre del radi d'acció d'un camp magnètic extern, els dominis tendiran a alinear-se, de manera que la suma dels camps del material ferromagnètic i del camp magnètic exterior serà més gran que el camp magnètic extern tot sol.
La permeabilitat en materials lineals deu la seva existència a la següent aproximació:
on és un escalar adimensional anomenat susceptibilitat magnètica.
D'acord amb la definició del camp auxiliar, H
on
- μ és la permeabilitat del material, mesurada en henrys per metre.
- B és el camp magnètic (també anomenat densitat de flux magnètic o inducció magnètica) del material, mesurat en tesles
- H és el camp magnètic auxiliar, mesurat en amperes per metre
- M és la magnetització del material, mesurada en amperes per metre
La permitivitat i la permeabilitat del buit són relacionades amb la velocitat de la llum (c) per mitjà de la següent equació:
Permeabilitat relativa modifica
La permeabilitat relativa, per a la qual de vegades s'utilitza la notació μr, és la relació entre la permeabilitat d'un medi específic respecte de la permeabilitat del buit μ0:
L'expressió de la susceptibilitat magnètica en funció de la permeabilitat relativa és:
χm, és un valor adimensional, de vegades anomenat susceptibilitat volumètrica per diferenciar-la de χp (susceptibilitat específica) i de χM (susceptibilitat molar).
| Permeabilitat i susceptibilitat magnètica | |||
|---|---|---|---|
| Medi | Susceptibilitat | Permeabilitat x10-6 | |
| Mumetall | 20.000[2] | 25.000 N/A² | a 0,002 T |
| Permalloy | 8.000[2] | 10.000 N/A² | a 0,002 T |
| Transformador de Ferro amb ρ=0,01 µΩ·m | 4.000[2] | 5.000 N/A² | a 0,002 T |
| Acer | 700[2] | 875 N/A² | a 0,002 T |
| Níquel | 100[2] | 125 N/A² | a 0,002 T |
| Ferrita amb ρ=0,1 Ωm | font Arxivat 2007-12-25 a Wayback Machine., ferroxcube | 5.000 N/A² | < 0,1 mT |
| Ferrita amb ρ=10 Ωm | font Arxivat 2007-12-25 a Wayback Machine., ferroxcube | 2.500 N/A² | < 0,1 mT |
| Platí | 2,65 × 10−4 | 1,2569701 N/A² | |
| Alumini | 2,22 × 10−5[3] | 1,2566650 N/A² | |
| Hidrogen | 8 × 10−9 or 2,2 × 10−9[3] |
1,2566371 N/A² | |
| Buit | 0 | 1,2566371 N/A² | |
| Safir | −2,1 × 10−7 | 1,2566368 N/A² | |
| Coure | −6,4 × 10−6 or −9.2 × 10−6[3] |
1,2566290 N/A² | |
| Aigua | −8,0 × 10−6 | 1,2566270 N/A² | |
La permeabilitat varia amb el camp magnètic, els valors que s'indiquen a la taula anterior són aproximats i vàlids només per al camp magnètic indicat. A més, a la pràctica, la permeabilitat acostuma a ser funció de la freqüència, els valors anteriors corresponen a una freqüència zero.
Noteu que la permeabilitat magnètica té un valor exacte al SI d'unitats, això és relacionat amb la següent fórmula:
(La velocitat de la llum, c, és exactament 299.792.458 metres/segon)
Les definicions i la determinació del valor de les constants físiques fonamentals al SI són donades pel CODATA (Committee on Data for Science and Technology).
Referències modifica
- ↑ Plana sobre magnetisme
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 "Permeabilitat relativa" (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Clarke, R. Propietats magnètiques dels materials Arxivat 2012-06-03 a Wayback Machine. (anglès)