Pero Martines
Pero Martines o Pere Martines (? - Ciutat de Mallorca, 1463). religiós dominic, polític i escriptor en català del segle xv. El seu origen és incert; el seu nom i cognom el farien originari d'Aragó, mentre que la seva llengua, activitat pública i obra suggereixen més aviat que era català. Les circumstàncies de l'elaboració de part de la seva producció literària el converteixen en un dels poetes més emotius i personals de la literatura catalana medieval.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  |
| Mort | 1463 (Gregorià) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Era un actiu partidari del Príncep de Viana i posteriorment, durant la Guerra civil catalana, estigué al servei d'Enric IV de Castella; El 1463 Joan de Beaumont, el nomenà propòsit de Mallorca, on es va dirigir per a rellevar el partidari de Joan II d'Aragó, pel camí, la seva nau fou presa i ell tancat a la l'illa. Per ordre de Joan II fou condemnat a mort i executat amb un elm de ferro roent al cap i llançat amb una pedra al coll a les aigües del port de la ciutat. Mentre esperava la seva execució escrigué una bona part de la seva obra literària conservada.
Obra literària modifica
Cap al 1453 va escriure Laors de la creu destinat a un certamen poètic en suport d'una croada contra el turc; el 1460 escrigué Lletra de frare Pero Martines a l'il·lustre don Karles, primogènit d'Aragó, quan fou detengut per lo senyor Rei, son pare, e portat en lo castell de Morella, la qual fo feta en Barchinona, un any més tard escrigué unes cobles sobre el setge de Fraga per part de les tropes catalanes i la fugida de Diego de Guzmán.
La resta de la seva obra fou elaborada a la presó estant, el tractat en prosa Mirall dels divinals assots, dedicat a Joana Berenguer, esposa de Vidal de Blanes i de Castellar d'Oris, lloctinent general del regne de Mallorca al qual correspondria posar en pràctica la seva execució. En aquest tractat va deixant caure referències a la seva vida, al penediment de les seves males obres i el desig d'esmenar-les. Aquest matrimoni tingué Francesc Berenguer de Blanes, també lloctinent general del regne de Mallorca.
També escriví alguns poemes religiosos però amb una forta càrrega personal: Contemplació com Jesucrist portava la creu al coll i Com despullaren Jesús i, estirant-li lo cos, lo clavaren a la creu, en els quals la passió de Jesucrist, suggereix la seva pròpia execució; Laors e invocació al pare meu sent Domingo, en el qual fa contrició de les seves errors i pecats i s'acomiada del món; Obra molt devota per la singular verge sancta Catarina, en què s'hi esmuny un bri d'esperança per la seva sort; Obra devota de la creu, també adreçada a Joana Berenguer, on hi relata la seva situació personal; Lloança de la Verge Maria, en el qual les esperances de sortir del mal pas han minvat i; Invocació a sent Tomàs d'Aquino, poesia farcita, amb versos llatins i catalans alterns, en què tot protestant de la seva situació, ja es veu perdut.
Bibliografia modifica
- Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10. Palma: Promomallorca, p. 288. ISBN 84-8661702-2.
- de Riquer, Martí; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. Història de la literatura catalana, tom 4, pàg. 285-313. Barcelona: Ariel, S.A., 1985. ISBN 84-344-7600-2.