Obre el menú principal

Persèfone (Rossetti)

quadre de Dante Gabriel Rossetti

Persèfone és una pintura de Dante Gabriel Rossetti realitzada el 1874. La pintura retrata el mite de Persèfone, immediatament després de menjar la magrana oferta per Hades.

Infotaula d'obra artísticaPersèfone
Proserpine
Dante Gabriel Rossetti - Proserpine - Google Art Project.jpg
Tipus quadre
Creador Dante Gabriel Rossetti
Creació 1874
Gènere retrat i pintura mitològica
Moviment Prerafaelitisme
Material pintura a l'oli
Dimensions 61 (alçària) × 125,1 (amplada) cm
Ubicació
Tate (Londres)
National Gallery de Londres (Central London)
Catalogació
Número d'inventari  N05064
Modifica les dades a Wikidata

Persèfone era desitjada pels déus Hermes, Ares, Apol·lo i Hefest, ella va rebutjar tots els seus regals i va allunyar la seva filla de la companyia dels déus. Així, portava una vida pacífica fins que es va convertir en la deessa o reina de l'inframón, la qual cosa, segons els mitògrafs olímpics, no va succeir fins que Hades la va raptar i se la va portar amb ell.[1] Persèfone estava agafant flors innocentment amb algunes nimfes en un camp en Enna quan Hades va aparèixer, emergint d'una esquerda del sòl. La vida va quedar paralitzada mentre la mare de Persèfone, Deméter (deessa de la Terra) buscava pertot arreu a la seva filla perduda. Hèlios, el sol, que tot ho veu, va acabar per explicar-li el que havia passat.

Finalment, Zeus no va poder aguantar més l'agonia de la terra i va obligar a Hades a retornar Persèfone, enviant a Hermes per rescatar-la. L'única condició que es va posar per alliberar a Persèfone va ser que no provés mos en tot el trajecte, però Hades la va enganyar perquè mengés sis (o quatre, segons les fonts) llavors de magrana, que l'obligaven a tornar cada any un mes per cada llavor. Aquest és el moment reflectit en el quadre.

La modelo, que va prestar la seva imatge per representar el personatge principal era Jane Morris, esposa de William Morris, un amic de Rossetti. Sembla que la mateixa model va ser amant de Rossetti, que va veure en ella una espècie de deessa empresonada en el seu paper.

ReferènciesModifica

  1. Martín, René. Diccionario de Mitología Clásica, pág. 461. Espasa Calpe, 2004. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Persèfone