El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic. El persa antic és un idioma preislàmic. Les inscripcions més antigues en persa antic són les fetes en tauleta d'argila i en segells durant el període de l'Imperi Aquemènida (cap al 600 aC fins al 300 aC). Exemples del persa antic s'han trobat en les actuals Iran, Bahrain, l'Iraq, Turquia i Egipte[1] el testimoni més important és el de la inscripció de Behistun (datada del 525 aC). Recentment s'han trobat moltes tauletes en persa antic a Persèpolis que mostren que s'utilitzava en la vida comuna i no només en l'Administració.[2]

Infotaula de llenguaPersa antic
Tipusllengua i llengua històrica Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlat aProvíncia de Fars Modifica el valor a Wikidata
EstatImperi Aquemènida i Iran Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques occidentals
llengües iràniques sud-occidentals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacuneïforme persa Modifica el valor a Wikidata
Estudiat perestudis iranians Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2peo Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3peo Modifica el valor a Wikidata
Glottologoldp1254 Modifica el valor a Wikidata
IETFpeo Modifica el valor a Wikidata

L'idioma Lari del comtat de Larestan està relacionat amb el persa antic.[3]

El persa antic pertany als idiomes indoeuropeus i dins d'ells a la branca indo-iraniana. El persa antic és un dels idiomes indoeuropeus més antics testimoniats en textos originals.[4]

El persa antic va evolucionar al llarg del temps i el persa mitjà, de vegades anomenat Pahlavi, és un continuador directe del persa antic.[5][6] El persa modern, al seu torn, és continuador del persa antic.[7]

Inscripció en persa antic a Persepòlis

Els textos en persa antic s'escrivien d'esquerra a dreta en escriptura cuneïforme sil·làbica i tenien 36 caràcters fonètics i 8 logogrames.

Fonologia modifica

Vocals

  • Llargues: /aː/ /iː/ /uː/
  • Curtes: /a/ /i/ /u/

Consonants

Labial Dental/
Alveolar
Palatal Velar Glotal
Implosives p b t d c ɟ k ɡ
Nasals m n
Fricatives f θ ç x h
Sibilants s z ʃ
Ròtica r
Lateral l
Aproximant ʋ j

Gramàtica modifica

El persa antic es declinava i tenia els casos nominatiu, vocatiu, acusatiu, [[Cas instrumental |instrumental]], datiu, genitiu i locatiu.

Lèxic modifica

Proto-Indo-Iranià Persa antic Persa mitjà Persa modern significat
*asuras mazdhās Ahura mazda Ohrmazd Ormazd اورمزد Ahura Mazda
*aśwas aspa asp asb اسب cavall
*kāma kāma kām kām کام benefici
*daiwas daiva dēw div دیو diable
drayah drayā daryā دریا mar
*źhasta- dasta dastag dast دست
*bhāgī bāji bāj bāj باج/باژ
*bhrātr- brātar brâdar barādar برادر germà
*bhūmiš būmi būm būm بوم regió, terra
*martya martya mard mard مرد home
*māsa māha māh māh ماه lluna, mes
*vāsara vāhara vahār bahār بهار font
stūnā stūn sotūn ستون columna
šiyāta šād šād شاد feliç
*ṛtam arta ard ord اُرد ordre
*drauźh- druj drugh dorōgh دروغ mentida

Notes modifica

  1. Roland G. Kent, Old Persian, 1953
  2. "Everyday text shows that Old Persian was probably more commonly used than previously thought " accessed September 2010 from [1]
  3. The History of Ancient Iran, Part 3, Volume 7, p. 27. 
  4. (Skjærvø 2006, vi(2). Documentation. Old Persian.)
  5. Ulrich Ammon, Norbert Dittmar, Klaus J. Mattheier, Peter Trudgill, "Sociolinguistics Hsk 3/3 Series Volume 3 of Sociolinguistics: An International Handbook of the Science of Language and Society", Walter de Gruyter, 2006. 2nd edition. pg 1912: "Middle Persian, also called Pahlavi is a direct continuation of old Persian, and was used as the written official language of the country." "However, after the Moslem conquest and the collapse of the Sassanids, Arabic became the dominant language of the country and Pahlavi lost its importance, and was gradually replaced by Dari, a variety of Middle Persian, with considerable loan elements from Arabic and Parthian."
  6. Bo Utas, "Semitic on Iranian", in "Linguistic convergence and areal diffusion: case studies from Iranian, Semitic and Turkic" editors (Éva Ágnes Csató, Bo Isaksson, Carina Jahani),Routledge, 2005. pg 71: "As already mentioned, it is not likely that the scribes of Sassanian chanceries had any idea about the Old Persian cuneiform writing and the language couched in it. Still, the Middle Persian language that appeared in the third century AD may be seen as a continuation of Old Persian
  7. Skjærvø, Prods Oktor. Iran, vi. Iranian languages and scripts. 13, 2006. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Persa antic