Perversitat

pel·lícula de 1945 dirigida per Fritz Lang

Perversitat (títol original en anglès Scarlet Street) és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 1945 per Fritz Lang.

Infotaula de pel·lículaPerversitat
Scarlet Street
Perversitat.jpg
Fitxa
DireccióFritz Lang
Protagonistes
ProduccióWalter Wanger
Fritz Lang
Dissenyador de produccióAlexander Golitzen Modifica el valor a Wikidata
GuióDudley Nichols
MúsicaHans J. Salter
Ernie Burnett
(cancó Melancholy Baby)
FotografiaMilton R. Krasner
MuntatgeArthur Hilton
VestuariTravis Banton Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1945
Durada103 mins
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa Chienne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema negre
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038057 Filmaffinity: 755307 Allocine: 53022 Rottentomatoes: m/scarlet_street Allmovie: v43096 TCM: 89210 TV.com: movies/scarlet-street Modifica els identificadors a Wikidata
Scarlet Street

Perversitat és un remake de La Chienne que va realitzar Jean Renoir el 1931. El guionista, Dudley Nichols, va adaptar l'obra de Georges de la Fouchardière traslladant l'acció de París a Nova York. La versió americana, realitzada per Fritz Lang, va fer derivar el melodrama passional cap a una descripció de la psicologia criminal, que ha caracteritzat els films de la sèrie negra a la qual pertany aquest film. El cercle febril establert en un context artístic augmentat per les ànsies materials, és transmès per Lang per mediació d'un relat subjugat per unes atmosferes ombrívoles i depressives, en les quals conviuen uns caràcters impulsius, dibuixats amb el pinzell d'un tràgic destí, que reprodueix l'aranyoner color de la mort, el neguit i el remordiment.

La història és la del típic pobre home que es deixa seduir i enganyar per la femme fatale de torn. El resultat és que s'ha convertit en un dels millors títols de l'etapa americana de Lang i, sens dubte, en un clàssic absolut del cinema negre. La cinta es beneficia a més a més del gran treball del seu trio protagonista, que ja havia coincidit a La dona del quadre. Les pintures que apareixen a la cinta van ser obra de John Decker, un artista que a la seva època va ser company de gresca d'estrelles com Errol Flynn o John Barrymore.

Sobre la pel·lícula, Gustau Moreno escriu que "és la crònica d'una humiliació terrible, així com dels processos psicològics que fan que les persones ens deixem autosuggestionar pels nostres desitjos. Cross no veu que la noia s'està aprofitant descaradament de la seua bondat, de la mateixa manera que és incapaç de deixar la seua dona perquè ja s'ha acostumat a no viure sol [...]. Potser l'escena més humiliant, en què més ens compadim del seu destí, és quan Christopher Cross discuteix amb Kitty i per calmar-la s'ofereix a pintar-li les ungles dels peus. Un pintor de quadres del seu talent, pintant les ungles d'una dona dolenta, que somriu per sota el nas quan aconsegueix que Cross es posi de genolls, totalment rendit als seus peus."[1]

ArgumentModifica

Christopher Cross, un caixer malcasat, té una inesperada aventura amb Kitty i se n'enamora. Ella li fa creure que l'estima i l'encoratja a practicar la seva afició a la pintura. Kitty i el seu amant, Johnny, venen les pintures de Christopher i ella es fa passar per l'autora dels quadres, que ben aviat fan sensació. Finalment, Christopher descobreix tot l'embolic i mata Kitty, però culpen Johnny del crim.

RepartimentModifica

ReferènciesModifica

  1. [1] Gustau Moreno. Perversitat, de Fritz Lang, crònica d'una humiliació i de la psicologia del mal

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perversitat