Perrierita-(La)
La perrierita-(La) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup de la perrierita, dins del grup de la chevkinita. Rep el nom per la seva relació amb la perrierita-(Ce).
 Perrierita-(La) | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | (La,Ce,Ca)₄(Fe,Mn2+,Mg)Fe3+₂(Ti,Fe3+)₂(Si₂O₇)₂O₈ |
| Epònim | perrierita-(Ce) i lantani |
| Localitat tipus | pedreres In den Dellen, Mendig, Mayen-Koblenz, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/C.17 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,668(1) Å; b = 5,6601(6) Å; c = 11,743(1) Å; β = 113,64(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | negre |
| Exfoliació | bona - distingible en (001) |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | marró |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i publicat sense aprovació (N) |
| Codi IMA | IMA2010-089 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Prr-La |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La perrierita-(La) és un silicat de fórmula química (La,Ce,Ca)₄(Fe,Mn2+,Mg)Fe3+₂(Ti,Fe3+)₂(Si₂O₇)₂O₈. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perrierita-(La) pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4059/1.
Formació i jaciments modifica
Originalment va ser reportada, sense aprovació prèvia, de la localitat de Buer, a Bjørkedalen (Telemark, Noruega), en pegmatites de sienita, associada amb aegirina, loparita-(Ce) i microclina. La localitat tipus, però, es considera les pedreres In den Dellen, situades a Mendig, Mayen-Koblenz (Renània-Palatinat, Alemanya). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perrierita-(La) |
- ↑ «Perrierite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].